Cucumis anguria
Cucumis anguria, generalment conegut com pepinillo, pepino del mont, pepino selvat, pepinillo de les índies occidentals, pepinillo erizo, meló d'Alger de l'escurçó o pepino cimarrón, és una cucurbitácea originària d'Àfrica, pero que s'ha naturalizado en el Nou Món, i està cultivat en molts llocs.[1][2] És similar i relacionat al pepino comú (C. sativus).
Descripció
[editar | editar còdic]Cucumis anguria és una planta herbàcea de talle prim. Frutes (4–5 cm × 3–4 cm). La superfície de les frutes és mig dura, en vàries púas no perilloses ni tan dures que fan de que el frut tinga una apariència innegable a la del erizo. Els fulls tenen certa similitut en les del meló d'Alger i unes atres Cucurbitáceas. La carn interior és verda pàlida, les seues flors apleguen a ser grogues i té zarcillos que permeten de que la planta puga trepar.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Frut individual -
Fruts en grup -
Fulls de la planta -
Dins de la fruta -
Llavors de la planta -
Plántula
Distribució
[editar | editar còdic]A pesar de que s'ha naturalizado en moltes parts del Nou Món, Cucumis anguria és originària solament d'Àfrica, en els països següents: Angola; Botswana; la República Democràtica del Congo; Malawi; Moçambic; Namíbia; Suràfrica (KwaZulu-Natal, Limpopo, Mpumalanga); Swazilàndia; Tanzània; Zàmbia; i Zimbabue.[3]
Cucumis anguria s'ha naturalizado en: Anguilla; Antigua y Barbuda; Argentina; Austràlia (Queensland i Austràlia Occidental); Barbados; Brasil; Illes Caiman; Costa Rica; Cuba; República Dominicana; Equador; Guayana Francesa; Granada; Guadalupe; Guatemala; Haití; Hondures; Jamaica; Madagascar; Martinica; Mèxic; Antilles Neerlandeses; Nicaragua; Panamà; Perú; Puerto Rico; Santa Lucía; Sant Vicente i les Granadines; Surinam; els Estats Units (Califòrnia, Florida, Geòrgia, Massachusetts, Montana, Nova York, Oregó, Texas, Minnesota, Wisconsin i Washington); Veneçola; i abdós Illes Vérgens britàniques i americanes.[4][2]
Cucumis anguria és també cultivat, pero no originari d'estos llocs: Veta Verda; Réunion; Senegal; i parts del Carib ya mencionats dalt.[3]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Usos medicinals
[editar | editar còdic]Cucumis anguria ha segut utilisat en medicina tradicional per a tractar dolències del estòmec.[5]
Usos alimenticis
[editar | editar còdic]Cucumis anguria creix principalment (com a planta de cultiu) per la seua fruta comestible. El sabor és similar al del pepino comú. Les frutes són populars en el nordest i del nort de Brasil, a on són un ingredient en la versió local de cozido (carn-i-estofat de vegetal). En Argentina es prepara també en vinagre, sal i aigua, (opcional en una miqueta de sucre i atres #condiment) com encurtido.
Plagues
[editar | editar còdic]Els cultius són susceptibles a atacs per fongos, i escarabats de pepino.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cucumis anguria». Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2015. Consultat el 14 d'abril de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 «Profile for Cucumis anguria (West Indian gherkin)». PLANTS Database. USDA, NRCS. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 «Taxon: Cucumis anguria L. ; Taxonomy - GRIN-Global Web v 1.10.4.0». National Germplasm Resources Laboratory. Consultat el 14 d'abril de 2019.
- ↑ «{{{nombre}}}» (en inglés). FloraBase. Departamento de Medio Ambiente y Conservación, Gobierno de Australia Occidental.
- ↑ James A. Duke. «Cucumis anguria (CUCURBITACEAE)». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2019. Consultat el 25 de dicembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cucumis anguria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.