Crescentia alata

coatecomate (Crescentia alata)

El coatecomate (Crescentia alata Kunth), és arbre menut de la família de les bignoniáceas. L'espècie és coneguda en el nom de huaje cirial en Centroamérica, com a morro i en algunes àrees és conegut com jícaro o tecomate.

És l'espècie del gènero més coneguda despuix de Crescentia cujete, com tot el gènero i junt en el gènero molt emparentat Amphitecna són cridats "arbres de carabasses".

Dibuix

Descripció

És un arbre selvat que medix entre 8 i 14 m d'altura i fins a metro i mig de diàmetro en el tronc. Posseïx una corfa color café clar que creix en climes semitropicales i tropicals de Mèxic per lo que florix tot l'any. Les fulls són ovales i ixen de tres d'un mateix fascículo en el centre en mides de 4 a 6.5 cm de llarc.Les florés són de color groguenc i violáceo; en ocasions en franges de color rosat i morat. Produïx les seues flors en el tronc de l'arbre i els fruts són semblats a carabasses en corfa dura dels quals s'elaboren vasijas i també s'utilisen com a remei en infusió alcohòlica.

El frut és mijà, de forma semiesfèrica i consistència semileñosa, de 7 a 10 cm de diàmetro i llavors menudes en sabor semidulce. El frut s'usa com medicina herbolaria per a afeccions respiratòries com a asma i tós.

Comunament conegut com Cuastecomate, els fruts redons de color groc són una delícia comestible per al ganado, especialment de vaques. És recomanable l'us d'este arbre per a la reforestació de camps per al ganado, conserva la humitat, propicia l'aigua, no requerix de rec i ademés és font d'aliment.

Distribució geogràfica

És natiu d'América Central i el sur de Mèxic i cap al sur fins a Costa Rica. En América Central és conegut popularment com a morro. En Nicaragua se li crida jícaro. En Panamà es coneix com totuma o calabazo. En el cas de Jalisco en Mèxic és conegut com cuestecomates.

Està distribuït en la major part de les zones semihumedas de Mèxic i es troba en els estats de Chihuahua, Sant Luis Potosí, Sinaloa, Pobla, Morelos, Michoacán, Colima, Guerrero, Oaxaca, Jalisco, Sonora, Nayarit i Chiapas.

Història

Es tracta d'un menut arbre que creix fins als 8 m d'altura. Té uns fruts de 7-10 cm de diàmetro, com una bala de canó, que són difícils de trencar. Es creu que estes característiques del frut ha evolucionat com un mecanisme de defensa contra la depredació de les seues llavors. No obstant, sembla ser una contra estratègia productiva, ya que les llavors en els fruts no germinen a menos que estos es trenquen i queden oberts, en l'excepció dels cavalls i els sers humans, els animals no poden trencar els fruts.

Si be s'ha observat que els cavalls domèstics esclafen la fruta en els seus piteus i mengen la polpa i les llavors (lo que sugerix que poden servir com vectores de distribució de llavors), els cavalls varen estar presents molt recentment (en temps evolutiu) , lo que implica que C. alata ha evolucionat els seus fruts de parets grosses, impenetrables, molt abans de l'introducció dels cavalls en la seua àrea de distribució. Aixina que, la pregunta seguix sent: ¿cóm C. alata va poder evolucionar un mecanisme de defensa (impenetrables frutes), que impedix totalment la germinació de les seues llavors?.

Daniel Janzen va sugerir que el Gomphotheres (extint elefant) pugues haver segut responsable de la dispersió de les seues llavors. En la seua extinció, C. alata va estar amenaçat en la possibilitat de la pèrdua d'hàbitat i va sofrir una llimitada capacitat per a estendre's, pero l'introducció d'un nou vector, en la forma dels cavalls domèstics, ha permés a les espècies mantindre la seua viabilitat. No és sorprenent que la majoria de les voltes es troben en espais oberts, com les pastures i camps. També és cultivada pels seus fruts com la carabassa, que pot ser buidada i que se sequen i s'utilisen com a recipients per a aliments i begudes.

El frut té un paper en el Popol Vuh (llibre dels mits de la civilisació maya). Despuix de la primera generació d'héroes bessons, Hun-Hunahpú i Vucub-Hunahpú, que són morts en el joc de pilota pels dimonis de Xibalbá, que pengen el cap d'Hun-Hunahpú en este arbre. Esta és provablement una justificació mítica de la semblança de la fruta als cràneus i l'olor de la carronya d'arbre en flor (científicament justificada perque és de polinisació per les moscas). El cràneu penjat, despuix escopinya en la mà de la princesa Ixquic, engendrant d'esta forma la segona generació de bessons; Hunahpú i Ixbalanqué, els bessons héroes Mayas.

Composició Química

D'acort en el llibre Les plantes medicinals de Mèxic. Tom I, la composició química de la polpa del frut conté:

• Aigua higroscòpica: 11.702 ml.
• Sals minerals: 1.213ml.
• Glucosa: 7.383ml.
• Àcit tácnico: 0.117 ml.
• Dextrina: 0.832 ml.

Usos

En la polpa es prepara una espècie d'aixarop per a aliviar afeccions respiratòries i també és utilisat com a ungüent tòpic per a ferides i colps. En les llavors s'elabora una beguda pareguda al chocolate per a us medicinal.

Les llavors són comestibles i d'alt contingut de proteïnas en un sabor dolç com de #regalícia. S'utilisen en El Salvador, Hondures i Nicaragua per a fer orchata de morro (cridada "Llavor de jícaro" en este últim país). En Guatemala s'utilisen per a fer una conserva en dolç i com a remei contra la tós.

Taxonomia

Crescentia alata va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 158–159. 1818[1819].

Sinonímia

• Crescentia ternata Sessé & Moc.
• Crescentia trifolia Blanco
• Otophora paradoxa Blume
• Parmentiera alata (Kunth) Miers
• Pteromischus alatus (Kunth) Pichon

Noms comuns

• Cirián, cirial, ciri, huaje, cuatecomate (de quauhtecomatl, tecomate, tecomatl), güiro en Mèxic.
• Ayal en Sinaloa i Sonora, en Mèxic.
• Full de Creu en Filipines.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Crescentia alata.

• Germplasm Resources Information Network: Crescentia alata