Cova dels Rats penats
La cova dels Rats penats és una cova prehistòrica d'Andalusia (Espanya), ubicada en plenes serres Subbéticas, concretament a 4 km de Zuheros, en el sur de la província de Còrdova i és la cova més gran d'esta província.[1] El nom ho pren dels rat penat, de distintes espècies, que l'habiten (rat penat gran de ferradura, rat penat chicotet de ferradura, rat penat d'orella partida i rat penat ratonero gran).

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La cova va ser declarada be d'interés cultural en 1985 i el 23 de novembre de 2001 la Junta d'Andalusia va declarar les seues 32 hectàrees com monument natural.[2]
Història
La cova va ser explorada per primera volta el 30 d'abril de 1938, durant la guerra civil espanyola, per part d'oficials de l'eixèrcit, entre els que cal resenyar a Francisco Segòvia García, Rafael Taronger Morales, Ricardo Bárcena Nalda i el llavors retor de Zuheros don Pedro Vallejo, als que se'ls atribuïx el descobriment del cadàver humà que es troba depositat en el fondo. No obstant la primera referència escrita d'ella apareix en el llibre Antiguetats Prehistòriques d'Andalusia de l'arqueòlec Manuel de Góngora i Martínez, en l'any 1868. Posteriorment la cova ha segut objecte de vàries excavacions arqueològiques de les que s'ha obtingut informació valiosa sobre el Paleolític Mig i del Neolític. En 1962 i 1969 es varen realisar els primers treballs arqueològics, donant com a resultat més notori el descobriment de que el neolític andalús s'iniciava un mileni abans de lo que es creïa. De 1990 a 1993 i en el 2002 es realisen les últimes excavacions en l'objectiu de crear un chicotet recorregut més accessible que l'itinerari corrent. Gràcies a les últimes excavacions es coneixen els hàbits de vida dels seus habitants, els artilugios que utilisaven i inclús qué menjaven, pels restants d'animals i de cereals carbonizados.
D'este moment prehistòric, Paleolític Mig, es varen trobar en el seu interior restants de caça i d'indústria lítica, del tipo musteriense, desenrollada pel home de Neandertal que la va habitar uns 35 000 anys. arrere, a finals de dit periodo.
D'époques posteriors s'han trobat fulls de sílex, colgantes, braçalets, vasijas de fanc, etc.). També es conserva el cadàver d'una dòna en una posició que indica un enterrament.
Existix, per un atre costat, documentació de que va ser ocupada pel Homo sapiens, tal i com ho coneixem hui dia, durant el Paleolític Superior, lo que és clau per a l'història d'Andalusia en este periodo, ya que existia un buit d'informació referent a esta zona geogràfica. El Homo sapiens va deixar en el seu llegat, ademés d'útils de pedra, gravats en les parets en pintures de diferents animals (cavalls, cervos, etc.) i una atra figures que daten de fa uns 18 000 anys. La cova es dividia en tres zones: el vestíbul, a on s'habitava en aplegar a ell la llum solar i ser de fàcil accés des de l'exterior, una zona religiosa o de santuari, en la que es troben pintures rupestres neolítiques i calcolíticas, i una zona d'enterrament al fondo, en la presència d'un esquelet que no és l'únic trobat en eixa part pero sí el que perdura en l'actualitat.
La cova va tornar a ser ocupada durant l'Imperi romà, a mitan del III i tot el IV, periodo del que també es conserven restants de recipients i s'especula que alguns habitants del poble es refugiaren en mig d'una época de conflictes.
Algunes de les seues sales han desenrollat espeleotemes secundaris (estalactites, estalagmites i gours) per l'erosió de les aigües subterrànees. Destaquen sales com la de les formacions, la del fèmur, sala de la gelosia, sala dels estrats, de l'orgue, etc.[3][4][5] cal destacar sobre totes les formacions geològiques una estalagmita de 4 metros de llongitut que depén per al seu creiximent no obstant d'una estalactita d'a penes 10 cm.
Des de l'any 2014 la cova dels Rats penats forma part de les grans cavitats de la península ibèrica, ya que s'han topografiado més de 3300 metros, i en la previsió de seguir explorant-se més en profunditat.
Referències
- ↑ «La Cova dels Rats penats és la més gran de Còrdova» (en es). Diari Còrdova (2014-09-02). Consultat el 2024-02-21.
- ↑ «Cova dels Rats penats | Ajuntament de Zuheros» (en es). www.zuheros.es. Archivat des de l'original, el 11 de febrer de 2017. Consultat el 10 de febrer de 2017.
- ↑ «Cova dels Rats penats - Web oficial de turisme d'Andalusia» (en es). www.andalucia.org. Consultat el 10 de febrer de 2017.
- ↑ «MONUMENTO NATURAL CUEVA DE LOS MURCIELAGOS - VENTANA DEL VISITANTE» (en es). www.juntadeandalucia.es. Consultat el 10 de febrer de 2017.
- ↑ «Cova dels Rats penats - cordobaturismo.és» (en es). cordobaturismo.es. Archivat des de l'original, el 11 de febrer de 2017. Consultat el 10 de febrer de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de los Murciélagos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.