Conca hidrogràfica del Guadalquivir

La conca hidrogràfica del riu Guadalquivir és una conca hidrogràfica del sur de la península ibèrica, ubicada íntegrament en Espanya. Té una extensió de 57.527 km i s'estén per 12 províncies pertanyents a quatre comunitats autònomes, de les que Andalusia representa més del 90% de la superfície de la conca.
Característiques físiques
L'espai geogràfic de la demarcació hidrogràfica del Guadalquivir està configurat i delimitat pels elements específics que l'emmarquen: les vores escarpados de Serra Morena al nort, les cordilleres Bètiques, emplaçades al sur en desenroll BAIX-NE i l'Oceà Atlàntic. L'orla montanyosa que delimita l'espai, en altituts compreses entre els 1.000 m i els 3.480 m, contrasta en l'escassa altitut de l'àmplia vall del riu Guadalquivir. el clima de la conca és mediterràneu i ve definit en les seues traces més elementals pel caràcter templat-càlit de les seues temperatures (16,8 °C com a mija anual) i per l'irregularitat de les seues precipitacions (mija anual de 550 l/m²). La posició del territori obert al Atlàntic pel que penetren les borrascas oceàniques de component Oest, determina una distribució de plujas tal que alvancen en el front de direcció BAIX-NE fins a alcançar els màxims valors en els cims més alts que voregen i delimiten la conca vertent. Les pluges freqüentment adopten un caràcter torrencial que actua sobre un mig afectat de forma recurrent per llarcs periodos de sequia i per altes temperatures i en una acusada susceptibilitat a l'erosió.
Ret fluvial del Guadalquivir
- Artícul principal → Anexe:Rius de la conca del Guadalquivir.
Característiques socioeconòmiques
En el marc socioeconòmic en el que s'enquadra la demarcació hidrogràfica del Guadalquivir es definix, des del punt de vista de VAB per sectors. En primer lloc destaca el sector servicis que, inclós construcció, supon el 72% del VAB i 69% de l'ocupació, seguit de l'indústria (15% del VAB i 13% de l'ocupació), agricultura, ganaderia i peixca (7% del VAB i 12% de l'ocupació) i turisme (6% del VAB i 6% de l'ocupació). L'agricultura és un pilar estratègic de l'economia de la demarcació, a lo que cal afegir, que la agroindustria és el subsector industrial més important (en 22% de l'ocupació industrial i un 29% del VAB de tota l'indústria).
Infraestructures hidràuliques més rellevants
| Embassaments i assuts de derivació | Província | Capacitat hm³ |
|---|---|---|
| Donya Aldonza | Jaén | 23 |
| Tranco de Beas | Jaén | 498 |
| Assut de Siles | Jaén | 30,5 |
| Pedro Marín | Jaén | 19 |
| Guadalmena | Jaén | 346 |
| Giribaile | Jaén | 475 |
| La Fernandina | Jaén | 244 |
| Dañador | Jaén | 4 |
| Guadalén | Jaén | 168 |
| Rumblar | Jaén | 126 |
| Fresneda | Ciutat Real | 13 |
| Montoro | Ciutat Real | 105 |
| Jándula | Jaén | 322 |
| Encinarejo | Jaén | 15 |
| Marmolejo | Jaén | 10 |
| Egües | Còrdova | 229 |
| Martín Gonzalo | Còrdova | 18 |
| El Carpio | Còrdova | 18 |
| Guadalmellato | Còrdova | 147 |
| Sant Rafael | Còrdova | 157 |
| Guadanuño | Còrdova | 2 |
| Serra Boyera | Còrdova | 41 |
| Pont Nou | Còrdova | 282 |
| La Breña II | Còrdova | 823 |
| Bembézar | Còrdova | 342 |
| Hornachuelos | Còrdova | 12 |
| Melonares | Sevilla | 186 |
| Retortillo | Sevilla | 61 |
| Derivació del Retortillo | Sevilla | 4 |
| José Torán | Sevilla | 113 |
| Huesna | Sevilla | 135 |
| Cantillana | Sevilla | 14 |
| El Pintat | Sevilla | 213 |
| Alcalà del Riu | Sevilla | 20 |
| Cala | Sevilla | 59 |
| Aracena | Huelva | 129 |
| Zufre | Huelva | 175 |
| La Minilla | Sevilla | 58 |
| Gergal | Sevilla | 35 |
| L'Agre | Sevilla | 20 |
| Aguascebas | Jaén | 6 |
| La Bolera | Jaén | 53 |
| El Portell | Granada | 33 |
| San Clemente | Granada | 118 |
| Negratín | Granada | 567 |
| Francisco Abellán | Granada | 58 |
| Quiebrajano | Jaén | 32 |
| Escurçons | Jaén | 19 |
| Vadomojón | Jaén | 163 |
| Canals | Granada | 70 |
| Quéntar | Granada | 13 |
| Cubillas | Granada | 19 |
| Colomera | Granada | 40 |
| Bermejals | Granada | 103 |
| Contraembalse de Bermejals | Granada | 0,5 |
| Iznájar | Còrdova | 981 |
| Arenenc | Còrdova | 167 |
| Malpasillo | Còrdova | 6 |
| Villafranca | Còrdova | 2,5 |
| Cordobilla | Còrdova | 33 |
| La Pobla de Cazalla | Sevilla | 74 |
| Torre de l'Àguila | Sevilla | 64 |
| Peñaflor | Sevilla | 0,8 |
Vore també
Referències
Bibliografia
- Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir: Proposta de proyecte de revisió de Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Guadalquivir. Anex Nº2 Descripció general de la demarcació, 2015.
Enllaços externs
- Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir
- Àmbit territorial de la demarcació hidrogràfica del Guadalquivir
- Àmbit de gestió de la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir
- Característiques físiques de la demarcació
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca hidrográfica del Guadalquivir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.