Curio (unitat)
El curio o curie (símbol Ci) és una antiga unitat de radiactivitat que no pertany al Sistema Internacional, definit com 3.7 x 1010 desintegracions per segon ( s-1) en 1.01 grams de ràdio-226.[1]
El nom de l'unitat va ser originalment un homenage a Pierre Curie.[2] En l'obertura del Congrés Internacional de Radiologia de Brusseles (1910),[1] Eduard Riecke, professor de Gotinga, va propondre que se li donara el nom «curie» a una unitat radiométrica en reconeiximent a la llabor del físic francés recentment fallit,[n. 1] proposta acceptada de colp i repent per Madame Curie.[3] [n. 2]
En principi es pensava en definir-ho a partir de l'activitat de 10 nanogramos de radi, cantitat usual en l'investigació i indústria de l'época, pero Marie Curie insistia que es basara en 1 gram de radi, cantitat enorme llavors.[3] Finalment es va decidir que el curie deuria ser la cantitat de radón en equilibri en 10-8 grams de ràdio.[3] D'acort en el testimoni de Bertram Boltwood coneixem la postura definitiva d'ella en este assunt:
En 1964 la 12ª Conferència General de Peses i Mides va admetre que el curio es mantinguera com a unitat d'activitat radiactiva fora del Sistema Internacional.[1]
En 1975 la Conferència General de Peses i Mides va establir el bequerelio,[1] de símbol Bq, com a unitat d'activitat radiactiva en el Sistema Internacional, en el valor d'una desintegració nuclear per segon:
- 1 Bq = 1 s−1
La nova unitat va convertir al curio en un múltiple molt gran d'ella, del orde del miller de milló de voltes o giga (G). El bequerelio és un submúltiplo molt chicotet del curio, el seu billonésima part o pico (p):
- 1 Ci = 3.7 x 1010 Bq = 37 GBq
- 1 Bq ≅ 2.703×10−11 Ci ≅ 27 pCi
L'activitat específica de el 226Ra en bequereles és de 3.66 x 1010 Bq/g.
En l'actualitat l'Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia (NIST) en sèu en Gaithersburg (Maryland) desaconsella el seu us.[4] No obstant és encara àmpliament utilisat per l'indústria, medicina i govern en els Estats Units i atres països.
La potència emesa per la desintegració radiactiva d'un curio s'obté multiplicant l'energia de desintegració per aproximadament 5.93 mW/MeV.
Una màquina de radioteràpia deurà emetre per baix de 1000 Ci d'un radioisòtop com cesi-137 o cobalt-60, radiactivitat suficient per a danyar sériament la salut despuix de només alguns minuts d'exposició sense protecció adequada.
La desintegració radiactiva produïx emissió de radiació de partícules o radiació electromagnètica. L'ingestió encara de molt chicotetes cantitats d'alguns radionucleidos d'emissió de partícules pot ser fatal. Per eixemple, la dosis letal mija (LD-50) per al poloni-210 és de 240 microcurios (μCi), corresponents a 53.5 nanogramos. No obstant, en medicina nuclear s'utilisen radionucleidos d'emissió electromagnètica de l'orde del milicurio (mCi).
El cos humà conté uns 14 miligrams de potassi-40 i 24 nanogramos de carbono-14, que emeten 0.1 microcurios cada u. Això fa 0.2 microcurios, és dir, 7400 desintegracions per segon, principalment com desintegració beta pero també desintegració gamma.
Com una mida de magnitut
[editar | editar còdic]Les unitats d'activitat (el curie i el becquerel) també, es referixen a les magnituts d'àtoms de radioactividad. Ya que la provabilitat de desintegració és una magnitut física fixa, per a un número d'àtoms coneguts d'un radionucleido particular, un número predible es desintegraran en un moment donat. El número de desintegracions que ocorreran en un segon en un gram d'àtoms d'un radionucleido particular és conegut com l'activitat específica d'eixe radionucleido.
L'activitat d'una mostra decreix en el temps per la desintegració.
Les regles de desintegració radioactiva deuen ser utilisades per a convertir activitat a un número d'àtoms actuals. El estato que 1 Ci d'àtoms de radioactividad seguiran l'expressió:
i aixina
| Símbol | Nom | Unitat |
|---|---|---|
| àtoms | ||
| constant de desintegració | s-1 |
També, podem expressar activitat en moles:
| Símbol | Nom |
|---|---|
| Número de Avogradro | |
| Vida mija |
El número de moles deu ser convertit a grams en multiplicar per la massa atòmica.
