Anar al contingut

Dípter (arquitectura)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pla d'un temple de format dípter.

El dípter (Plantilla:Lang-grc en latín: diptĕros, doble ala) fa referència a un tipo de temple grec que està rodejat pels quatre costats per dos rencs de columnes.[1] La duplicació de la posició de la columna oposta als perípteros va donar com resultat una zona frontal i atrassera en a lo manco huit columnes;[2] encara que podien insertar files adicionals de columnes en les mateixes. Una variant del dípter és el pseudodíptero, en els que s'omet la posició del pilar interior.

La forma del temple es va desenrollar cap a l'any 1050 a. C.: una estructura de fusta en columnes que rodejaven una sala central.[3] És possible que esta estructura imitara als tem-nos, en columnes que simbolisaven arbres.[3]Al principi, els temples es construïen en fusta i rajoles d'argila; el geógrafo grec Pausanias, en la seua descripció d'Olimpia, menciona una columna de roure en el temple de Hera (principis de el VI).[4][5] Més vesprada, la pedra calcàrea i el marbre es varen utilisar per a construir temples.[5]

El format del dípter es va estendre particularment per Jonia, en Àsia Menor, sent alguns eixemples destacats del mateix:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Tesauros de Patrimoni Cultural d'Espanya». Consultat el 27 de decembre de 2022.
  2. «Temple dípter». Tesauros del Patrimoni Cultrual d'Espanya. Consultat el 2024-08-15.
  3. 3,0 3,1 (2013) Understanding Architecture: Its Elements, History, and Meaning (en en), Westview Press, p. 234. ISBN 978-0-8133-4903-9.
  4. Darling, Janina K. (2004). Architecture of Greece (en en), Greenwood Publishing Group, p. 195. ISBN 978-0-313-32152-8.
  5. 5,0 5,1 Kleiner, Fred S. (2009). Gardner’s Art through the Ages: The Western Perspective (en en), Cengage Learning, p. 95. ISBN 978-0-495-57360-9.
  6. «dípter» (en espanyol). Consultat el 12 de maig de 2022.
  7. (2016) Art de les grans civilisacions clàssiques: Grècia i Roma, Centre d'Estudis Ramon Areces, p. 137.
  8. Cantù, Cessara. Història universal, 7, p. 489.
  9. Hartt, Frederick. Art. Història de la pintura, escultura i arquitectura, p. 216.


Referències

[editar | editar còdic]