Conductor perfecte

En electrostàtica, un conductor perfecte és un model idealizado de materials conductors reals. La propietat que definix a un conductor perfecte és que el camp elèctric estàtic i la densitat de càrrega desapareixen en el seu interior. Si el conductor té excés de càrrega, s'acumula com una capa infinitament prima de càrrega superficial. Un camp elèctric extern es apantalla de l'interior del material per mig de la reordenació de la càrrega superficial.

Alternativament, un conductor perfecte és un material idealizado que exhibix una conductivitat elèctrica infinita o, de manera equivalent, resistividad zero (cf. dielèctric perfecte). Si ben no existixen conductors elèctrics perfectes en la naturalea, el concepte és un model útil quan la resistència elèctrica és insignificant en comparació a atres efectes. Un eixemple és la magnetohidrodinámica ideal, l'estudi de decorreguts perfectament conductors. Un atre eixemple és els diagrames de circuits elèctrics, que duen implícita la suposició de que els cables que conecten els components no tenen resistència. Un atre eixemple més és l'electromagnetisme computacional, a on es pot simular un conductor perfecte més ràpit, ya que les parts de les equacions que tenen en conte la conductivitat finita poden despreciar-se.

Propietats dels conductors perfectes.

Conductors perfectes:

• tindre exactament zero resistències elèctriquesPlantilla:Spaced ndashuna corrent constant dins d'un conductor perfecte fluirà sense perdre energia per resistència. La resistència és lo que provoca el calfament en els conductors, per lo que un conductor perfecte no generarà calor. Com no es pert energia en calor, la corrent no es dissiparà; fluirà indefinidament dins del conductor perfecte fins que no existixca diferència de potencial.
• requerixen un fluix magnètic constantPlantilla:Spaced ndashEl fluix magnètic dins del conductor perfecte deu ser constant en el temps. Qualsevol camp extern aplicat a un conductor perfecte no tindrà cap efecte en la configuració del seu camp intern.

Distinció entre un conductor perfecte i un superconductor

Els superconductores, ademés de no tindre resistència elèctrica, exhibixen efectes quàntics com l'efecte Meissner i la quantificació del fluix magnètic.

En conductors perfectes, el camp magnètic interior deu permanéixer fix, pero pot tindre un valor zero o distint de zero. En els superconductores reals, tot el fluix magnètic és expulsat durant la transició de fase a la superconductividad (l'efecte Meissner), i el camp magnètic sempre és zero dins de la massa del superconductor.