Anar al contingut

Control del pes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a mantindre el pes corporal és imprescindible una nutrició adequada.

El control del pes comprén comportaments, tècniques i processos fisiològics que permeten a la persona alcançar i mantindre un pes saludable.[1] [2] La majoria de les tècniques de control del pes comprenen estratègies d'estil de vida a llarc determini que promouen una dieta sana i activitat física diària.[3] El control del pes inclou la delimitació del ranc de pes saludable per a una persona i el seguiment del seu pes a lo llarc del temps.[4]

Per a les persones en sobrepés o obesitat, les estratègies de control de pes solen centrar-se en alcançar el seu ranc de pes saludable per mig de, durant un temps, una pèrdua de pes llenta pero constant, seguida del manteniment en eixe ranc durant el restant de la seua vida. No obstant s'ha demostrat que els enfocaments de salut no centrats en el pes també donen resultats positius per a la salut.[5] [6]

És important comprendre la ciència bàsica del control de pes i les estratègies per a alcançar i mantindre un pes saludable, ya que l'obesitat és un factor de risc per al desenroll de moltes malalties cròniques, com la diabetis tipo 2, l'hipertensió arterial i les malalties cardiovasculars.[1]

Factors clau

Varis factors influïxen en el pes d'una persona: la dieta, l'activitat física, l'excreció (que inclou la transpiració), la genètica, la seua metabolisme basal, factors ambientals, els medicaments que prenga i les malaltiaés que patixca. [7] [8] [9] Cada u d'estos factors afecta al pes de diferents maneres, pero els professionals de la salut solen resaltar l'importància de la dieta i l'activitat física perque són els que es poden canviar més fàcilment per mig de la modificació conscient del comportament.[7]

Alcançar i mantindre un pes saludable pot necessitar que la persona conega el seu ranc de pes adequat, el tamany de les porcions que necessita, habilitats d'autocontrol, la constància en la dieta diària i l'use correcte de la bàscula.[10] Una volta dins del ranc saludable, mantindre's en ell sol requerir activitat física i control de l'entorn i els patrons d'alimentació de la persona.[11] Ademés, s'ha demostrat que el respal mèdic en forma de supervisió mèdica per l'atenció primària i seguiment a lo llarc del temps és útil per al control del pes a llarc determini.[12]

A continuació s'enumeren alguns dels components clau del control del pes en humans.

Balanç energètic

La ciència darrere del control del pes és complexa, pero un dels conceptes clau és el balanç energètic,[7] la diferència entre les calories que una persona ingerix i les que gasta en un periodo de temps determinat.[7] Existixen 3 posibiidades:


  • calories ingerides = calories gastades (taxa metabòlica basal, activitat física, digestió)
    • Resultat: el pes permaneix sense canvis (balanç energètic neutre).
  • calories ingerides > calories gastades
    • També conegut com a balanç energètic positiu.
    • Resultat: aument de pes, ya que l'energia ingerida i no gastada s'almagasena en forma de greix.
  • calories ingerides < calories gastades
    • També conegut com a balanç energètic negatiu.
    • Resultat: disminució de pes,[7] ya que, per a obtindre energia, el cos crema una miqueta del greix acumulat.

Les calories que una persona ingerix provenen dels aliments sòlits i les begudes que pren.[7] La persona gasta calories en la seua taxa metabòlica basal, la digestió dels aliments[13] i la seua activitat física diària. Una chicoteta part no es digerix i es excreta. El cos humà generalment realisa molt ben la tasca de mantindre un balanç energètic neutre, particularment en una dieta composta de frutes, verdures i carns, de modo que les calories ingerides no diferixquen substancialment de les gastades. Este balanç energètic està regulat per hormones com la leptina (suprimix la gana quan el cos entén que ha ingerit suficient aliment), la grelina (estimula la gana) i la colecistoquinina (ho suprimix). Pero estes hormones es poden desregular.[14]

Una image que mostra informació nutricional, incloent la cantitat de calories.

