Cultura de Golasecca
La cultura de Golasecca (sigles IX-IV a. C.) va ser una cultura de finals de l'Edat del Bronze/principis de l'Edat del Ferro del nort d'Itàlia, que el seu jaciment tipo es va excavar en Golasecca, en la província de Varese, Lombardía, a on, en la zona de Monsorino, a principis del XIX, l'abad Giovanni Battista Giani va realisar les primeres troballes d'unes cinquanta tombes en ceràmica i objectes metàlics.
Els testimonis materials d'esta cultura es troben dispersos en una àmplia zona de 20.000 km²[1] al sur dels Alps, entre els rius Po, Sério i Sesia, i delimitada al nort pels ports alpins.
Periodisació
Les fases posteriors de la cultura de Golasecca estan aixina periodizadas:
- Cultura de Canegrate: XIII
- Proto-Golasecca: sigles XII-X a. C.
- Golasecca I A: sigles IX-VIII a. C.
- Golasecca I B: finals del VIII - principis del VII a. C.
- Golasecca I C: VII
- Golasecca II A: 600-550 a. C.
- Golasecca II B: 550-500 a. C.
- Golasecca III A: 500-350 a. C.
- G. III A 1: 500-450
- G. III A 2: 450-400
- G. III A 3: 400-350
Història
S'han identificat jaciments característics de la cultura de Golasecca en Lombardía occidental, Piemont oriental, Cantó del Tesino i Valle Mesolcina, en un territori que s'estén al nort del riu Po fins a zones subalpinas, entre el curs del Sério a l'est i el Sesia a l'oest. L'emplaçament de Golasecca, en la desembocadura del Tesino en el llac Major, va prosperar gràcies a unes circumstàncies geogràfiques especialment favorables, ya que era molt adequat per als intercanvis a llarga distància, en els que els golaseccos actuaven com a intermediaris entre els etruscs i la cultura Hallstatt d'Àustria, en l'important ruta de la sal.
La mediació comercial es va ampliar llavors al món grec, en l'entrada d'oli i vi, objectes de bronze, ceràmica ática, incens i coral, i cap al nort, el més lluntà món transalpí, font d'estany per al bronze i àmbar del mar Bàltica.
En un context més ampli, la cultura subalpina de Golasecca és l'última expressió de la cultura dels camps d'urnes de l'Europa Media de l'Edat del Bronze europea. L'época de major floriment d'esta cultura va ser Golasecca II, entre la primera mitat del VI i principis del V a. C.. Va durar fins que va ser enrollada pels celtes gals en el IV i finalment es va incorporar a l'hegemonia de la República Romana.
La cultura de Golasecca es dividix, per a major comoditat, en tres parts: les dos primeres comprenen el periodo comprés entre el IX i la primera mitat del V; la tercera, que coincidix en La Tène A-B de l'última Edat del Ferro en esta regió i s'estén fins a finals del IV, està marcada per les creixents influencies celtes, que varen culminar en el hegemonia celta despuix de les conquistes del 388 a. C. Les primeres troballes es remonten, segons pareix, a l'última Edat del Bronze (IX) Les primeres troballes es remonten a l'Edat del Bronze tardana (IX) i semblen basar-se en una cultura local.[2]
En la cultura de Golasecca, algunes de les primeres característiques evolucionades de la societat històrica poden observar-se en l'us especialisat de materials i l'adaptació al terreny local. Les vivendes de la primera época eren construccions circulares de fusta a lo llarc de la planura d'inundació del riu; cada una estava construïda sobre un basamento baix de pedra al voltant d'una llar central i pavimentado en cudols de riu fixats en argila. La ceràmica, feta a mà sense torne, es decorava en gesso. L'us del torne es coneix pels carros de la Tomba del Guerrero del jaciment de Sesto Calende. Els contes d'àmbar del Bàltic, sense dubte dutes per la Ruta de l'Àmbar, i l'obsidiana revelen rets de comerç a llarga distància. A partir del VII, algunes tombes contenen aixovar funeraris importats de zones etrusques i objectes grecs.[3]
Els assentaments depenien dels animals domesticats: els restants revelen la presència de cabres, ovelles, porcs, vaques i cavalls. Es cultivaven alguns llegums i cereals, i es recolectaven fruts secs. Els cayuco de Castelletto Ticino i Porte Tolle es conserven en el museu d'Isola Bella. El metal, encara que escàs, s'utilisava cada volta més.
Els antics jaciments —Golasecca, Sesto Calende, Castelletto Ticino— varen mantindre el seu caràcter autòcton tradicional fins al VI., quan comencen a detectar-se influències externes. A principis del V, les pràctiques pastorals varen donar lloc al desenroll de nous assentaments en les planures.
S'han trobat caràcters escrits dessifrats (el Negau) incisos en ceràmica o sobre pedra, en la Cultura de Canegrate celta.[4][5][6][7]
Vore també
- Pobles antics d'Itàlia
- Celtes alpins i de la Planura Padana
- Gàlia Cisalpina
- Ínsubres
- Leponcios
- Prehistòria en Itàlia
- Cultura de Villanova
Referències
- ↑ Raffaele de Marinis. «Liguri i Celto-Liguri». Brill’s New Pauly.
- ↑ La naturalea d'esta cultura «protogolaseca» demostra que es tractava d'una cultura autòctona -desenrollada en els seus jaciments- i no importada per immigrants. L'us de túmulos sobre sepultures, com el de Belcora vaig donar Somma Lombardo, va ser una característica de la cultura protogolaseca que va desaparéixer.
- ↑ Especialment en l'elitista Tomba del Lebete en Castelletto Ticino i la Tomba del Guerrer en Sesto Calende.
- ↑ «Venceslas Kruta & Werner Formen. The Celts of the west. London: Orbis, 1985. 128 pp., 132 cultura de Golasecca £12.95.».Antiquity.61(231)
- 158–159.ISSN 0003-598X.doi:10.1017/s0003598x00072872.
- ↑ «Morphosyntactic Variation in Medieval Celtic Languages».National University Ireland Maynooth.doi:10.1515/9783110680744.
- ↑ «Linguist List - Description of Lepontic». web.archive.org.
- ↑ (2006) Celtic culture: a historical encyclopedia, ABC-CLIO. OCLC ocm62381207. ISBN 978-1-85109-440-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Golasecca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.