Dasyurus hallucatus
El satanelo septentrional (Dasyurus hallucatus) és una espècie de marsupial dasiuromorfo de la família Dasyuridae endèmica d'Austràlia.
Hàbitat i distribució
Habita les sabanes de gran part de la costa septentrional d'Austràlia des del surest de Queensland fins al nort d'Austràlia Occidental, encara que les seues poblacions estan decreixent i les seues àrees de distribució estan cada volta més fragmentades.
Característiques
Es tracta d'una de les espècies més chicotetes del gènero. Pesa de 300 a 900 g i medix de 24 a 35 cm de llongitut, més 21 a 31 cm de coa.
Les femelles carixen de marsupi pero quan està acabant l'autumne, ans que comence l'época reproductiva, l'àrea ventral al voltant de les 8 mames comença a desenrollar un plec de pell que farà les voltes de receptàcul per a albergar als recent naixcuts.
Dieta
Són majoritàriament carnívors i uns agressius caçadores que inclouen entre els seus assuts grans rosegadors, uns atres marsupials i reptils, complementant-la en numerosos invertebrats i algunes frutes.
Biologia de la reproducció
L'época de celosia va des de principis de l'hivern (final de juny). El part es produïx entre finals de juliol i setembre. Les femelles són monoéstriques i donen a llum una única ventrada anual de fins a 8 crío. L'alletament dur aproximadament 5 mésos, pero els recent naixcuts deixen de ser transportats per la mare de forma contínua a partir de la 8ª-10.ª semana. Tant en els machos com en les femelles alcancen la madurea sexual als 315 dies de mija.
Comportament
Solitaris i nocturns, estos animals solen passar les hores de llum solar refugiats en els seus caus construïdes en oquedades de roques o troncs d'arbre. Són terrestres, pero capaços d'escalar arbres i roques en gran agilitat i destrea. Desprenen un desagradable olor que els manté a resguart de depredadors.
Estat de conservació
És una espècie en perill. Una de les principals amenaces a la que s'enfronta és la competència en el sapo de canya (Bufo marinus), una espècie introduïda que tenen una sorprenent capacitat de reproducció i pocs enemics naturals en una terra de la que no és originari, i una gana insaciable que termina en la major part dels grans insectes que constituïxen la base fonamental de l'alimentació del cuol septentrional.
Vore també
Referències
- Anònim (2005) Northern Quoll Dasyurus hallucatus en Threatened Species Day. Department of the Environment and Heritage. Australian Government. on-line
- McAnulty, B., 2002: Dasyurus hallucatus en el lloc Animal Diversity Web. Accés: 9 d'octubre de 2007.
- Grzimek, B., Schlager, N. i Olendorf, D., 2003: Grzimek's Animal Life Encyclopedia, Thomson Gale. Detroit.
- Dasyurus hallucatus en el lloc de la Llista Roja de la UICN; en anglés. Accés: 1 de març de 2009.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dasyurus hallucatus.
Wikispecies té un artícul sobre Dasyurus hallucatus.