El dólar de Maurici o be dólar de l'ancora mauriciano era una unitat monetària sorgida del real d'huit o dólar espanyol que s'havia transformat en una moneda internacional, i va sorgir com a petició de la colónia de Maurici a causa de la necessitat monetària en les illes, despuix d'haver passat de mans franceses a mans britàniques en 1810. Varen ser falcades en argent tres tipos de tamanys de diferents valors en data de 1820 pero les de 1822 que incloïen a la de mig dólar solament varen circular en les Índies Occidentals Britàniques, Guayana i Canadà, per lo que en l'Amèrica britànica es va cridar Dólar de l'ancora de les Índies Occidentals Britàniques o British West Indies anchor dollar (en anglés).

Història

l'illa de Maurici o com es cridaria posteriorment Illa de França va ser primer colonisada per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals en 1638, per lo que va circular el dólar del lleó de les Índies o leeuwendaalder o lion dollar (en anglés) i el Rijksdaalder neerlandés o dólar imperial, pero finalment va abandonar la colónia en 1710.[1]

La veïna illa de Reunió o com es coneixia llavors Illa de Borbón, va ser colonisada en 1662 pels francesos durant el regnat de Luis XIV, passant a dependre de les Companyia Francesa de les Índies Orientals —en el surest de Madagascar havien fundat Fort-Dauphin en 1646 pero seria abandonat en 1673— i en 1691 varen colonisar la lluntana illa de Rodrigues, les quals utilisaven la lliura francesa i per la seua escassea, el real d'huit espanyol.

En 1715 l'illa de Maurici va ser ocupada pels francesos, per lo que en esta época junt en Reunió i Rodrigues varen escomençar a circular les primeres monedes de l'Índia francesa en ceca de Pondicherry —també des de 1756 en les illes Seychelles que varen escomençar a ser colonisades— les que es varen falcar eren d'1 pagoda d'or, 1 i ½ fanon de bronze i d'argent, 1 i ½ doudou de coure i la de menor valor d'1 cache de bronze i de coure.[2]

Durant el regnat del sobirà Luis XVI, es varen falcar en 1779 en ceca en París les primeres monedes pròpies de la colónia conjunta d'Illa de França i de Borbón, estes eren de 3 sols de vellón, també en 1780 i canviant el nom a 3 sou en 1781, i varen circular fins a 1793,[3] data que varen colonisar la molt lluntana illa Diego García de l'archipèlac de Chagos, convertint-se la colónia d'illes de l'oceà Índic en un departament d'ultramar durant la Primera República francesa, començant aixina a circular el franc. Entre 1794 i 1811 les depenents illes Seychelles varen ser ocupades pels britànics.

La colónia conjunta de Illa de França i de Bonaparte com havia segut renombrada en 1801, varen tornar a dependre de la Índia francesa des de 1803 fins a 1809 i varen escomençar a circular les seues monedes en ceca en Pondicherry, també en les nòrdiques illes Agalega recent colonisades en 1808, fins que en 1810 es va falcar una gran moneda de 10 lliures franceses d'argent,[4] pero l'illa de Rodrigues havia segut ocupada pels britànics en 1809, la de Reunió el 9 de juliol de 1810, la de Maurici el 6 de decembre del mateix any,[1] també les illes Carregats Carajos i en 1814 les illes Agalega, les de Chagos i novament les de Seychelles, pero varen tindre que tornar l'illa de Reunió a França despuix del Tractat de París, en 1815.[5]

En la nova colónia britànica de Maurici i les seues dependències, va escomençar a circular des de 1820 el dólar de l'ancora, anchor dollar o mauritian dollar (en anglés), es tractava de monedes d'argent fraccionaria en un ancora coronada en l'anvers i l'escut real britànic en el revers,[1] inicialment es va fixar a un valor de 2 rúpies índies i despuix a 4 chelíns.

Estes monedes varen circular fins a 1826 per a ser reemplaçades per la lliura de Maurici que s'havia produït durant la possessió francesa des de 1781 fins a 1810 i es va seguir utilisant durant la colonisació britànica fins que en 1822, encara que sense data, es varen falcar en Calcuta unes monedes en idioma francés de dos valors: de 25 sous i de 50 sous (20 sous o sols equivalien a 1 lliura).[1] Esta lliura seria reemplaçada per la ya unificada rúpia índia en 1835 i que a la seua volta ho seria per la rúpia de Maurici en 1877.[6]

El dólar de l'ancora pero en data de 1822, havia segut falcat inicialment per a Maurici pero finalment va ser utilisat en les colónies britàniques del Canadà i en les de les illes i costes del Carib i en la Guayana, per lo que li les va classificar com dólar de l'ancora de les Índies Occidentals Britàniques o British West Indies anchor dollar,[7] fins que la seua escassea i les de lliures esterlines de la metròpoli varen provocar l'acunyament de monedes i fiches bancàries privades locals (bank token, en anglés).[8]

Monedes

Es varen falcar en 1820 tres tamanys de monedes fraccionàries del dólar de Maurici (en 1822 es va falcar mig dólar pero no va circular en Maurici, sino en Amèrica britànica), totes en argent 826 de diferents valors i en un ancora coronada en l'anvers orlada en l'escritura mayúscula en llatí abreviada COLONIAR: BRITAN: MONET: (moneda colonial britànica) i l'escut real britànic en el revers orlado de la mateixa manera en GEORGIUS IV D:G:BRITANNIARUM REX F:D:[9] (Jorge IV, per la gràcia de Deu, rei britànic):

  • 1⁄4 de dólar en número IV a cada costat. En data de 1820.
  • 1⁄8 de dólar en VIII a cada costat. En data de 1820.
  • 1⁄16 de dólar en XVI a cada costat. En data de 1820.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Krause, 1991, p. 1258.
  2. ↑ Krause, 1984, p. 948.
  3. ↑ Krause, 1984, p. 1229.
  4. ↑ Krause, 1991, p. 1262.
  5. ↑ Krause, 1991, p. 1502.
  6. ↑ Krause, 1991, pp. 243 i 1258-1260.
  7. ↑ Krause, 1991, p. 243.
  8. ↑ Krause, 1984, pp. 241-242.
  9. ↑ Krause, 1991, pp. 243 i 1258.

Bibliografia

  • Krause, Chester L.(1984).«Standard Catalog Word Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:10ª ed.
  • Krause, Chester L.(1991).«Standard Catalog Word Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:17ª ed.