Estrictament, la caloria és l'energia necessària per a elevar en un grau la temperatura d'un gram d'aigua. És una unitat energètica molt chicoteta, per lo que l'energia que contenen els aliments s'expressa en kilocaloría (kcal), i aixina apareix en les etiquetes. Per eixemple una poma mijana conté unes 78 kilocaloría. Pero lo habitual és que es diga que conté unes 78 calories. Açò no és pròpiament un error, sino una convenció tan estesa que molta gent ya no és conscient d'ella.[15]

Dieta

Les cantitats i tipos d'aliments i begudes que consumix una persona influïxen en el seu pes. [7] Per eixemple, l'ingesta de begudes azucaradas com a refrescs o sucs pot aumentar l'ingesta d'energia i no compensar-se en una disminució en l'ingesta d'aliments que les acompanyen. L'aument del tamany de les porcions també pot aumentar l'ingesta d'energia. Les categories d'aliments (proteïnes, carbohidrats i grasses) són, aixina mateix, importants per al pes. Per añadidura, resulta fonamental el control i la comprensió de cóm certs aliments poden afectar al cos humà.[16]

Córrer en una cinta és una forma d'activitat física que es pot practicar en casa o en un gimnasi.

Activitat física

L'activitat física pot estar relacionada en les activitats professionals d'una persona, en activitats quotidianes no laborals com caminar o anar en bicicleta, o pot presentar-se en forma d'activitats recreatives o deports d'equip. El tipo específic d'activitat pot adaptar-se a poblacions com a chiquets, dònes embarassades i majors. L'activitat adaptada al nivell de condició física de cada persona també favorix la correcta recuperació del cos i prevé lesions derivades de l'eixercici.[17]

L'inactivitat física (sedentarisme) comporta una menor despesa energètica i és un factor que influïx en les taxes d'obesitat, tant en chiquets com en adults.[18] Esta inactivitat s'ha convertit en una preocupació mundial, ya que també aumenta el risc de malalties cardiovasculars.[17] Un estil de vida actiu pot reduir el risc de malalties no transmisibles com la diabetis, les malalties cardíaques i la dislipidemia (colesterol alt). L'activitat física no solament reduïx el risc de malaltia no transmisible, sino que també beneficia a l'organisme, millorant els patrons de somi, reduint l'ansietat i la depressió, i ajudant al control del pes.[19]

Taxa metabòlica basal

La taxa metabòlica basal (TMB), també coneguda com a metabolisme basal, és un dels components principals de la despesa energètica diari d'una persona. Es definix com la cantitat d'energia que una persona gasta en repòs durant un periodo de temps determinat. Esta energia gastada en repòs s'utilisa per a respirar, bombejar sanc per tot el cos, mantindre el funcionament del cervell, eliminar toxines i assegurar atres funcions corporals.


Tècnicament, la TMB és l'energia que el cos gasta en les següents condicions específiques: immediatament despuix de despertar-se, en estat de repòs i despuix d'un dejuni de 12 a 14 hores. A voltes s'utilisa el terme taxa metabòlica en repòs (TMR) en lloc de TMB, pero la TMR no es medix únicament baix les condicions estrictes mencionades anteriorment i és aproximadament un 10 % major que la TMB.[20]

La TMB és directament proporcional a la massa corporal magra (múscul, perque en repòs el múscul consumix energia, mentres que l'os no, i el greix, a penes) d'una persona. [20] En atres paraules, quanta més massa corporal magra tinga una persona, major serà la seua TMB. La TMB també es veu afectada per malalties agudes i aumenta en cremades, fractures, infeccions, febres, etc. (perque el cos necessita gastar més energia per a repondre's).

Es pot medir per mig de calorimetria directa i indirecta. No obstant, també és possible estimar la TMB de forma aproximada utilisant vàries equacions que tenen en conte l'edat, el sexe, l'altura i el pes d'una persona.[20] Algunes de les equacions més habituals i precises utilisades per a calcular la TMB són les equacions originals de Harris-Benedict, les equacions revisades de Harris-Benedict i l'equació de Mifflin St. Jeor.[21]

Les equacions originals de Harris-Benedict són les següents:

  • Metabolisme basal (hòmens) en kcal/dia = 66,47 + 13,75 (pes en kg) + 5,0 (altura en cm) - 6,76 (edat en anys)
  • TMB (dònes) en kcal/dia = 655,1 + 9,56 (pes en kg) + 1,85 (altura en cm) – 4,68 (edat en anys) [21]

