Cova del Boquete de Zafarraya

La cova del Boquete de Zafarraya se situa en la vertent sur de la Serra de Alhama, a uns 1100 metros d'altitut, en el terme municipal d'Alcaucín (Província de Màlaga, Espanya).
Es tracta d'una cavitat de tamany mig l'entrada del qual se situa sobre un farallón vertical. A pocs metros de l'entrada la cavitat es bifurca en dos conductes: El primer, cap a l'esquerra, té un desenroll vertical; el conducte de la dreta, verdadera galeria, presenta una farcidura sedimentari en restes arqueològiques en una llongitut de 16,30 metros.
La cova està proposta com a «Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional» (Global Geosite) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya pel seu interés paleontológico, en la denominació «VP009: Cova del Boquete de Zafarraya», dins del context geològic «Jaciments de vertebrats del Pliocé-Pleistocé espanyol».[1]
Història
La cova del Boquete de Zafarraya va ser descoberta en 1979 pel Grup d'Exploracions Subterrànees de la Societat Excursionista de Màlaga quan explorava les cavitats de la serra de Periana (Màlaga). En les primeres visites varen ser arreplegats útils de sílex de superfície i mostrats a membres de l'Universitat de Màlaga. Més tart Cecilio Barroso va iniciar les primeres excavacions arqueològiques oficials entre 1981-1983. En dites campanyes va localisar els primers restants de neandertal. En 1982 el fèmur denominat Zafarraya 1, i en 1983 la mandíbula humana Zafarraya 2, que posteriorment varen ser datats en 34 000 anys d'antiguetat.[2]
Entre 1990 i 1994 es forma un equip hispà-francés per a l'excavació i estudi d'este jaciment, baix la direcció de Cecilio Barroso Ruiz, la subdirecció de Francisca Medina Lara i l'incorporació de Jean-Jacques Hublin com a director de l'equip d'investigadors francesos. Durant esta campanya es varen descobrir numerosos restants neandertalenses, aixina com una llar que havien utilisat en la mateixa entrada de la cova, en esta llar es varen descobrir numerosos fragments d'ossos, que posteriorment, i despuix de la seua restauració, varen resultar correspondre a dos fèmurs i una tébea humans. Estos restants presentaven traces de descarnament efectuades per útils de sílex, i posteriorment varen ser tirats al fòc a on es varen fracturar i carbonizaron. Junt a estos restants també varen aparéixer tres fragments de mandíbula corresponents a un individu masculí que també mostrava traces de descarnament. Estos ossos humans són la millor evidència de canibalisme practicat pels neandertal en Euràsia.
Interés paleontológico
La cova de Zafarraya no era un lloc d'hàbitat, ni tan siquiera estacional ya que era usada com un alt de caça en presència humana d'escassos dies o inclús d'hores. L'estudi de distribució espacial de tot el material recopilat ha permés diferenciar en una farcidura d'1,5 m de gruixa, 45 nivells d'ocupació, tant humà com de carnívors.
La fauna trobada es correspon en Capra pyrenaica, Bos primigenius primigenius, Cervus elaphus, Equus caballus, Panthera lligc spelaea, Ursus arctos, Cuon alpinus, Crocuta crocuta, etc.
L'estudi dels nivells ha permés determinar l'ocupació de la cova per part dels carnívors, possiblement a lo llarc de temporades llargues.
L'estudi de palinologia, de carbons, sedimentologia, microfauna, etc. evoquen un clima mediterràneu en llaugeres alteracions a lo llarc de la seqüència que van des de periodos humits a periodos molt secs.
La cova del Boquete de Zafarraya és el jaciment de la península ibèrica que major número de restants neandertalenses ha proporcionat. Ademés, la datació d'estos restants ha confirmat que són més recents que els de Europa, que confirmen la pervivencia del Homo neanderthalensis en Andalusia, mentres en Europa era substituït pel home modern.
Associat a estos restants apareix una indústria típicament musteriense, que pel seu arcaisme demostra que no s'han produït contactes en l'home modern; aixina mateix, els restants faunísticos trobats, en predomini de la Capra ibex pyrenaica, sembla demostrar l'existència d'una especialisació en les seues activitats cinegéticas, lo que transformaria totalment l'idea de que no seleccionaven la seua caça.
Les excavacions arqueològiques també han proporcionat abundants materials del Paleolític Superior i del Neolític, lo que demostra que la cova ha tingut un assentament continuat.
Referències
- ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya (2011). «Llocs d'interés geològic espanyols de rellevància internacional (Geosites)». Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ «Mandíbula i fèmur de neandertal del Boquete de Zafarraya». Museus d'Andalusia. Archivat des de l'original, el 28 d'abril de 2014. Consultat el 27 d'abril de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva del Boquete de Zafarraya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.