Anar al contingut

Cycas angulata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cycas angulata

Cycas angulata és una espècie de cícada del gènero Cycas, nativa d'Austràlia en el noreste del Territori del Nort (tram inferior dels rius Foelsche, Robinson i prop de Borroloola) i el noroest de Queensland (Illes Bountiful).

És l'espècie Cycas d'Austràlia més gran, en brots arborescentes i en freqüència ramificats que alcancen els 5 m (rara volta 12 m) d'altura i entre 15 i 25 cm de diàmetro. Els espècimen més vells perden les cicatrius de la base del full i adquirixen una apariència més de tauler d'escacs. Les fulles medixen 1,1-1,7 m de llarc, pinnadas en 180-320 folíols, els folíols 14-23 cm de llarc i 4,5-6,5 mm d'ample, de color vert grisáceo a glauco; hi ha fins a 40 fulls en la corona. Els pecíols dels fulls estan armats en espines en els individus més jóvens (d'uns pocs milímetros de llarc) i esta traça es pert en els individus majors.

Els cons femenins són esporofilos de tipo obert de 25 a 50 cm de llarc, de color marró, cada u en 6 a 12 òvuls cada u. La làmina és triangular i termina en una espina estreta i esmolada. Els cons masculins són solitaris, erectos, de 20 a 25 cm de llarc i 12 a 15 cm de diàmetro.

El nom deriva del llatí angulatus, que es traduïx com "angular", referint-se a la disposició dels folíols en el pecíol del full.

Cultiu

Ocasionalment es cultiva com planta ornamental; les llavors estan actualment disponibles per als compradors.

Com a aliment

Els aborigen australians menjaven els grans similars a llavors de la palma de cícada per l'alt contingut d'almidó de la llavor. Les llavors varen madurar durant l'estació seca, quan escassejaven atres aliments consumits pels caçadors-recolectors natius. Una gran arboleda representava una gran font d'aliment natural i seria explotada per varis grups de bandes natives. En el seu estat natural la llavor és altament tòxica per als mamífers. Els australians varen reconéixer este perill i varen respondre en dos métodos. Varen llevar les toxines lixiviando en aigua durant tres a cinc dies i després horneando l'almidó; o varen permetre que els grans fermentaren abans de cuinar-los i menjar-los. Tinga en conte que els grans contenen carcinógenos i no es recomanen per al consum humà, inclús preparats en métodos tradicionals.[1]

Referències

  1. ↑ Oliver, Douglas L. (1989) Oceania: Native Cultures of Austràlia and the Pacific Islands, Honolulu: University of Hawaii Press. pp. 175-6.