Cuatrisquel
El cuatrisquel, tetrasquel o lauburu (del vasc, lauburu, «quatre caps») és una esvástica de quatre braços curvilíneos present en la cultura d'abundants pobles antics i destacadament entre l'ètnia vasca.[1][2]
També es troba en representacions artístiques d'atres pobles europeus, com els celtes i els germans, per eixemple, en dibuixos i talles visigóticas. Aixina mateix, poden vore's lauburus gravats en petroglifos de Galícia i en hórreos asturians i gallecs (com, per eixemple, en Grullos, Quirós i Piornedo), sent denominats en este cas simplement "tetrasqueles".[3] També han segut utilisades esvásticas curvilíneas de quatre o més braços en Aragó, a on es coneixen en alguns pobles pirenaics com cuatrefuellas[4] o "religadas"[5] (este últim nom independentment del número de braços).
És actualment un dels símbols més representatius i reconeixibles de la cultura vasca, si ben tradicionalment mai ha segut usat, per eixemple, en escuts o banderes de cap territori de les actuals províncies de Viscaya, Guipúscoa, Àlaba o Navarra.[6] El nacionalisme vasc també usava a principis de el XX una esvástica ortogonal, idèntica a l'alemana, ya que en un artícul de 1901 de Sabino Arana s'afirma que els vascs antics adoraven el sol (eguzki) afirmant:
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme Tetrasquel prové del grec tetra (quatre) i del bretón askell (ales), traduït a espanyol com Cuatriquel. El terme "lauburu" procedix de les paraules en vasca lau = "quatre" i buru = "cap", per lo que el seu significat en espanyol seria "quatre caps". El historiador Fidel Fita sosté que existix una relació en el "Lábaro càntabre", sent labarum una adaptació de temps d'Octavio Augusto de la paraula vasca.[7]
Signes similars
[editar | editar còdic].jpg)
El lauburu és la variant curvilínea de la creu gamada o esvástica (sánscrito: स्वस्तिक svastika), un tipo de tetrasquel. L'esvástica, en les seues variants, és un símbol molt comú en moltes cultures indoeuropeas.[8] Existixen proves de l'us de l'esvástica rectilínea en el nort d'Espanya abans de l'invasió romana.[1] Per lo tant, és possible que el lauburu procedixca directament de l'esvástica rectilínea o que forme part d'una mateixa família de signes en un orige comú. S'han trobat trisqueles i tetrasqueles prerromanos (triscelas i tétrascelas dextrógiros i levógiros) en Viscaya, en les esteles trobades en Arrieta, Fórua, Busturia, Meñaca, Dima i Zamudio.[9]
Un atre signe similar al lauburu és la cridada "rosa camuna", un dels petroglifos trobats en Val Camonica (Itàlia) i que data de temps dels camuni, una civilisació que va viure en dit vall durant l'Edat del Ferro.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 LAUBURU :: Auñamendi :: Euskomedia. Cultura Vasca on-line
- ↑ «El vasc en l'Alt Aragó».
- ↑ García Iglésies, Ampar; Rodríguez Simón, Luis Rodrigo. «La Panera del Valle, un eixemple del valiós patrimoni etnogràfic asturià i una nova llínea d'estudi de les seues decoració polícromas». Revista electrònica de Patrimoni Històric. Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2009. Consultat el 10 de setembre de 2009.
- ↑ "Són també molt comuns les esvásticas, de sis o quatre braços (cuatrefuellas), en el País Vasc més conegudes com lauburu". Breu inventari de sers mitològics fantàstics i misteriosos d'Aragó. Chema G. Lera. Prames. ISBN 978-84-8321-268-4
- ↑ "Nom genèric d'unes figures màgiques o sagrades que inclouen esvásticas i rosetes de varis fulls o pétals". Breu inventari de sers mitològics fantàstics i misteriosos d'Aragó. Chema G. Lera. Prames. ISBN 978-84-8321-268-4
- ↑ «Lauburu, Creu Vasca» (en espanyol). Consultat el 25 de giner de 2020.
- ↑ Carta de Fita a Fernández Guerra, reproduïda en la seua Cantàbria, nota 8, pàgina 226, citat en "Història crítica de Viscaya i dels seus Furs" de Gregorio Valparda, segons l'interpretació de Auñamendi Entziklopedia
- ↑ «Enciclopèdia Auñamendi. Artícul Lauburu. Àrea de difusió de la swástica(sic) segons The Wilson». Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2012. Consultat el 12 de setembre de 2007.
- ↑ «L'estela prerromana en Bizcaia». Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2012. Consultat el 18 d'agost de 2008.
- ↑ «The motif of the "Camunian Rose" in the roc art of Valcamonica (Italy)» (en anglés). www.rupestre.net. Consultat el 29 de juny de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2009).Memòria i Civilisació.Universitat de Navarra.Pamplona:
- 109-153.ISSN 1139-0107.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuatrisquel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.