Coordenades geocéntricas

Proyecció estereográfica de la esfera celest en els elements més importants.

Les coordenades geocéntricas tenen el seu orige en el centre de la Terra i poden ser coordenades cartesianas, coordenades eclípticas o coordenades equatorials. Per a distinguir de les coordenades heliocéntricas que tenen el seu orige en el Sol s'afig la paraula heliocéntricas o geocéntricas. Aixina parlarem de ascensió recta heliocéntrica o ascensió recta geocéntrica.

Solen expressar-se en coordenades geocéntriques la Lluna i tots els satèlits artificials que tenen el seu òrbita al voltant de la Terra.

Els planetas, asteroides i cometas que giren entorn al Sol, inclosa la Terra solen expressar la seua posició en coordenades heliocéntricas, pero com es veu en eixe apartat, acaben sent observador des de la Terra per lo que cal transformar les coordenades heliocéntriques en geocéntricas.

En les coordenades geocéntricas el pla de referència sol ser l'Equador terrestre pero també s'utilisa l'eclíptica.

Els satèlits artificials que en general giren pròxims a la Terra sofrixen la falta d'uniformitat de la gravetat terrestre, i això es traduïx que les seues elements orbitales canvien en gran celeritat per lo que és necessari dispondre d'elements recents, si volem calcular la posició en un mínim d'exactitut. Ademés el contacte en l'atmòsfera causa una deceleración que es tabula en estos elements de dos llínees.

Per al cas de la Lluna la seua òrbita és molt complicada perque el Sol actua en una força no despreciable constituint un problema dels tres cossos. Tampoc es poden no considerar les accions de Venus, Júpiter i Saturn. Donada la complexitat del moviment, els nodos de la Lluna, no estan fixos, sino que donen un regrés en 18,6 anys. L'eix de la elipse llunar no està fix i l'apogeu i perigeo donen un regrés complet en 8,85 anys. L'inclinament de l'òrbita varia entre 5º i 5º18’. Aixina que per a calcular el seu llongitut i latitut geocéntriques o la seua ascensió recta i declinació geocéntrica cal considerar centenars de térmens.