Friedrich Ebert
Friedrich Ebert (Heidelberg, Imperi alemà, 4 de febrer de 1871-Berlín, Alemània (República de Weimar), 28 de febrer de 1925) va ser un polític socialdemócrata alemà, dirigent del Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD)[1] i primer president de la República de Weimar,[2] despuix de la proclamació de la república el 9 de novembre de 1918 durant la Revolució de Novembre,[3] durant la qual el SPD, llavors dividit en MSPD i USPD, tenia un paper clau.[4] És una de les principals figures polítiques de l'història alemana durant el XX, fins al punt de ser considerat per alguns historiadors com "el pare de la democràcia alemana", ya que durant la seua gestió va impulsar polítiques públiques i llegals que democratizaron l'Estat alemà com ho coneixem hui en dia, promulgant innovacions en el seu país, com el sufragi universal, la llibertat d'expressió i de consciencia, les eleccions lliures, els drets fonamentals, entre uns atres aportes significatius al país. Ebert va ser elegit com a líder del SPD a la mort en 1913 d'August Bebel. En 1914, poc en acabant de que assumira eliderage, el partit es va dividir profundament pel respal d'Ebert als préstams de guerra per a finançar l'esforç bèlic alemà en la Primera Guerra Mundial. Ebert, un socialdemócrata moderat, estava a favor d'el "Burgfrieden", una política que pretenia suprimir les disputes sobre qüestions internes entre els partits polítics en temps de guerra per a concentrar totes les forces de la societat en la conclusió exitosa de l'esforç bèlic. Va intentar aïllar a els qui s'oponien a la guerra en el partit i va advocar per una escissió. Quan Alemània es va convertir en una república al final de la guerra despuix de la Revolució de Novembre, es va convertir en el seu primer canceller per mig del Consell de Comissaris del Poble, orgue transitori per la qual va convocar les eleccions per a conformar l'Assamblea Nacional i, posteriorment, promulgar junt a ella la Constitució de Weimar de 1919, la primera de cort federal i republicana en el país. Les seues polítiques de llavors estaven dirigides principalment a restablir la pau i l'orde en Alemània i a reprimir a l'esquerra. Per a conseguir estos objectius, es va aliar en les forces polítiques conservadores i nacionalistes, en particular en la cúpula militar del general Wilhelm Groener i els Freikorps de dreta. En la seua ajuda, el govern d'Ebert va esclafar varis alçament socialistes, comunistes i anarquistes, aixina com els de la dreta, inclós el Putsch de Kapp, un llegat que li ha convertit en una figura històrica controvertida, a pesar de les seues aportes a la societat alemana.
Biografia
[editar | editar còdic]Va nàixer en Heidelberg el 4 de febrer de 1871[5][1] com a fill d'un mestre sastre.[6][1] A pesar de que volia assistir a l'universitat, açò va resultar impossible per la situació econòmica de la seua família.[7] De 1885 a 1888 va estar d'aprenent en una guarnicionería. En 1889 va passar un periodo d'aprenentage itinerant.[6] Mentres es trobava en Mannheim, el seu tio li va posar en contacte en els círculs socialdemócrates i finalment va entrar en el partit en 1889.[7] En 1893 va escomençar a escriure artículs per a un diari socialdemócrata de Bremen.[8]
Friedrich Ebert es va casar en 1894 en Louise Rump.[9] La parella va tindre cinc fills, dels quals el fill major, Friedrich, seria alcalde de Berlín Este entre 1948 i 1967 i ocuparia importants llocs en la República Democràtica Alemana (RDA).[10]
Trayectòria
[editar | editar còdic]En 1900 va ser membre de la Bürgerschaft de Bremen i president del grup parlamentari del Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD) en dit parlament estatal.[8] En 1905 va ingressar al comité del SPD,[7] de 1912 a 1918 va ser diputat per eixa agrupació i de 1916 a 1918 va ser cap del seu bloc en el parlament alemà.[8] En 1913 va fallir elíder socialdemócrata August Bebel,[11] despuix de lo que Ebert va ser elegit líder del SPD (el 20 de setembre de 1913, junt en Hugo Haase).[6]
Encara que, quan en 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial, Ebert inicialment es va opondre a la lluita,[12] lo cert és que el SPD va recolzar de fet l'esforç bèlic alemà aprovant els crèdits per a la guerra en el Parlament,[13] lo que va ser entés per l'ala esquerra del partit com una traïció al poble i un gest de tendència clarament del costat de la reacció. A la llarga, estes tensions en el sí del SPD acabarien provocant una escissió en el partit similar a la dels bolcheviques, donant lloc al despuix denominat Partit Socialdemócrata Independent d'Alemània (USPD). En giner de 1918, quan els obrers de les fàbriques de municions de Berlín varen ser a la folga, Ebert es va unir als folguistes, pero es va esforçar durament per a que els folguistes tornaren al treballo abans possible.[7] Açò li va valdre per a ser acusat des de l'esquerra com un "traïdor de la classe obrera" i des de la dreta com un "traïdor a la pàtria". Despuix de la derrota alemana en la guerra, Ebert va encapçalar el Govern provisional que va negociar els principals apartats del Tractat de Versalles en 1919. Amenaçat tant per l'esquerra com per la dreta, el cridat «pacte Ebert-Groener» en l'eixèrcit li va permetre derrotar a la Lliga Espartaquista. Reunida l'Assamblea Nacional en la ciutat de Weimar, va ser elegit president de la República en 1919.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2012) «Ebert, Friedrich», Encyclopaedia Britannica 2013. Ultimate edition (DVD-ROM, en llínea: https://web.archive.org/web/20241221093031/https://www.britannica.com/biography/Friedrich-EbertDVD-ROM, en llínea: https://web.archive.org/web/20241221093031/https://www.britannica.com/biography/Friedrich-Ebert)+(en anglés). OCLC 833300891.
