Anar al contingut

Espècimen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un espècimen biològic és una mostra de laboratori biològica retinguda per un biorepositorio per a la seua investigació. Un espècimen biològic seria pres per a un mostreig de modo que siga representatiu de qualsevol atre espècimen pres des de la font de la mostra. Quan s'almagasenen mostres biològiques lo ideal és que siguen equivalents als espècimen recent arreplegats per a fins d'investigació. Els espècimen biològics (mostres biològiques) humans són almagasenats en un tipo de biorepositorio cridat biobanco i la ciència de la preservació d'estos espècimen és la més activa en el camp de biobancos.

Control de calitat

L'establiment de normes generals per a la calitat dels espècimen biològics va ser inicialment un aspecte en poc desenroll en l'àrea del creiximent dels biobancos.[1] Actualment hi ha un debat sobre quines normes deuen establir-se i quins deurien gestionar eixos estàndarts ya que moltes organisacions establixen les seues pròpies normes i des de que els biobancos són usats per diverses organisacions, i per lo general són impulsats cap a l'expansió, l'harmonisació dels procediments operatius per a pràctiques de laboratoris són d'alta prioritat.[1] Els procediments tenen que estar basats en l'evidència i canviarà conforme les investigacions i tecnologies es desenrollen.[1]

Polítiques

S'ha progressat en la creació d'organisacions que elaboren polítiques per a regular este tipo d'espècimen, un eixemple és la creació de l'Oficina d'Investigació de Biobancos i Espècimen Biològics (per les seues sigles en anglés OBBR) per part de l'Institut Nacional de Càncer en el 2005[1] i la Ret de Simpòsiums per a l'Investigació d'Espècimen Biològics.[2] La Societat Internacional per als Repositoris Biològics i Ambientals, l'Agència Internacional per a l'Investigació del Càncer, l'Organisació per a la Cooperació Econòmica i Desenroll i la Ret Australiana d'Espècimen Biològics també han propost polítiques i normes.[1] En el 2008 la AFNOR, una organisació de normalisació francesa va publicar la primera norma de calitat específica per als biobancos.[1] Aspects of ISO 9000 have been applied to biobanks.[1]

Objectius de Calitat

El criteri de calitat per als espècimen depén segons l'estudi que està sent considerat i no hi ha un tipo universal d'espècimen.[1] L'integritat de l'ADN és un factor important per als estudis que involucren l'amplificament de tot el genoma.[3] L'integritat d'ARN és crítica per a alguns estudis i pot ser evaluat en geles d'electroforesis.[4] Ademés, els biobancos que realisen l'almagasenament d'espècimen no poden prendre la responsabilitat absoluta de l'integritat de l'espècimen ya que ans que tinguen la custòdia de les mostres algú va deure recopilar-les i processar-les lo que provoca que la degradació d'ARN ocórrega degut a que l'espècimen es veu molt més afectat per estes circumstàncies que per un almagasenament inadequat.[5]

Tècniques d'almagasenament

Molts espècimen que es troben en els biobancos són criopreservados.cita requerida Si no s'aplega a utilisar esta tècnica s'utilisen atres menys comunes.[6]

Tècniques associades en els biobancos

Algunes de les tècniques de laboratori associades en l'almagasenament dels espècimen biològics inclouen l'extracció fenol-cloroform, PCR i RFLP per les seues sigles en anglés.cita requerida

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Hewitt, Robert I«Biobanking: the foundation of personalized medicine».Current Opinion in Oncology.23(1): 112–119.doi:10.1097/cco.0b013i32834161b8.Consultat el 8 d'agost de 2016.
  2. ↑ Moore, Helen M.; Compton, Carolyn C.; Lim, Mark D.; Vaught, Jimmie(31 d'agost de 2009).«2009 Biospecimen Research Network Symposium: Advancing Cancer Research through Biospecimen Science».Cancer Research.69(17): 6770–6772.doi:ca-09-1795 10.1158/0008-5472. ca-09-1795.Consultat el 8 d'agost de 2016.
  3. ↑ Yuille, Martin; Illig, Thomas; Hveem, Kristian; Schmitz, Gerd(1 de març de 2010).«Laboratory Management of Samples in Biobanks: European Consensus Expert Group Report».Biopreservation and Biobanking.8(1): 65–69.ISSN 1947-5535.doi:10.1089/bio.2010.8102.Consultat el 8 d'agost de 2016.
  4. ↑ Guerin, Jan S.; Murray, David W.; McGrath, Mary M.; Yuille, Martin A.(1 de març de 2010).«Molecular Medicine Ireland Guidelines for Standardized Biobanking».Biopreservation and Biobanking.8(1): 3–63.ISSN 1947-5535.doi:10.1089/bio.2010.8101.Consultat el 8 d'agost de 2016.
  5. ↑ Barnes, Michael G.; Grom, Alexei A.; Griffin, Thomas A.; Colbert, Robert A.(1 de setembre de 2010).«Gene Expression Profiles from Peripheral Blood Mononuclear Cells Llaure Sensitive to Short Processing Delays».Biopreservation and Biobanking.8(3): 153–162.ISSN 1947-5535.doi:10.1089/bio.2010.0009.Consultat el 8 d'agost de 2016.
  6. ↑ Elliott, Paul; Peakman, Tim C.(1 d'abril de 2008).«The UK Biobank sample handling and storage protocol for the collection, processing and archiving of human blood and urine».International Journal of Epidemiology.37(2): 234–244.ISSN 0300-5771.doi:10.1093/ije/dym276.Consultat el 8 d'agost de 2016.(en en)

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espècimen&oldid=1644206»