Biobanco
Un biobanco és un establiment que arreplega, almagasena i distribuïx material biològic i les senyes associades a dit material. l'OCDE en 2001 va definir als biobancos com a centres de recursos biològics.[1]
Els centres de recursos biològics, de l'anglés (BRCs) són una part essencial de les infraestructures que sustenten les ciències de la vida i la biotecnología. Consistixen en proveïdors de servicis i depòsits de cèlules vives, genomes de diferents organismes i informació referent a herència i la funcionalitat dels sistemes biològics. Els biorrepositorios deuen complir els més alts estàndarts de calitat i experiència demandada per la comunitat científica internacional aixina com de l'indústria per a la distribució del material biològic i l'informació. Deuen, puix, proporcionar l'accés a les fonts biològiques de les quals depén l'investigació i el desenroll en ciències de la vida i l'alvanç de la biotecnología. Per material biològic s'entén: organismes vius, cèlules, gens i l'informació relativa.
Etimologia
El terme biobanco és un neologisme científic incorporat a l'espanyol a finals del XX, procedent del calc semàntic i formal del anglés biobank.[2] El seu us documentat més primerenc en la lliteratura biomèdica data de 1996,[3] encara que la seua difusió generalisada no es va consolidar fins a començos del XXI.
Història
L'activitat de biobancos és una activitat que es du desenrollant des de fa molts anys[quàn?] a nivell dels departaments d'anatomia patològica en els hospitals. En l'última década[quàn?] i degut principalment als nous alvanços tecnològics ha sorgit l'imperant necessitat de dispondre de material biològic de calitat per al desenroll de la medicina personalisada del futur. En 2003, el proyecte genoma humà va revelar la seqüència completa de ADN dels humans. Este fet va dur a un canvi de paradigma, es va passar de que el foc d'atenció dels investigadors fora l'estudi dels mecanismes biològics responsables d'una malaltia determinada i l'identificació de gens individuals mutados o absents en els individus afectats, a una aproximació més sistemàtica en el que l'informació genómica s'utilisa per a millorar la detecció, tractament i prevenció de malalties. La combinació de gran cantitat d'informació arreplegada dels anàlisis genètics en l'informació referida de les senyes clíniques dels pacients, permet l'identificació de patrons que poden explicar millor les malalties i les seues variables i permeten potenciar estratègies de diagnòstic i tractament. D'una forma més específica les mostres biològiques humanes es poden usar para:
- Identificar i validar fàrmacs diana
- Identificar mecanismes de malaltia
- Desenrollar ensajos amplis de biomarcadores associats en certs subtipos de malalties
- Agrupar pacients basant-nos en les seues característiques genètiques i la provabilitat d'obtindre una resposta positiva en provar nous fàrmacs
- Agrupar pacients basant-nos en biomarcadores de les seues dolències a l'objecte de determinar el tractament apropiat.
En tots estos estudis, els biobancos es consideren imprescindibles. De fet, els biobancos són els intermediaris entre els donants dels teixits (tant pacients com a subjectes “sans”) en l'àmbit clínic i els científics que desenrollen l'investigació biomèdica, tant en l'àmbit acadèmic com en el farmacèutic. El paper dels biobancos és actuar com un pont segur i efectiu per a les mostres i les senyes associades entre els dos ambients. D'esta forma, els biobancos contribuïxen en gran mida al desenroll de la medicina traslacional.
Referències
- ↑ [1]
- ↑ «Definició de “biobanco”» (en és). Diccionari de la llengua espanyola - Edició del Tricentenario. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Biobanco - Institut Roche». Enciclopèdia de Bioderecho i Bioética. Consultat el 2026-04-29.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biobanco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.