Embassament de Sant Clemente
El embassament de Sant Clemente es troba situat en el nort de la província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya, sobre el caixer del riu Guardal. Està íntegrament en el terme municipal d'Huéscar.
Característiques
En una superfície de 622 ha es troba situat en el municipi d'Huéscar. La seua capacitat és de 117,3 hm³, sent amprada majoritàriament per a rec (88 hm³). L'assut és de materials solts, en núcleu d'argila, de planta recta i conta en aliviadero en perfil Creager de 206 m de llongitut de canal de desaiguador. Els seus tres vans de 8 m d'ample per 3 m d'alt regulats per comportes tipo Tainter permeten desaguar un cabal màxim de 830 m³/s.
Entorn
El paisage de la conca d'este embassament es caracterisa per la seua varietat de relleus, altiplà i zones de montanya no molt abruptes. Destaquen llocs com el Cerro de les Teixixques, La Retamosa, Loma de la Sabina, etc.
En les rodalies de l'embassament es troben zones habitades com la pedania del Canal de Sant Clemente (Huéscar) i elements culturals tals com Canal de Carlos III, Assut de la Reina, Pont de les Ánimas, Els Pilars (restants d'un antic aqüeducte). També existixen zones naturals com La Sagra i les populars mariantonias, sequoyas al peu de la Sagra.
L'embassament de Sant Clemente, comunament cridat "Pantà de Sant Clemente", va ser l'obra hidràulica més important realisada dins del terme municipal d'Huéscar (Granada); la seua construcció va ser finalisada en l'any 1990. Per la seua banda, l'embassament pot aplegar a tindre una capacitat de 120 hectómetros cúbics que arreplega les aigües, principalment, del riu Guardal; sent el seu assut de 92 metros d'altura.
La construcció de l'embassament va supondre l'inundació del núcleu urbà de Sant Clemente, el qual estava constituït per 680 habitants (aproximadament), i la chicoteta vega existent a lo llarc del riu Guardal. D'este "pantà" partix un canal de rec que passant pel nort de la ciutat d'Huéscar que aplega fins als llímits del terme municipal d'Orce.
La seua construcció, per tant va supondre, ademés de la desaparició de la pedania, el trasllat dels seus habitants al cridat Barri Nou de Sant Clemente, situat junt al Polígon Industrial L'Encantada, en la planura superior que hi ha sobre la zona nort de Barrionuevo i a una distància d'una miqueta més de 1 km de la ciutat, en direcció a Pobla de Don Fadrique.
En l'actualitat el principal us de l'embassament és recreatiu (peixca, bany i navegació), ademés existixen zones habilitades en l'embassament i les seues afores per a practicar deports com piragüisme, bicicleta de montanya i senderisme. Per la seua banda, l'aigua desembalsada s'ampra per al regadiu.
Segons WWF, es tracta d'un gran assut que embassa molt poca aigua per problemes geològics. La mija d'aigua embassada durant els últims 8 anys és d'11 hm³, és dir, menys del 10% de la seua capacitat a pesar de que els embassaments propencs sí han mantingut volums raonables durant este periodo (embassament del Negratín: 66%; El Portell: 77% i en els últims 4 anys no ha baixat del 84%). Aparentment la causa estreba en les característiques geològiques del got inundable, en el que es produïxen fenomens d'infiltració de l'aigua. Este embassament es va construir per a rebre l'aigua d'un transvasament procedent de la part alta del riu Castril, encara que finalment no va aplegar a realisar-se per les pressions de grups conservacionista i dels habitants de la zona.
L'assut provoca els clàssics impactes d'un obstàcul travesser: altera el règim tèrmic i de cabals aigües avall, crea un ambient d'aigües llentes (l'embassament) en el que proliferen les espècies introduïdes en competència en els ciprínidos autòctons i supon una barrera per al pas en abdós direccions de la fauna piscícola. Per un atre costat, aigües avall de l'embassament existia fins a 1996 una població de carranc de riu autòcton (Austropotamobius italicus o pallipes) un artròpode actualment en regressió i molt amenaçat (inclós en els anexos II i V de la Directiva 92/43/ CEE, en l'anex II de la Directiva 97/62/CEE i en l'anex II del R. D. 1997/1995). La regressió del carranc de riu en el nostre país es deu principalment a vàries malalties, com la afanomicosis o la saprolegniasis. No obstant, la desaparició de la població del riu Guardal no ha pogut ser atribuïda a cap malaltia i va coincidir en una inusual solta massiva d'aigua des de l'embassament de Sant Clemente a lo llarc de tot l'estiu de 1996, per unes reparacions de l'estructura de l'assut. Açò va deure produir un estrés ambiental en mermar considerablement l'hàbitat disponible a causa de l'elevada velocitat de la corrent i l'erosió de talussos (Gil Sánchez,1999) .
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Embassament de Sant Clemente.- Estat de l'Embassament de Sant Clemente
- Estat dels embassaments de la conca del Guadalquivir
- Ficha de la Societat Espanyola d'Assuts i Embassaments
- Ficha Confederació Hidrogràfica Guadalquivir
- WWF - Programa Lliberant Rius [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embalse de San Clemente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.