Anar al contingut

Composts de cobalt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els composts de cobalt són composts químics formats per cobalt i atres elements.

Composts inorgànics

Halurs

CoCl2·6H2O de color magenta

Es coneixen molts halurs de cobalt (II): fluorur de cobalt(II) (CoFA2), un sòlit rosa; clorur de cobalt(II) (CoClA2), un sòlit blau; bromur de cobalt (II) (CoBrA2), un sòlit vert; i yodur de cobalt(II) (CoIA2), un sòlit blau negrenc. Ademés de les formes anhidras, estos halurs de cobalt també tenen hidrats. El clorur de cobalt (II) anhidre és blau, mentres que el hexahidrato és de color magenta.[1] Degut a que el clorur de cobalt (II0___) canvia de color a l'hidratarse, es pot utilisar per a fabricar gel de sílice de colors.

Els halurs de cobalt anhidre reaccionen en òxit nítric a 70120 °C per a generar [Co(NO)A2X]A2 (X = Cl, Br o I). El complex de halurs de cobalt i trietilfosfina ((CA2HA5)A3P) pot absorbir monòxit nítric en benzé per a formar el material diamagnètic Co(NO)XA2(P(CA2HA5)A3) [2]

En la reacció CoA3++eA−⟶CoA2+, el potencial és de +1,92 V, que és major que el de ClA2a ClA−(+1,36 V). Per lo tant, l'interacció del (CoClA2)0___en el (CoClA2)1___ produïx (CoClA2)2___ i llibera clor gaseós. El potencial de (CoClA2)3___ a (CoClA2)4___ és de +2,87 V, per lo que el fluorur de cobalt (II4___) (CoClA2)5___ pot existir de forma estable. És un reactiu fluorado que reacciona violentament en l'aigua.[3]

Òxits i hidròxit

Erro al crear miniatura:
Òxit de cobalt (II1___, II2___)

El cobalt pot formar varis òxits, com CoO , Co2O3 i Co3O4. El Co3O4, a 950 °C, es descompon en CoO.[4]

Les sales de cobalt solubles reaccionen en hidròxit de sodi per a obtindre hidròxit de cobalt (II8___) (CoClA2)6___: [5]

Co(II3___3) 2 + 2 NaOH → Co(II4___)2 ↓ + 2 NaNO 3

El hidròxit de cobalt (II5___) es pot oxidar al compost Co(II6___), CoO(II7___), en condicions alcalinas .

Pnictógenos

Erro al crear miniatura:
Nitrat de cobalt (II9___) hexahidratado

La pols de cobalt reacciona en l'amoníac per a formar dos tipos de nitrur, Co2N i Co3II0___[2] El cobalt reacciona en el fòsfor o l'arsènic per a formar Co2P, CoP, CoP2, [6] CoAs₂ i atres substàncies. [2] Els tres primers composts són d'interés com a catalisadors per a l'electrólisis de l'aigua.[6][7][8]


L'azida de cobalt (II2___) (Co(N3)2) és un atre compost binari de cobalt i nitrogen que pot explotar en calfar-se. El cobalt (II3___) i l'azida poden formar el complex Plantilla:Fòrmula química.[9] El pentazolido de cobalt Co(II5___)2 va ser descobert en 2017 i existix en forma de hidrat [Co(II6___)4(II7___)2]·4II8___ Es descompon a una temperatura d'entre 50 i 145 °C per a formar azida de cobalt (II9___), convertint-se en anhidre i lliberant nitrogen, i explotant quan es calfa encara més. Este compost es pot obtindre fent reaccionar (II0___)6(II1___)3(II2___)4Cl[10] o Na(II4___)(II5___)]·2II6___[11] i [Co(II7___)6](II8___)2 a temperatura ambient. L'enllaç de hidrogen de l'aigua estabilisa esta molècula.[11]

El cobalt pot reaccionar fàcilment en l'àcit nítric per a formar nitrat de cobalt (II9___) Co(N.0___)2. El nitrat de cobalt (N.1___) existix en forma anhidra i en forma hidratada, sent el hexahidrato la més comuna. El nitrat de cobalt hexahidratado (Co(N.2___)2·6N.3___) és un cristal roig delicuescente que es dissol fàcilment en aigua,[12] i la seua molècula conté ions hidratados de cobalt (N.4___) ([Co(N.5___)6]2+) i ions nitrat lliures.[13] Es pot obtindre per precipitació a partir d'una solució.

