<mapframe text="Selecció de llocs uluzzianas de la base de senyes ROAD (CC BY-SA 4.0 ROCEEH) " longitude="16.3" latitude="41.5" zoom="5" width="350", height="350"> {

Cultura Uluzziana
 "type": "ExternalData",
 "service": "page",
 "title": "ROCEEH/Uluzzian.map"

} </mapframe>

Cuevas en vistes a la baïa de Uluzzo.
Cuevas en vistes a la baïa de Uluzzo.
Baïa de Uluzzo en relació en el Golf de Tarento .

La cultura Uluzziana és una cultura arqueològica de transició entre el Paleolític Mig i el Paleolític Superior, trobada principalment en Itàlia —Apulia (la Grotta del Cavallo i la cova de Uluzzo), Basilicata, Campània, Calàbria, Toscana i Fumane (el punt més al nort)[1]— i fòra d'Itàlia, solament en Argolis, Grècia (la cova de Klissoura).[2]

Ha segut datada per Katerina Douka en una duració de 45.000 a 39.500 anys abans del present (BP) ;[3] A voltes es dona el ranc de dates 45.000-37.000, lo que fa que l'erupció de l'Ignimbrita Campaniense (37.330 BP) entre en escena.

Descobriment

 
Entrada a la Grotta del Cavallo (foto: Thilo Parg, 2019).

Les excavacions realisades en 1963 per Arturo Palma vaig donar Cesnola en la Grotta del Cavallo ("Cova del Cavall"), en el sur d'Itàlia, varen traure a la llum els primers restants que posteriorment es varen denominar "uluzzianos".[4] La cova es troba en la península de Salento, en Puglia, en vistes al golf de Tarento. Els únics restants humans varen ser dos dents caduques (Cavallo B i Cavallo C) del jaciment uluzziano de Grotta del Cavallo identificats com a humans per (Benazzi et al., 2011).[5] Estes dents, datats entre 43.000 i 45.000 anys abans de Crist, són els restants més antics que es coneixen actualment de humans moderns en Europa.[5]

Transició del Paleolític Mig al Superior

 
Estratigrafia de depòsits en el sol de la cova Fumane (foto: Thilo Parg, 2014).

El Uluzziano és un dels varis tecno-complexos considerats com "conjunts transicionales": El Uluzziano, el Châtelperroniano, el Szeletiano i el Lincombiano-Ranisiano-Jerzmanowskiano.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ Peresani, M., 2012. Fifty thousand years of flint knapping and tool shaping across the Mousterian and Uluzzian sequence of Fumane cave. Quaternary International 247, 125–150
  2. ↑ "Klissoura cave" often appears in the literature, but the archaeologists themselves use the spelling "Klisoura" or the phrase "Cave 1 in Klisoura Gorge (Western Peloponnese)". Koumouzelis, M., Ginter, B., Koz1owski, J.K., Pawlikowski, M., Bar-Yosef, O., Albert, R.M., Litynska-Zajac, M., Stworzewicz, E., Wojtal, P., Lipecki, G., Tomek, T., Bochenski, Z.M., Pazdur, A., 2001. The early Upper Palaeolithic in Greece: the excavations in Klisoura cave. J. Archaeol. Sci. 28, 515–539.
  3. ↑ el_2014_On_the_chronology_of_the_Uluzzian.pdf «On the chronology of the Uluzzian».Journal of Human Evolution.68
    1–13.doi:10.1016/j.jhevol.2013.12.007.Consultat el 2020-04-26.
  4. ↑ “Seconda campagna vaig donar scavo nella grotta del Cavallo” (8 de octubre 1964). Riv. Sci. Preist.: 23–39.
  5. ↑ 5,0 5,1 “Early dispersal of modern humans in Europe and implications for Neanderthal behaviour” . Nature 479 (7374): 525–528. doi:10.1038/nature10617. PMID 22048311. Bibcode: 2011Natur.479..525B.
  6. ↑ «The modern human colonization of western Eurasia: when and where?».Quaternary Sci. Rev..118
    194–210.doi:10.1016/j.quascirev.2014.08.011.


Referències