Curvatura mija
En matemàtica, la curvatura mija d'una superfície és una mida extrínseca de curvatura definida en geometria diferencial i que localment descriu la curvatura d'una superfície immersa surface en alguns ambients com l'espai euclidià.
El concepte va ser introduït per Sophie Germain en el seu treball sobre teoria de l'elasticitat.[1][2]
Definició
Siga un punt sobre la superfície . Consideren-se totes les curves sobre que passen a través del punt sobre la superfície. Tals tenen una curvatura associada donada en . De totes eixes curvatura , a lo manco una està caracterisada com màxima, i una atra com mínima, , i eixes dos curvatura són conegudes com les curvatura principals de .
La curvatura mija en és la mija de les curvatura Spivak (1999), i d'ahí el seu nom:
La curvatura mija es pot calcular respecte als coeficients de la primera i segona forma fonamental (Do carmo[3] 1976, capítul 3, secció 3)
A partir d'esta relació i la fòrmula de la curvatura Gaussiana es pot definir el polinomi
Les raïls Del qual són les curvatura principals .
En general Spivak (1999), per a una hipersuperficie la curvatura mija està donada per
Vore també
Notes
- ↑ «Dubreil-Jacotin on Sophie Germain». Archivat des de l'original, el 23 de febrer de 2008. Consultat el 13 de febrer de 2011.
- ↑ Plantilla:Jstor
- ↑ Do Carmo, Manfredo (1976). Differential Geometry of Curves And Surfaces.
Referències
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- Pixen curvature en MathWorld.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Curvatura media» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.