Anar al contingut

Curvatura mija

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtica, la curvatura mija H d'una superfície S és una mida extrínseca de curvatura definida en geometria diferencial i que localment descriu la curvatura d'una superfície immersa surface en alguns ambients com l'espai euclidià.

El concepte va ser introduït per Sophie Germain en el seu treball sobre teoria de l'elasticitat.[1][2]

Definició

Siga p un punt sobre la superfície S. Consideren-se totes les curves Ci sobre S que passen a través del punt p sobre la superfície. Tals Ci tenen una curvatura associada Ki donada en p. De totes eixes curvatura Ki, a lo manco una està caracterisada com màxima, κ1 i una atra com mínima, κ2, i eixes dos curvatura κ1,κ2 són conegudes com les curvatura principals de S.

La curvatura mija en p∈S és la mija de les curvatura Spivak (1999), i d'ahí el seu nom:

H=12(κ1+κ2).

La curvatura mija es pot calcular respecte als coeficients de la primera i segona forma fonamental (Do carmo[3] 1976, capítul 3, secció 3)

H=Eg−2fF+Ge2(EG−F2).

A partir d'esta relació i la fòrmula de la curvatura Gaussiana es pot definir el polinomi

P(κ)=κ2−2HKκ+K.

Les raïls Del qual són les curvatura principals κ1,κ2.

En general Spivak (1999), per a una hipersuperficie T la curvatura mija està donada per

H=1n∑i=1nκi.

Vore també

Notes

  1. ↑ «Dubreil-Jacotin on Sophie Germain». Archivat des de l'original, el 23 de febrer de 2008. Consultat el 13 de febrer de 2011.
  2. ↑ Plantilla:Jstor
  3. ↑ Do Carmo, Manfredo (1976). Differential Geometry of Curves And Surfaces.

Referències

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  • Pixen curvature en MathWorld.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».