Les equacions revisades de Harris-Benedict són les següents:

  • TMB (hòmens) en kcal/dia = 88,36 + 13,40 (pes en kg) + 4,8 (altura en cm) – 5,68 (edat en anys)
  • TMB (dònes) en kcal/dia = 447,59 + 9,25 (pes en kg) + 3,10 (altura en cm) – 4,33 (edat en anys) [21]

L'equació de Mifflin St. Jeor és la següent:

  • TMB (hòmens) en kcal/dia = 9,99 (pes en kg) + 6,25 (altura en cm) – 4,92 (edat en anys) + 5
  • TMB (dònes) en kcal/dia = 9,99 (pes en kg) + 6,25 (altura en cm) – 4,92 (edat en anys) – 161 [21]

S'ha comprovat que l'equació de Mifflin St. Jeor és el predictor més precís del metabolisme basal quan es comparen les sifres resultants de l'equació (una estimació) en el metabolisme basal medit per mig de calorimetria directa o indirecta.[21]

Índex de massa corporal

l'índex de massa corporal (IMC) és una primera aproximació a si una persona té un pes saludable. Es calcula a partir de la seua altura i pes. S'usa en més freqüència que el pes sol per a determinar si una persona té pes baix, normal, sobrepés o obesitat. Les següents 2 equacions es poden usar per a calcular el IMC depenent de les unitats utilisades per a l'altura (metros o polzades) i el pes (quilograms o lliures):

IMC=pesokgalturam2

o

IMC=pesolibrasalturapulgadas2×703

El perímetro de la cintura d'una persona dividit per la seua altura pot utilisar-se com a método alternatiu per a evaluar si el seu pes és saludable.

Encara que el IMC s'usa a sovint per a evaluar l'excés de pes, no reflectix en exactitut el percentage de greix corporal. Per eixemple, una persona pot tindre un IMC superior al normal (25 kg/m2), pero un percentage de greix corporal normal si té una massa muscular major que el promig. Açò es deu a que el múscul pesa, per unitat de volum, més que el greix. Ya que el IMC no reflectix en precisió el percentage de greix corporal, també s'usen atres sifres, com l'índex cintura-altura, per a determinar si una persona té excés de greix.

La següent taula mostra cóm se solen categorizar els diferents rancs de IMC en baix pes, pes normal, sobrepés i obesitat:

Classificació del sobrepés i l'obesitat segons l'índex de massa corporal (IMC)
Categoria [22] IMC
Pes baix < 18,5
Pes normal 18,5 – 24,9
Sobrepés 25,0 – 29,9
Obesitat (Classe I) 30,0 – 34,9
Obesitat (Classe II) 35,0 – 39,9
Obesitat (Classe III) ≥ 40,0

De mija, les persones en un IMC d'obesitat sofrixen major risc de malalties com a diabetis, hipertensió, dislipidemia (colesterol alt), patologies del fege i alguns tipos de càncer. Un IMC de pes baix pot indicar desnutrición o atres problemes de salut. No obstant, el IMC té llimitacions quan s'utilisa en la finalitat de determinar el risc per a la salut d'una persona concreta en lloc del risc de poblacions.

Factors que compliquen el control del pes

L'efecte termogénico dels aliments és un atre component de la despesa energètica diari d'una persona i es referix a la cantitat d'energia que el cos necessita per a digerir, absorbir i metabolizar els nutrients de la dieta. La cantitat d'energia gastada durant el processament dels aliments diferix en cada individu, pero de mija equival a aproximadament el 10 % de les calories ingerides. [20] Digerir proteïnes i carbohidrats supon una major despesa energètica que digerir greixos.

