Dècima (impost)

La dècima o el dècim penic (neerlandés: Tendix penning) va ser un impost concebut per el III duc d'Alba Fernando Álvarez de Toledo en 1569 per a finançar les despeses dels terçs del Imperi espanyol a costa de les províncies dels Països Baixos, en aquell temps baix domini espanyol. Lo excessiu de la contribució i els métodos violents de la seua implantació varen conduir als alçament que varen agravar la guerra de Flandes o guerra dels huitanta anys.

Context

l'Imperi espanyol en Europa a mitan del XVI.

A mitan del XVI els Països Baixos, pertanyents al Imperi espanyol baix el regnat de Felipe II, varen iniciar una série de tumults (conegudes com la guerra de Flandes o guerra dels huitanta anys), com a conseqüència de les imposicions religioses catòliques a les que estaven someses per Espanya. El rebuig per part de les autoritats espanyoles del compromís de Breda de 1566, en el que la noblea holandesa demanava la llibertat de cult religiós i l'abolició de l'Inquisició va provocar violentes protestes populars; la fundació en 1567 del Tribunal dels Tumults, que castigaria sangrientament estes protestes; i la presència en sol holandés dels terçs espanyols varen contribuir a la crispació. El III duc d'Alba Fernando Álvarez de Toledo era governador dels Països Baixos en nom del rei d'Espanya.

L'impost

El duc d'Alba va concebre l'implantació d'un impost en el que poder sufragar les despeses de manteniment dels terçs espanyols en el país. El nou impost, presentat el 20 de març de 1569 davant els Estats Generals dels Països Baixos reunits en Brusseles constava de tres parts:

• La centèsima: Pagament del 1% de totes les propietats; este impost seria pagat una única volta;
• La vigèsima: El 5 % sobre els bien i heredades;
• La dècima: El 10 % sobre totes les compravendes de bens mobles, una espècie d'IVA basat en l'alcabala en vigor en Espanya;

Les dos últimes imposicions deurien continuar mentres ho exigiren les necessitats públiques.