Comte palatino

Comte palatino (en llatí: Menges palatinus; en alemà: Pfalzgraf) és un títul nobiliario originat en el menges romà, que a la caiguda de l'Imperi romà d'Occident es va adaptar als regnes germànics. El terme «palatino» fa referència a la seua vinculació al palau regio, en ser un dels oficis de Tall del denominat officium palatinum. Incorporava una important funció jurisdiccional: entendre de les apelacions elevades al rei, al coneiximent del qual solament aplegaven els assunts que el comte considerava necessaris.^[1]

Va haver officium palatinum i menges palatinus en la tall visigoda (vore Maiores visigodos). El officium també tenia atres comtes que supervisaven distintes branques del servici real, com el menges cubiculariorum (cambrers), el menges scanciorum (coperos), el menges stabulorum (caballerizas), etc. Els comtes palatinos assistien al rei en tasques judicials, administratives i militars.

Entre els ostrogodos assentats en Itàlia va haver comtes palatinos com estos, entre ells el menges patrimonium, a càrrec de les propietats patrimonials o privades del rei.

També va haver càrrecs similars en eixe nom en la monarquia franca de la dinastia merovingia. Dels palatinos de la dinastia carolingia varen sorgir les figures llegendàries dels paladines de Carlomagno. En la conquista carolingia d'Itàlia es reintrodujo allí esta dignitat, pero en adscripció geogràfica, com comtes palatinos de Pistoia (Pistoia, any 812, -Echergum Comintem Palatii-) i comtes palatinos de Spoleto (Spoleto, any 814 -Hebroardo-).^[2] Ludovico Pío va tindre dos comtes palatinos en els noms de Gebuinus et Ruodbertus.^[3]

Hi ha algun us bibliogràfic de l'expressió «comtes palatinos» vinculada al regne d'Astúries d'eixa mateixa época, en adscripció geogràfica en el cas dels comtes palatinos d'Oviedo;^[4] i en funcions áulicas en uns atres, diferenciats dels «comtes governadors de províncies»:

Un dels oficis més distinguits que trobem entre les dignidades de la Corona d'Astúries, va anar el de Comte: el qual, com en el reyno dels Godos, estava destinat a l'eixercite de varis importants negocis, encara que reduït el seu número i ocupació a l'estat d'una república pobra i quasi precària. Trobem mencionats en les memòries més antigues un Piniolo, un Nepociano, un Aldroito en el caràcter de Comtes Palatinos: uns atres sense expressió de la seua ocupació, be que sembla haver-li tingut en la servitut de les persones Reals.

Juan de Mariana, Història General d'Espanya.^[5]

En el Sacre Imperi Romà Germànic va haver comtes palatinos en denominació geogràfica: comtes palatinos de Suabia (o de Tubinga -vore Anex:Ducs de Suabia-),^[6] comtes palatinos de Baviera (de Scheyrcn o de Witelspach -vore Anex:Sobirans de Baviera-),^[7] comtes palatinos de Sajonia (vore Ducado de Sajonia) i comtes palatinos de Lotaringia que varen terminar denominant-se comtes palatinos del Rin o comtes del Palatinado. Estos últims varen ser els que reben en més freqüència esta denominació, en cridar-se «Palatinado» el seu territori de forma antonomástica i associar-se a un dels títuls en dignitat electoral.

El Nádor de Hongria va ser un títul històric del regne de Hongria que es va crear a imitació del pfalzgraf germànic.

El títul de comte palatino es va usar en el regne de Polònia per a denominar als governadors de regions nomenats pel rei entre els magnats locals.

En el regne de França es va utilisar la denominació «comtes palatinos» per a referir-se als Comtes de Champaña, Comtes de Tolosa, Comtes de Guiena^[8] i comtes de Flandes; per a distinguir-se dels comtes palatinos alemans es varen passar a denominar comtes palatinos de França i després, abreviadament, comtes de França o comtes dels francesos o comtes del regne.^[9]

Vore també: Anex:Comtats de França

Dels comtes palatinos de Borgoña (vore Anex:Comtes de Borgoña i Ducado de Borgoña) deriva la denominació del Franc Comtat (Comtat de Borgoña palatina).^[10]

La Casa Pontifícia, des de el XI, va tindre un colege de comtes palatinos en sèu en el Palau Apostólico.

En el regne de Sicília va existir el Comtat palatino de Cefalonia i Zante en els sigles XII a el XV.