Ací hi ha alguns eixemples, ordenats per vida mija.
| Isotopo | Vida mija | Massa d'1 curie | Activitat específica (Ci / g) |
|---|---|---|---|
| 209Bi | 1.9×1019 anys | 11.1 mil millons de tonellades | 9.01×10−17 |
| 232Th | 1.405×1010 anys | 9.1 tonellades | 1.1×10−7 (110,000 pCi/g, 0.11 μCi/g) |
| 238O | 4.471×109 anys | 2.977 tonellades | 3.4×10−7 (340,000 pCi/g, 0.34 μCi/g) |
| 40K | 1.25×109 anys | 140 kg | 7.1×10−6 (7,100,000 pCi/g, 7.1 μCi/g) |
| 235O | 7.038×108 anys | 463 kg | 2.2×10−6 (2,160,000 pCi/g, 2.2 μCi/g) |
| 129I | 15.7×106 anys | 5.66 kg | 0.00018 |
| 99Tc | 211×103 anys | 58 g | 0.017 |
| 239Pu | 24.11×103 anys | 16 g | 0.063 |
| 240Pu | 6563 anys | 4.4 g | 0.23 |
| 14C | 5730 anys | 0.22 g | 4.5 |
| 226Ra | 1601 anys | 1.01 g | 0.99 |
| 241Am | 432.6 anys | 0.29 g | 3.43 |
| 238Pu | 88 anys | 59 mg | 17 |
| 137Cs | 30.17 anys | 12 mg | 83 |
| 90Sr | 28.8 anys | 7.2 mg | 139 |
| 241Pu | 14 anys | 9.4 mg | 106 |
| 3H | 12.32 anys | 104 μg | 9621 |
| 228Ra | 5.75 anys | 3.67 mg | 273 |
| 60Co | 1925 anys | 883 μg | 1132 |
| 210Po | 138 anys | 223 μg | 4484 |
| 131I | 8.02 dies | 8 μg | 125000 |
| 123I | 13 hores | 518 ng | 1930000 |
| 212Pb | 10.64 hores | 719 ng | 1390000 |
| 223Fr | 22 minuts | 26 ng | 38000000 |
| 212Po | 299 nanosegundos | 5.61 ag | 1.78×1017 |
Magnituts relacionades de radiació
[editar | editar còdic]| Magnitut | Unitat | Símbol | Derivació | Any | Equivalència SI |
|---|---|---|---|---|---|
| Activitat (A) | becquerel | Bq | s−1 | 1974 | unitat SI |
| curie | Ci | 3.7 × 1010 s−1 | 1953 | 3.7×1010 Bq | |
| rutherford | Rd | 106 s−1 | 1946 | 1,000,000 Bq | |
| Exposició (X) | coulomb per kilógramo | C/kg | C⋅kg−1 d'aire | 1974 | unitat Si |
| röntgen | R | esu / 0.001293 g d'aire | 1928 | 2.58 × 10−4 C/kg | |
| Dosis absorbida (D) | gray | Gy | J⋅kg−1 | 1974 | unitat SI |
| erg per gram | erg/g | erg⋅g−1 | 1950 | 1.0 × 10−4 Gy | |
| rad | rad | 100 erg⋅g−1 | 1953 | 0.010 Gy | |
| Dosis equivalent (H) | sievert | Sv | J⋅kg−1 × WR | 1977 | unitat SI |
| röntgen home equivalent | rem | 100 erg⋅g−1 x WR | 1971 | 0.010 Sv | |
| Dosis efectiva (I) | sievert | Sv | J⋅kg−1 × WR × WT | 1977 | unitat SI |
| röntgen home equivalent | rem | 100 erg⋅g−1 × WR × WT | 1971 | 0.010 Sv |
El curio representava una cantitat molt gran de radiactivitat des del punt de vista biològic, per lo que es varen començar a utilisar unitats més menudes:
- milicurio (mCi) = 10-3 Ci
- microcurio (μCi) = 10-6 Ci
- nanocurio (nCi) = 10-9 Ci
- picocurio (pCi) = 10-12 Ci
El curio ha segut reemplaçat per una unitat derivada de el SI, el bequerelio (Bq):
- 1 Bq = 2,703 × 10-11 Ci
- 1 Ci = 3,7 × 1010 Bq
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Centre Espanyol de Metrologia. Unitats de mida derivades de noms propis: «Curie» (pág. 39). Consultat el 2 de novembre de 2025.
- ↑ Nick Connor, Qué és Curie – Unitat de Radioactividad – Definició. Via «Radiation Dosimetry». Consultat el 2 de novembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Museum of Radiation and Radioactivity (en anglés), How the Curie Came to Be: Part One. Consultat el 5 de novembre de 2025.
- ↑ Physical Measurement Laboratory (en anglés), «NIST Guide to the SI, Chapter 5: Units Outside the SI». Table 9. Other senar-SI units accepted for use. Consultat el 4 de novembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Curio (unidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>