Cova de Morín

Plantilla:Coord/display/title</noinclude> La cova de Morín o cova del Rei es troba en el municipi espanyol de Villaescusa (Cantàbria). S'han trobat jaciments arqueològics datats en el periodo Châtelperroniense, pertanyent al Paleolític Superior. Igualment s'han trobat vestigis d'aquells que la varen habitar, com el famós buidat corporal del cridat «home de Morín». Gràcies als testimonis en esta caverna s'han conseguit estudiar les costums dels anteriors homínits.

Forma part del grup cantàbric, junt en les coves de cova de Altamira, El Castell i L'Pender. Destaca per l'amplitut de la seua estratigrafia, que comprén l'Aziliense, el Magdaleniense, el Solutrense, el Gravetiense, varis periodos del Auriñaciense (evolucionat, inferior i arcaic o Protoauriñaciense), el Chatelperroniense i el Musteriense. Este conjunt ho convertix en un jaciment clau per a l'estudi de l'evolució del Paleolític en el nort d'Espanya.

Ací es varen descobrir els restants d'una estructura de forma rectangular separada d'un espai de enterrament per varis forats de postes. També es varen trobar vàries fosses en les que hi havia alguns mòles de cossos conservats en procés de fossilisació.

Història de les excavacions

La cova va ser presentada a la comunitat científica per Hugo Obermaier i Paul Wernert en 1910.

En 1912, despuix de vàries visites, J. Carballo i P. Serra varen excavar una chicoteta trinchera exploratòria, pero no varen publicar els resultats. No va ser fins a 1915 quan O. Cendrero va publicar alguns de les seues troballes. De 1917 a 1919, J. Carballo va continuar explorant la cova i va iniciar les primeres excavacions sistemàtiques séries. Va descobrir el nivell del Paleolític Superior i dos capes del Paleolític Mig (publicades en 1923). En 1918, va invitar al comte de Vega del Sagella a excavar el jaciment, treball que este últim va portar a terme durant dos anys (publicat en 1921).

El jaciment va permanéixer abandonat fins a mediats de la década de 1960. De 1966 a 1969, un equip hispanoamericà dirigit per J. González Echegaray i L.G. Freeman va treballar en ell, aplicant métodos més moderns en noves tècniques i una participació interdisciplinària. Este treball, publicat en 1971 i 1973, va establir una seqüència completa dels diferents periodos d'ocupació del jaciment i va incloure per primera volta un nivell Chatelperroniense clarament definit.