Cova Gladysvale
La cova Gladysvale, en anglés Gladysvale Cave, és una cova plena de breches fòssils ubicada a uns 13 km al noreste dels coneguts llocs surafricans en homínits de Sterkfontein i Swartkrans i a uns 45 km al noroest de Johannesburgo, Suràfrica. És part del Sitie del Patrimoni Mundial de la Breçol de l'Humanitat i està en sí mateixa catalogat com a Lloc del Patrimoni Nacional de Suràfrica.[1]
Història de les investigacions
Gladysvale és la primera cova que Robert Broom va visitar en Transvaal a mitan de la década de 1930 en busca d'una cova en homínits més prop de Johannesburgo que Taung.[2] Va visitar Gladysvale en acabant de que un coleccioniste de palometes del Museu Transvaal informara d'una «mandíbula humana» en la paret de la cova. Quan Broom va aplegar a la cova, la mandíbula ya no estava. Sterkfontein pronte va atraure a Broom llunt del lloc. En 1946, Phillip Tobias va dirigir una expedició estudiantil al lloc a on es va recuperar un excelent fòssil de babuino.
En 1948, Frank Peabody, de l'expedició Camp-Peabody des d'Estats Units, va passar vàries semanes en Gladysvale, pero no va poder trobar restants d'homínits. El lloc es va perdre de la memòria científica fins que va ser reobert per Lee Berger i Andre Keyser en 1991. A les poques semanes de l'excavació es varen descobrir els primers restants de homínits: dos dents de Australopithecus africanus. Este descobriment va convertir a Gladysvale en el primer lloc nou de homínits primerencs que es va descobrir en Suràfrica des de 1948 (quan Robert Broom va trobar l'últim lloc, Swartkrans).
Des del descobriment d'estes dents, s'han recuperat més d'un quarto de milló de fòssils de Gladysvale durant les excavacions realisades per equips conjunts de l'Universitat de Witwatersrand, l'Universitat de Zuric i l'Universitat Duke.[3]
Fòssils recuperats
S'han recuperat mils de fòssils dels depòsits de Gladysvale, inclosos els restants rars de homínits. Des dels depòsits externs de Gladysvale, s'han desenterrado casi un quarto de milló d'ossos des de que varen escomençar les excavacions en 1992. Encara hi ha molts millons d'ossos en el seu lloc en la cova. Els fòssils recuperats inclouen antílops, zebres jagantes, carnívors, inclosos llops extints, mones i homínits atribuïts a Australopithecus africanus i Homo primerenc.[3][4][5]
També s'han trobat ferramentes de pedra, la més espectacular és un astral de mà achelense, recuperada de sediment d'1 milló d'anys d'antiguetat.[6][7]
Geologia
Gladysvale s'ha fet famosa pel seu excepcional estratigrafia de llit horisontal i ha segut el lloc de prova de moltes de les tècniques de datació absoluta que han demostrat ser exitoses en les breches difícils de datar de les coves de fòssils surafricanes. El lloc es dividix actualment en tres sistemes de coves en la superior que conté els depòsits interns Gladysvale i un depòsit extern (en l'image en 3-D). Gladysvale va ser un dels primers llocs en Àfrica en ser mapejat digitalment en 3D per Peter Schmid i estudiants de l'Universitat de Zuric.[3]
Antiguetat dels depòsits
La seqüència Gladysvale ha segut datada usant una combinació de bioestratigrafía, paleomagnetisme (Andy Herries, Universitat La Trobe (Austràlia), resonància d'espin electrònic i datació de séries d'urani (Robyn Pickering, U. de Melburne, Austràlia). Es creu que els depòsits més jóvens tenen al voltant de 54 000 anys, mentres que els depòsits més antics són la font provable dels fòssils de A. africanus, tenen al voltant de 2,4 a 2,0 millons d'anys. Els depòsits externs de Gladysvale contenen restants faunísticos extensos i daten de fa entre 780 000 i 530 000 anys. Es va recuperar un astral de mà achelense en els depòsits interns més antics que el llímit de Bruhnes-Matuyama, en els 780 000 anys.
Referències
- ↑ «Gladysvale, Uitkomst 499 JQ, Gauteng» (en en). South African Heritage Resources Agency. Consultat el 24 de maig de 20202.
- ↑ (1993).«Gladysvale: First early hominid site discovered in South Africa since 1948».American Journal of Physical Anthropology.92(1)
- 107–111.ISSN 0002-9483.doi:10.1002/ajpa.1330920109.Consultat el 24 de maig de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hilton-Barber y Berger, 2004.
- ↑ (1992).«Early hominid fossils discovered at Gladysvale Cave, South Africa: news and views».South African Journal of Science.88
- 362-365.ISSN 0038-2353.Consultat el 24 de maig de 2020.
- ↑ (1994).«New discoveries at the early hominid site of Gladysvale, South Africa».South African Journal of Science.90
- 223-226.ISSN 0038-2353.Consultat el 24 de maig de 2020.
- ↑ «9-2-233-0017-20060301-BPI» (en en). South African Heritage Resources Agency. Consultat el 24 de maig de 20202. «An Acheulean Handaxe from Gladysvale Cave Site, Gauteng, South Africa»
- ↑ (2006).«An Acheulean handaxe from Gladysvale Cave Site, Gauteng, South Africa : research in action».South African Journal of Science.102
- 103-105.ISSN 0038-2353.Consultat el 24 de maig de 2020.
Bibliografia
- Hilton-Barber, Brett; Berger, {{{nom2}}} (2004). Field Guide to the Cradle of Humankind: Sterkfontein, Swartkrans, Kromdraai & Environs World Heritage Site (en en), Struik. ISBN 978-1-77007-065-3. La versió en llínea oferix una vista parcial del llibre.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva Gladysvale» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.