La lliura de Maurici era una unitat monetària local del Imperi britànic sorgida de la lliura francesa que va circular fins a 1779 i que conjuntament en la veïna illa de Reunió i demés dependències durant la colonisació gala varen falcar moneda pròpia colonial, i va sorgir com a petició de la colónia de Maurici a causa de la necessitat monetària i llingüística en les illes, despuix d'haver passat en 1810 del poder francés al britànic. Varen ser falcades en 1822 en argent dos tipos de tamanys de diferents valors, en idioma francés i en ceca en Calcuta, i varen circular fins a l'unificació de la rúpia índia en 1835, que començaria a usar-se en la colónia.

Història

l'illa de Maurici o com es cridaria posteriorment Illa de França va ser primer colonisada per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals en 1638, per lo que va circular el dólar del lleó de les Índies o leeuwendaalder o lion dollar (en anglés) i el Rijksdaalder neerlandés o dólar imperial, pero finalment va abandonar la colónia en 1710.[1]

En 1715 va ser ocupada pels francesos, per lo que en esta época junt en les illes de Reunió i Rodrigues varen començar a circular les primeres monedes de l'Índia francesa en ceca de Pondicherry[2] —també des de 1768 en les illes Seychelles[3] que varen començar a ser colonisades— les que es varen falcar eren d'1 pagoda d'or, 1 i ½ fanon de bronze i d'argent, 1 i ½ doudou de coure i la de menor valor d'1 cache de bronze i de coure.[2]

Durant el regnat de Luis XVI de França, es varen falcar en 1779 en ceca en París les primeres monedes pròpies de la colónia conjunta d'Illa de França i de Borbón (Maurici i Reunió), estes eren de 3 sols de vellón, també en 1780 i canviant el nom a 3 sou en 1781, i varen circular fins a 1793,[4] data que renombraron la colónia com a Illa de França i Reunió i varen poblar la molt lluntana illa Diego García del archipèlec de Chagos, convertint-se la possessió d'illes del oceà Índic en un departament d'ultramar durant la Primera República francesa, començant aixina a circular el franc francés. Entre 1794 i 1811 les illes Seychelles varen ser ocupades pel Imperi britànic.

La colónia conjunta de Illa de França i Bonaparte (Maurici i Reunió) com havia segut renombrada en 1806, varen tornar a dependre de la Índia francesa des de 1803 fins a 1809 i varen començar a circular les seues monedes en ceca en Pondicherry, també en les nòrdiques illes Agalega recent colonisades en 1808, fins que en 1810 es va falcar una gran moneda colonial de 10 lliures mascareñas d'argent,[5] pero l'illa de Rodrigues havia segut ocupada pels britànics en 1809, la de Reunió el 9 de juliol de 1810, la de Maurici el 6 de decembre del mateix any[1] en les Carregats Carajos i en 1814 les illes Agalega, les de Chagos i novament les de Seychelles que passarien a dependre de la colónia britànica de Maurici, pero varen tindre que tornar l'illa de Reunió a França un any despuix del Tractat de París, en 1815.[6]

En la nova colónia britànica de Maurici i les seues dependències, va començar a circular des de 1820 el dólar de l'ancora, anchor dollar o mauritian dollar (en anglés), es tractava de monedes d'argent fraccionaria en un ancora coronada en l'anvers i l'escut real britànic en el revers, inicialment es va fixar a un valor de 2 rúpies índies i despuix a 4 chelins de la lliura esterlina.

Estes monedes varen circular fins a 1826 per a ser reemplaçades per la lliura de Maurici que s'havia falcat durant la possessió francesa intermitentemente des de 1781 fins a 1810 i es va seguir utilisant durant la colonisació britànica fins que en 1822, encara que sense data, es varen falcar en Calcuta unes monedes en idioma francés de dos valors: de 25 sous i de 50 sous (20 sous o sols equivalien a 1 lliura francesa).[1] Esta lliura mauriciana seria reemplaçada per la ya unificada rúpia índia en 1835 i que a la seua volta ho seria per la rúpia de Maurici en 1877.[7]

Monedes

Es varen falcar dos tamanys de monedes fraccionarias de la lliura de Maurici, abdós en argent 500 de diferents valors en ceca en Calcuta, presidència de Bengala de l'Índia Britànica:

  • 25 sous (1 1⁄4 lliures). En l'anvers en l'escritura francesa en mayúscules i encolumnada: REÇU au TRESOR (rebut en Tesoreria) i en revers també en columna en Pour 25 Sous.
  • 50 sous (2 1⁄2 lliures). En l'anvers en l'escritura francesa en mayúscules GOUV. DE MAURICE ET DEP. (Govern de Maurici i dependències) rodejant a dos palmeres centrals, i en el revers en l'escritura REÇU AU BUR. DU TRES. (rebut en l'oficina de la Tesoreria) rodejant l'escritura encolumnada de Pour 50 Sous.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Krause, 1991, p. 1258.
  2. ↑ 2,0 2,1 Krause, 1984, p. 948.
  3. ↑ Krause, 1991, p. 1538.
  4. ↑ Krause, 1984, p. 1229.
  5. ↑ Krause, 1991, p. 1262.
  6. ↑ Krause, 1991, p. 1502.
  7. ↑ Krause, 1991, pp. 243 i 1258-1260.

Bibliografia

  • Krause, Chester L.(1984).«Standard Catalog Word Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:10ª ed.
  • Krause, Chester L.(1991).«Standard Catalog Word Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:17ª ed.