Deutschlandlied
Plantilla:Listen Plantilla:Litrad o Plantilla:Litrad és l'himne nacional d'Alemània des de 1922. La seua lletra va ser escrita en agost de 1841 pel llingüiste i poeta August Heinrich Hoffmann von Fallersleben, qui en ella fa referència indirectament al conflicte en França pels territoris junt al Rin i introduïx l'idea de l'unitat alemana. En el seu moment, el text es va considerar revolucionari. El seu autor ho va redactar de manera que s'ajustara a la melodia de la «Kaiserlied» ('La cançó de l'emperador') composta per Joseph Haydn en 1797, com a himne oficial (Gott erhalte Franz, donen Kaiser) per al Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic de llavors, Francisco II. Va ser donada a conéixer per primera volta al públic el 5 d'octubre de 1841 en el Jungfernstieg d'Hamburc. No obstant, durant llarc temps no va ser més que una entre moltes cançons del moviment nacionaliste alemà.
La cançó no va adquirir major importància fins a la Primera Guerra Mundial, quan, en novembre de 1914, es va estendre la notícia, no confirmada, de que un grup de jóvens soldats havien entonat la cançó durant una batalla en Bèlgica. La cançó no va ser declarada oficialment himne nacional d'Alemània, en les tres estrofes, fins al 22 d'agost de 1922 durant la República de Weimar, per iniciativa del president Friedrich Ebert i en la finalitat de respalar la seua tradició republicana i lliberal.
Poc despuix de la derrota va aparéixer una quarta estrofa, escrita pel seu autor, Albert Matthai, baix l'impressió dels tractats de pau de Versalles, que varen dur en si unes costoses reparacions per a Alemània. Esta estrofa mai va aplegar a constituir partix integrant de l'himne. Durant el periodo nacionalsocialiste (1933-1945), solament es cantava la primera estrofa, que comença en 'Alemània, Alemània per damunt de tot'.
A partir de 1945 va haver debats sobre el paper que hauria de complir esta cançó en lo sucesivo, que havia perdut el seu estatus com a himne. Finalment, en 1952, despuix d'un intercanvi de cartes entre el president Theodor Heuss i el canceller federal Konrad Adenauer, es va decidir que la cançó tornaria a ser l'himne nacional, pero que en ocasions oficials solament es cantaria la tercera estrofa ('unitat i justícia i llibertat per a la pàtria alemana...'). Despuix de la reunificación, en l'any 1989, i havent-se carteado, en esta ocasió, el president Richard von Weizsäcker i el canceller Helmut Kohl, la tercera estrofa va ser declarada oficialment himne nacional d'Alemània. l'íncipit «Einigkeit und Recht und Freiheit» ('Unitat i Justícia i Llibertat') es considera el lema nacional oficiós d'Alemània, i s'inscriu en les hebillas de la Bundeswehr, aixina com en el cinturó i les vores d'algunes antigues monedes alemanes, com el Reichsmark (marc imperial), aixina com en l'actual moneda de dos euros alemana.
.jpg)
Va substituir aixina mateix al que havia segut l'himne de la República Democràtica Alemana des de 1949, «Auferstanden aus Ruinen» ('Resucitat d'entre les ruïnes').
La cançó també és ben coneguda pel íncipit i estribillo de la primera estrofa, «Deutschland, Deutschland über alles» (lliteralment, 'Alemània, Alemània per damunt de tot'), pero açò mai ha segut el seu títul. El rengló de 'Alemània, Alemània per damunt de tot' significava que l'objectiu més important dels Vormärz revolucionaris devia ser una Alemània unificada per a superar la percepció antiliberal Kleinstaaterei. Junt en la Bandera d'Alemània, va ser un dels símbols de la Revolució de març de 1848.
Text de Hoffmann
August Heinrich Hoffmann (se li va agregar el von Fallersleben en referència a la seua ciutat d'orige, per a distinguir-ho d'uns atres, ya que el llinage Hoffmann és molt comú) va escriure el text el 26 d'agost de 1841 quan estava de vacacions en l'illa d'Heligoland. La lletra es va fer coneguda pel seu vers «Deutschland, Deutschland über alles, über alles in der Welt» (que significa en espanyol 'Alemània, Alemània per damunt de tot, per damunt de tot en el món'), lo que va anar una crida a conseguir una Alemània lliure i unida entre els distints regnes que compartien un idioma i cultura comuna, és dir, una cançó contra les monarquies opostes a l'unificació i, per això, va resultar tan important com a himne i gesta patriòtica. De fet, el cridat bàsic dels versos és «Einigkeit und Recht und Freiheit» ('Unitat i justícia i llibertat'), que, en consonancia con el lliberalisme propagat a mitan de el XIX, arengaba per una Alemània lliure i regida per l'imperi de la llei, no subjecta a un monarca i les seues #arbitrarietat.
Debido a ello, la cançó va ser considerada un dels millors texts per a servir com himne patriòtic, ya que no solament parla d'ideals, sino que conté audaces peticions polítiques molt concretes. Davant això, el text líric de Hoffmann va ser tildat de revolucionari en els molt conservadors Estats alemans de l'época, ya que se li associava en demandes polítiques (com a llibertat de prensa i llibertats civils) que els monarques de llavors consideraven inacceptables. D'ahí que les idees implícites, com la d'unificar els regnes alemans reemplaçant a la seua diverses dinasties, feren que Hoffmann von Fallersleben perguera el seu càrrec de professor universitari en Breslavia.
Melodia
La melodia de la Deutschlandlied data de l'época del Sacre Imperi Romà Germànic. Va ser composta originalment per Joseph Haydn en 1797 per al poema «Gott erhalte Franz donen Kaiser» ('Deu guarde a l'Emperador Francisco') de Leopold Haschka. La cançó commemora a Francisco II, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic i, en el títul de Francisco I, emperador d'Àustria, únic títul en el que es va mantindre despuix d'ordenar en 1806 la dissolució de l'Imperi.
Algunes parts de la melodia ya les havia utilisat Haydn en 1766 en el Benedictus de la Missa cellensis (Hob. XXII:5) i en 1796 en el moviment llent del concert per a trompeta (Hob. VIIe:1). La melodia definitiva li va agradar tant que la va tornar a usar, en variacions, el mateix any en el segon moviment de el Kaiserquartett (Quartet de l'Emperador; quartet de corda en do major Op. 76, Núm. 3; Segon Moviment Hob. III:77), que va ser interpretat per primera volta el 28 de setembre de 1797 en Eisenstadt (Àustria).
Situació actual
Actualment, solament la tercera estrofa de la Deutschlandlied és considerada oficialment com a himne nacional d'Alemània. Aixina ha segut determinat des de la fundació de la República Federal d'Alemània i aixina es va oficialisar en dos ocasions: la primera en 1952 per un intercanvi de correspondència entre el president federal Theodor Heuss i el canceller federal Konrad Adenauer;[1] la segona, a modo de confirmació, en 1990 en un intercanvi de correspondència entre el president federal Richard von Weizsäcker i el canceller Helmut Kohl despuix de l'unificació en la República Democràtica Alemana.[2]
Referències
- ↑ La corespondencia entre Adenauer y Heuss (1952) (en alemán)
- ↑ La correspondencia entre Helmut Kohl y Richard von Weizsäcker (1991, en alemán)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Deutschlandlied.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deutschlandlied» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.