Medicaments

Alguns medicaments poden causar pèrdua o aument de pes. Els efectes secundaris solen figurar en la llista de cada medicament i deuen tindre's en conte en intentar controlar el pes d'una persona. La semaglutida és un fàrmac contra l'obesitat que també s'utilisa per a controlar el sucre en sanc.[23]

Pèrdua de pes no saludable

Algunes malalties que poden provocar una pèrdua de pes no saludable són el càncer, patologies del fege i els renyons, la diabetis, l'hipertiroidisme i trastorns alimentaris com l'anorèxia nerviosa o la bulímia. És important conéixer la diferència entre una pèrdua de pes saludable i la que no ho és.[24] [25]

Malalties

Les afeccions associades en l'aument de pes inclouen hipotiroïdisme, [26] síndrome de Cushing, Síndrome d'Ovari Metabòlic Poliendocrí i insuficiència cardíaca congestiva. [27] Les afeccions com el càncer, les malalties gastrointestinals, alguns trastorns mentals, les infeccions, els trastorns endocrins i els trastorns neurològics poden provocar pèrdua de pes.

Comunament associades en aument de pes

El síndrome d'ovari metabòlic poliendocrí, anteriorment denominat síndrome d'ovari poliquístico, que es caracterisa per resistència a l'insulina i hiperandrogenisme, és una afecció comuna que s'ha relacionat en l'obesitat.[28] Una combinació de genètica, estil de vida i ambient sembla contribuir als canvis hormonals responsables de l'aument de pes i l'obesitat que s'observa en persones en este síndrome.[28] Sembla existir una relació bidireccional entre l'obesitat i el síndrome, per la qual el síndrome aumenta el risc d'obesitat i, de manera similar, s'ha trobat que l'obesitat exacerba les diferències hormonals i els síntomes clínics del síndrome.[28] [29]


L'obesitat s'ha relacionat en la disfunció de les cèlules β pancreàtiques i la resistència a l'insulina.[30] En la diabetis, les cèlules β dels illots de Langerhans danyades són responsables de la falta de control de la glucosa en sanc.[30] Les persones en un índex de massa corporal d'obesitat poden tindre nivells elevats de hormones, marcadors proinflamatorios i glicerol, lo que pot contribuir a la resistència a l'insulina.[30] Els efectes combinats de la deterioració de les cèlules β dels illots pancreàtics i la resistència a l'insulina aumenten la provabilitat de desenrollar diabetis.[30]

En individus en nivells de sucre en sanc en el ranc prediabético (entre 100 i 125 miligrams per decilitro),[31] s'ha demostrat que la pèrdua de pes té molts beneficis, incloent un millor control glucémico i un risc reduït de desenrollar diabetis tipo 2.[32]

Comunament associades en pèrdua de pes

Els trastorns gastrointestinals comuns associats en la pèrdua de pes són la malabsorció deguda a la malaltia celíaca o la pancreatitis crònica.La depressió i els trastorns alimentaris com l'anorèxia nerviosa també poden contribuir a la pèrdua de pes. Les causes infeccioses de pèrdua de pes inclouen el VIH/SIDA.