En el regne d'Anglaterra es varen formar comtats palatinos (county palatine) en la Casa de Normandia (XI) per a defendre les fronteres en Escòcia i Gales: en temps de Guillermo el Conquistador es varen fundar el Comtat Palatino de Durham (confiat als príncips-bisbes de Durham) i el Comtat Palatino de Chester (confiat als comtes -earls- de Chester). El Comtat Palatino de Lancaster es va crear en 1351 (confiat als ducs de Lancaster).^[11]

Vore també

Graf
Ana María de Suècia, comtesa palatina
Comte Barberis, comte palatino
el comte palatino, gravat de Francisco de Goya

Notes

↑ Ludovico Antonio Muratori, Dissertazione VII - De' Conti del Sacre Palazzo, en Dissertazioni sopra li antichità italiane, vol. 1, p. 99.
↑ Muratori, op. cit., pg. 99.
↑ Muratori, op. cit., pg. 100.
↑ Juan Antonio de Zamàcola, Història de les nacions bascas d'una i una atra part del Pirineu septentrional i costes de la mar Cantàbrico, 1818, pg. 168.
↑ Edició de l'Imprenta dels fills de donya Catalina Piñuela, 1787, pg. 506
↑ Philippe Li Bas, Història de Wurtemberg, 1841, pg. 12.
↑ Els Héroes i les maravelles del món, José Pérez i del Hered. d'Ert, 1835, pg. 614. Hi ha atres denominacions de comtes palatinos de la casa Wittelsbach, branques secundàries de les reinantes en el Palatinado i en Baviera, com la de "comtes palatinos" de Zweibrücken-Birkenfeld-Gelnhausen, de Neumarkt, etc.
↑ Comtat de Guiena, Guiena, Comtat de Gasconya, comtes de Gasconya, Ducado de Gasconya, ducs de Gasconya, Gasconya -Lliste dones comtes et ducs de Gascogne-. Vore també Ducado d'Aquitània, ducs d'Aquitània i Aquitània.
↑ Du Cange, Disertation 14, citat en Louis Moreri, El gran diccionari historico, o Miscellanea curiosa..., 1753, pg. 321.
↑ Lliste dones comtes palatins de Bourgogne
↑
* Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press.
- Fraser, C. M. (1956). "Edward I of England and the Regalian Franchise of Durham". Speculum (Medieval Academy of America) 31 (2): 329–342. doi:10.2307/2849417. JSTOR 2849417.
- Harris, B. E. (ed.) (1979). The Victoria history of the county of Cheshire. Volume II. London: University of London Institute of Historical Research. ISBN 019722749.
- Yates, Joseph Brooks (1856). The Rights and Jurisdiction of the County Palatine of Chester, the Earls Palatine, the Chamberlain, and Other Officers. Charles Simms & Co. p. 308. Retrieved 2007-05-04.
Fonts citades en County palatine.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Conde palatino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Ludovico Antonio Muratori, Dissertazione VII - De' Conti del Sacre Palazzo, en Dissertazioni sopra li antichità italiane, vol. 1, p. 99.

[2] Muratori, op. cit., pg. 99.

[3] Muratori, op. cit., pg. 100.

[4] Juan Antonio de Zamàcola, Història de les nacions bascas d'una i una atra part del Pirineu septentrional i costes de la mar Cantàbrico, 1818, pg. 168.

[5] Edició de l'Imprenta dels fills de donya Catalina Piñuela, 1787, pg. 506

[6] Philippe Li Bas, Història de Wurtemberg, 1841, pg. 12.

[7] Els Héroes i les maravelles del món, José Pérez i del Hered. d'Ert, 1835, pg. 614. Hi ha atres denominacions de comtes palatinos de la casa Wittelsbach, branques secundàries de les reinantes en el Palatinado i en Baviera, com la de "comtes palatinos" de Zweibrücken-Birkenfeld-Gelnhausen, de Neumarkt, etc.

[8] Comtat de Guiena, Guiena, Comtat de Gasconya, comtes de Gasconya, Ducado de Gasconya, ducs de Gasconya, Gasconya -Lliste dones comtes et ducs de Gascogne-. Vore també Ducado d'Aquitània, ducs d'Aquitània i Aquitània.

[9] Du Cange, Disertation 14, citat en Louis Moreri, El gran diccionari historico, o Miscellanea curiosa..., 1753, pg. 321.

[10] Lliste dones comtes palatins de Bourgogne

[11] * Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press.
Fraser, C. M. (1956). "Edward I of England and the Regalian Franchise of Durham". Speculum (Medieval Academy of America) 31 (2): 329–342. doi:10.2307/2849417. JSTOR 2849417.

Harris, B. E. (ed.) (1979). The Victoria history of the county of Cheshire. Volume II. London: University of London Institute of Historical Research. ISBN 019722749.

Yates, Joseph Brooks (1856). The Rights and Jurisdiction of the County Palatine of Chester, the Earls Palatine, the Chamberlain, and Other Officers. Charles Simms & Co. p. 308. Retrieved 2007-05-04.
Fonts citades en County palatine.

[12] Fraser, C. M. (1956). "Edward I of England and the Regalian Franchise of Durham". Speculum (Medieval Academy of America) 31 (2): 329–342. doi:10.2307/2849417. JSTOR 2849417.

[13] Harris, B. E. (ed.) (1979). The Victoria history of the county of Cheshire. Volume II. London: University of London Institute of Historical Research. ISBN 019722749.

[14] Yates, Joseph Brooks (1856). The Rights and Jurisdiction of the County Palatine of Chester, the Earls Palatine, the Chamberlain, and Other Officers. Charles Simms & Co. p. 308. Retrieved 2007-05-04.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]