Cyathea cranhamii

Cyathea cranhamii Smith, Rothwell & Stockey, 2003 és una espècie de falaguera de porte arbòreu coneguda pels seus restants fòssils localisats en la Formació Longarm d'Apple Bay en l'Illa de Vancouver (Columbia britànica, Canadà). Estos restants han segut datats en el periodo Barremiense del Cretácico inferior sent els espècimen més primerencs asignables al seu gènero de forma inequívoca i les primeres estructures reproductives conservades per a un organisme similar. Pren el seu epítet específic cranhamii de l'investigador Gerald Cranham.

El material preservat de Cyathea cranhamii són uns fragments de frondes en dos files de soros en indusios globosos en la seua cara abaxial. Les frondes posseïxen pínules de chicotet tamany, en una llongitut major de 2 milímetros i un esgambi variable entre 150 i 200 micrómetros, en nerviaació central ben desenrollada i nervis laterals associats als soros. El indusio és esferopteroide d'1,3 milímetros, triestratificado i el seu dehiscencia es produïx en dos valvas gràcies a una cicatriu paralela a la venaació. Este indusio porta uns soros ovales a elongados vascularizados i en fins a 35 esporangis. Els esporangis consten d'un curt eix de 5 a 6 cèlules de gruixa i una càpsula de fins a 400×300 micrómetros. La càpsula posseïa una gruixa d'una cèlula i un annulus vertical de 20 cèlules no interromput pel brot (caràcter diagnòstic del gènero) que permetia el seu dehiscencia. En l'interior dels esporangis es varen observar fins a 64 espores triletas de secció llaugerament triangular d'entre 40 i 70 micrómetros de diàmetro i ornamentadas irregularment de forma similar a atres membres de Cyatheaceae.

Les pínulas posseïxen una epidermis uniseriada mal conservada encara que reconeguda sense dubtes i un mesófilo laxo en cèlules d'entre 35 i 55 micrómetros. El sistema vascular observat en les parts millor conservades dels òrguens vegetatius estava format per numeroses traqueides en engrosamientos helicoidals formant fas vasculars ben delimitats i una zona perifèrica corresponent al floema mal representada en els espècimen. El fes de la baïna dels nervis centrals de les pínulas, en cèlules d'entre 15 i 25 micrómetros de diàmetro, no posseïxen diferenciació entre la cara adaxial i abaxial.

Encara que l'espècie posseïx traces comunes a varis clados, molts d'ells compartits en Dicksoniaceae, la presència de soros abaxiales i no marginals, de annulus continu i la presència de 64 espores per esporangi permet segons els autors responsables de la seua descripció l'adheriment d'esta espècie al gènero Cyathea. D'esta manera Cyathea cranhamii ocuparia una posició basal respecte a les espècies actuals que presenten una àmplia variabilitat en la morfologia de l'indusio i les espores i establiria el seu orige en el Cretácico primerenc.