Si be s'ha observat que la diabetis tipo 1 causa pèrdua de pes, la diabetis tipo 2 s'ha associat en aument de pes. Atres causes endocrinas de pèrdua de pes poden ser l'hipertiroidisme i l'insuficiència suprarrenal crònica.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Healthy Weight» (en en-us). Centers for Disease Control and Prevention. Consultat el 2023-01-17.
  2. ↑ «Understanding Adult Overweight & Obesity | NIDDK» (en en-us). National Institute of Diabetis and Digestive and Kidney Diseases. Consultat el 2023-01-17.
  3. ↑ «Position of the American Dietetic Association: weight management».Journal of the American Dietetic Association.109(2)
    330–346.doi:10.1016/j.jada.2008.11.041.
  4. ↑ «Guideline Recommendations for Obesity Management».The Medical Clinics of North America.102(1)
    49–63.doi:10.1016/j.mcna.2017.08.006.
  5. ↑ (2014).«The weight-inclusivament versus weight-normative approach to health: evaluating the evidence for prioritizing well-being over weight loss».Journal of Obesity.2014doi:10.1155/2014/983495.
  6. ↑ «Weight science: evaluating the evidence for a paradigm shift».Nutrition Journal.10doi:10.1186/1475-2891-10-9.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Maintain a Healthy Weight». National Heart, Lung, and Blood Institute (NHLBI). Consultat el 2018-11-28.
  8. ↑ «The global syndemic of obesity, undernutrition, and climate change».Lancet.393(10173)doi:10.1016/S0140-6736(19)30310-1.
  9. ↑ «Weight Loss in Underserved Patients - A Cluster-Randomized Trial».The New England Journal of Medicine.383(10)
    909–918.doi:10.1056/NEJMoa2007448.
  10. ↑ «Obesity in adults: Dietary therapy».
  11. ↑ «Weight Maintenance after Dietary Weight Loss: Systematic Review and Meta-Analysis on the Effectiveness of Behavioural Intensive Intervention».Nutrients.14(6)doi:10.3390/nu14061259.
  12. ↑ «Effectiveness of weight management interventions for adults delivered in primary care: systematic review and meta-analysis of randomised controlled trials».BMJ.377doi:10.1136/bmj-2021-069719.
  13. ↑ Gabriela Gottau. «¿Quantes calories gasta el cos en la digestió?».
  14. ↑ Alberto Aliaga Verduc. «Desregulación del control de la gana en pacients en obesitat». LIVE MED.
  15. ↑ «Kilocaloría». Clínica Universitat de Navarra.
  16. ↑ Dahl. «Macronutrients 101: What to know about protein, carbs and fats» (en en). MD Anderson Cancer Center. Consultat el 2025-04-08.
  17. ↑ 17,0 17,1 (2022) Braunwald's Heart Disease: A Textbook of Cardiovascular Medicine, 12th edició, Philadelphia, PA: Elsevier, pp. 442–470. OCLC 1286711171. ISBN 978-0-323-82467-5.
  18. ↑ (2020) Sleisenger and Fordtran's Gastrointestinal and Liver Disease, 11th edició, Philadelphia, PA: Elsevier, pp. 92–100. OCLC 1159444603. ISBN 978-0-323-71094-7.
  19. ↑ CDC. «Physical Activity and Your Weight and Health» (en en-us). Healthy Weight and Growth. Consultat el 2025-04-08.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 (2018) Conn's Current Therapy 2018, Philadelphia, PA: Elsevier, Inc., pp. 336–345. ISBN 978-0-323-52769-9.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 (2016) Textbook of Family Medicine, Ninth edició, Philadelphia, PA: Elsevier, Inc., pp. 891–911. ISBN 978-0-323-23990-5.
  22. ↑ (2005) The SURF Report 2, World Health Organization, p. 22.
  23. ↑ «Anti-Obesity Medications and Investigational Agents: An Obesity Medicine Association (OMA) Clinical Practice Statement (CPS) 2022».Obesity Pillars.2ISSN 2667-3681.doi:10.1016/j.obpill.2022.100018.
  24. ↑ «Eating disorders - Symptoms and causes» (en en). Maig Clinic. Consultat el 2025-04-08.
  25. ↑ Moore. «Unexplained Weight Loss: When It Might Signal a Health Problem» (en en). News-Medical. Consultat el 2025-04-08.
  26. ↑ (2022) Cecil Essentials of Medicine, 10th edició, Philadelphia, PA, pp. 626–634. OCLC 1252630759. ISBN 978-0-323-72272-8.
  27. ↑ (1999).«Obesity and its comorbid conditions».Clin Cornerstone.2(3)
    17–31.doi:10.1016/s1098-3597(99)90002-9.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 (2019).«Obesity and Polycystic Ovary Syndrome: Implications for Pathogenesis and Novell Management Strategies».Clin Med Insights Reprod Health.13doi:10.1177/1179558119874042.
  29. ↑ «Lifestyle changes in women with polycystic ovary syndrome».The Cochrane Database of Systematic Reviews.2019(3)doi:10.1002/14651858.CD007506.pub4.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 (2014).«Mechanism linking diabetis mellitus and obesity».Diabetis, Metabolic Syndrome and Obesity: Targets and Therapy.7
    587–591.doi:10.2147/DMSO.S67400.
  31. ↑ «Prediabetes». Clínica Maig.
  32. ↑ (2020) Goldman-Cecil Medicine, 26th edició, Philadelphia, PA, pp. 1490–1510. OCLC 1118693594. ISBN 978-0-323-53266-2.


 


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Control_del_pes&oldid=1235456»