- ↑ (2005) «Ebert, Friedrich (1871-1925)», Enciclopèdia Universal Micronet. Edició clàssica (CD-ROM, en llínea: https://web.archive.org/web/20130621230636/https://mcnbiografias.es/app-bio/do/show?key=ebert-friedrichCD-ROM, en llínea: https://web.archive.org/web/20130621230636/https://mcnbiografias.es/app-bio/do/show?key=ebert-friedrich),+Madrit:+Micronet S. A.. OCLC 634089028.
- ↑ Bundeszentrale für politische Bildung (ed.): «Der 9. November in der deutschen Geschichte» (en alemà). Archivat des d'el original, el 31 de març de 2022. Consultat el 21 de febrer de 2025.
- ↑ Bundestag (Parlament federal d'Alemània) (ed.): «Die Novemberrevolution 1918/1919» (en alemà). Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2025. Consultat el 21 de febrer de 2025.
- ↑ (1998) A Dictionary of Political Biography (en anglés), Oxford: Oxford University Press, p. 157. OCLC 925196578.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik Deutschland (Fundació Casa de l'Història de la República Federal d'Alemània) (ed.): «Friedrich Ebert 1871-1925» (en alemà). Lebendiges Museum Online. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2020. Consultat el 9 de juliol de 2021.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 (1963) Geschichte in Gestalten (en alemà), Fráncfort del Meno: Fischer, pp. 335-336. OCLC 874513066.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 (2010) «Ebert, Friedrich», Der Brockhaus multimedial (DVD-ROMDVD-ROM) (en alemà), Gütersloh: Wissenmedia GmbH. OCLC 845528744.
- ↑ Albrecht, Kai-Britt. Museu Històric Alemà (ed.): «Friedrich Ebert 1871-1925» (en alemà). Lebendiges Museum Online. Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2025. Consultat el 27 de febrer de 2025.
- ↑ (1995) Dowe, Dieter (ed.). Friedrich Ebert 1871 - 1925 : vom Arbeiterführer zoom Reichspräsidenten ; Ausstellung der Stiftung Reichspräsident-Friedrich-Ebert-Gedenkstätte, Heidelberg und der Friedrich-Ebert-Stiftung, Bonn ; Begleitheft mit donen Haupttexten der Ausstellung (en alemà), Bonn: Forschungsinstitut der Friedrich-Ebert-Stiftung / Historisches Forschungszentrum. OCLC 74709906. ISBN 3-86077-379-8.
- ↑ (2005) «Bebel, Herman August», Enciclopèdia Universal Micronet. Edició clàssica (CD-ROM, en llínea: http://mcnbiografias.es/app-bio/do/show?key=bebel-herman-august, accés: 4 de juliol de 2021CD-ROM, en llínea: http://mcnbiografias.es/app-bio/do/show?key=bebel-herman-august, accés: 4 de juliol de 2021), Madrit: Micronet S. A.. OCLC 634089028.
- ↑ Biografia de Friedrich Ebert.
- ↑ (2010) «Sozialdemokratische Partei Deutschlands», Der Brockhaus multimedial (DVD-ROMDVD-ROM) (en alemà), Gütersloh: Wissenmedia GmbH. OCLC 845528744.
- ↑ (2005) The Weimar Republic (en anglés), Psychology Press, p. 226.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Friedrich Ebert» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.