Cultura arqueològica de Vila Nova

La cultura arqueològica de Vila Nova de São Pedro o del Tajo es va desenrollar durant el Calcolítico de Portugal, al mateix temps que la d'Els Millers en el surest peninsular. Es caracterisa per la construcció de fortalees de pedra en àrees sense riquees econòmiques concretes, lo que ha dut a interpretar-les com a llocs centrals de les rets comercials. Localisada en la regió entorn a la desembocadura del Tajo, va florir entre aproximadament 2700 i 1500 a. C. segons uns autors^[1] o entre 3100 i 2200 a. C. segons uns atres.^[2] Una série de traces culturals específiques la diferencien del seu entorn: lúnula, copes rituals, plaques de pissarra en aparent significat astronòmic, etc.

Periodización

Se solen distinguir dos periodos:

Vila Nova I: durant tota esta etapa i l'inici de la següent apareix molt vinculada a la cultura dels Millers. El comerç o intercanvi en Àfrica septentrional (marfil, clafolls d'ou d'esturç), ya existent des de sigles arrere, proseguix durant esta época.
Vila Nova II: caracterisada per la presència del got campaniforme. A finals del periodo, mentres els grups de Els Millers eren substituïts pels d'El Argar en el surest espanyol, els poblats del Tajo varen entrar en una llenta decadència. Mentres que aquells varen incorporar la tècnica del bronze, estos varen permanéixer estancats en el Calcolítico fins a la seua dissolució en la cultura de la ceràmica bruñida, integrada en el Bronze atlàntic.

Encara que també s'han aplegat a diferenciar tres horisons cronològics:

Inicial o dels copos canelados, entre 2700-2300 a. C.
Mig o de la ceràmica en decoració foliácea, entre 2300-2000 a. C.
Final o campaniforme, fins a 1500 a. C.^[1]

Jaciments

Els principals assentaments són el poblat fortificado epónimo de Vila Nova de São Pedro i Zambujal. El primer presenta una muralla exterior que protegix unes vivendes de planta circular i una fortalea interior quadrangular. El segon té un important complex defensiu format per murs de fins a huit metros d'esgambi, una barbacana en aspilleras, torres i múltiples recints. En abdós s'han documentat restants relacionats en la metalúrgia tals com escorias, lingots de coure o artefactes fabricats en este metal. També en abdós, com en Els Millers, s'identifiquen dos fases relacionades en els aixovar funeraris, que inclouen en el segon periodo el got campaniforme i els seus elements associats. Atres assentaments són Pedra de Ouro, Trencament o Penedo. En la zona de Zambujal hi ha uns dèu poblats relacionats, alguns dels quals no presenten cap tipo de fortificació, la qual cosa s'ha interpretat com un indici de l'existència d'una jerarquia d'assentaments. Els enterrament eren colectius i es realisaven en megalits, coves artificials i tholoi.^[1]

Hi ha assentaments fortificados similars en l'Algarve i Alentejo, aixina com uns atres en característiques distintes en Extremadura i Andalusia occidental. Pero tots ells tenen en comú la seua situació en llocs estratègics, el domini sobre el mig circumdant i una economia agropecuaria.^[1]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Eiroa García, Jorge Juan (2010). Prehistòria del món, primera edició, Sagell Editorial SL, pp. 648-652. ISBN 978-84-937381-5-0.
↑ Fullola, Josep Mª (2005). Introducció a la prehistòria. L'evolució de la cultura humana., primera edició, Ed. UOC, pp. 181-182. ISBN 84-9788-153-2.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura arqueológica de Vila Nova» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Eiroa-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Eiroa García, Jorge Juan (2010). Prehistòria del món, primera edició, Sagell Editorial SL, pp. 648-652. ISBN 978-84-937381-5-0.

[2] Fullola, Josep Mª (2005). Introducció a la prehistòria. L'evolució de la cultura humana., primera edició, Ed. UOC, pp. 181-182. ISBN 84-9788-153-2.

[1]

[2]