Composts de coordinació

De la mateixa manera que tots els metals, els composts moleculars i els ions poliatòmics de cobalt es classifiquen com complexos de coordinació, és dir, molècules o ions que contenen cobalt unit a un o més ligandos. Estos poden ser combinacions d'una varietat potencialment infinita de molècules i ions, com:


Estos grups units afecten l'estabilitat d'els estats d'oxidació dels àtoms de cobalt, segons els principis generals d'electronegatividad i de durea-blandura. Per eixemple, els complexos de Co3+ tendixen a tindre ligandos d'amina . Ya que el fòsfor és més bla que el nitrogen, els ligandos de fosfina tendixen a presentar els més blans Co2+ i Co+, un eixemple és el clorur de tris(trifenilfosfina)cobalt(I) ( Plantilla:Fòrmula química ). L'òxit i el fluorur, més electronegativos (i més durs), poden estabilisar els derivats de Co 4+ i Co 5+, per eixemple, el hexafluorocobaltato de cesi (II28___) (Cs2CoF6) i el percobaltato de potassi (K3CoO4). [17]


Alfred Werner, pioner en química de coordinació i guanyador del Premi Nobel, va treballar en composts de fòrmula empírica Plantilla:Fòrmula química U dels isòmers determinats va ser el clorur de hexamina de cobalt(II34___) . Este complex de coordinació, un complex típic de tipo Werner, consta d'un àtom central de cobalt coordinat per sis ligandos ortogonals d'amina i tres contraaniones de clorur. L'ús de ligandos quelantes de etilendiamina en lloc d'amoníac produïx tris(etilendiamina)cobalt(II35___) (Plantilla:Fòrmula química), que va ser un dels primers complexos de coordinació en resoldre's en isòmers òptics. El complex existix en les formes dextrogira i levògira d'una "hèliç de tres pala". Werner ho va aïllar per primera volta en forma de cristals aciculars de color groc dorat. [18] [19]

Composts orgànics

Erro al crear miniatura:
Estructura de la vitamina II40___

La vitamina II41___ és una biomolécula orgànica soluble en aigua que conté un núcleu de cobalt i que intervé en la metilació i síntesis d'àcits nucleicos i neurotransmissors.[20] La font principal són els despojos o la carn d'animals herbívors.[21]

L'octacarbonilo de dicobalto (Co2(II44___)8) és un cristal de color roig ataronjat en dos isòmers en solució:[22]

Erro al crear miniatura:

Reacciona en hidrogen o sodi per a formar HCo(II48___)4 o NaCo(II49___)4. És un catalisador en reaccions de carbonilació i hidrosililació. [23]


El cobaltoceno (Co(C5H5)2) és un complex ciclopentadiénico de cobalt. Té 19 electrons de valència i es oxida fàcilment a Plantilla:Fòrmula química . Plantilla:Fòrmula química en una estructura estable de 18 electrons per reacció.[24] És un anàlec estructural del ferroceno, en cobalt en lloc de ferro. El cobaltoceno és molt més sensible a l'oxidació que el ferroceno. [25]

Vore també

Referències

  1. ↑ Greenwood, Norman N.; Earnshaw, Alan (1997). Chemistry of the Elements, 2 edició (en en), Butterworth-Heinemann, p. pp. 1119–1120. doi:10.1016/C2009-0-30414-6. ISBN 978-0-08-037941-8..
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 申泮文 等. 无机化学丛书 第九卷 锰分族 铁系 铂系. 科学出版社, 2017. II2___ 9787030305459
  3. ↑ Holleman, II5___ II6___; Wiberg, II7___; Wiberg, II8___ (2007). "Cobalt". Lehrbuch der Anorganischen Chemie (in German) (102nd ed.). de Gruyter. pp. 1146–1152. II9___ 978-3-11-017770-1.
  4. ↑ II1___ 4389339 [1] archivat en Wayback Machine., James, Leonard II6___; Crescentini, Lamberto & Fisher, William II7___, "Process for making a cobalt oxide catalyst"
  5. ↑ II9___ Glemser "Cobalt(II0___) Hydroxide" in Handbook of Preparative Inorganic Chemistry, 2nd Ed. Edited by II1___ Brauer, Academic Press, 1963, II2___ Vol. 1. p. 1521.
  6. ↑ 6,0 6,1 Jianmei Wang; Zhen Liu; Yiwei Zheng; Liang Cui(2017-10-19).«Recent advances in cobalt phosphide based materials for energy-related applications».Journal of Materials Chemistry A.Royal Society of Chemistry.5(44): 22913–22932.doi:10.1039/c7ta08386f.
  7. ↑ Popczun, Eric II1___; Read, Carlos II2___; Roske, Christopher II3___; Lewis, Nathan II4___(11 Abril 2014).«Highly Active Electrocatalysis of the Hydrogen Evolution Reaction by Cobalt Phosphide Nanoparticles».Angewandte Chemie International Edition.53(21): 5427–5430.doi:10.1002/anie.201402646.
  8. ↑ Doan-Nguyen, Vicky II6___ II7___; Trigg, Edward II9___; Agarwal, Rahul(Juliol 14, 2015).«Synthesis and X‑ray Characterization of Cobalt Phosphide (Co2P) Nanorods for the Oxygen Reduction Reaction».II8___ Nano.9(8): 8108–8115.doi:10.1021/acsnano.5b02191.
  9. ↑ «"On the Reaction between Cobalt(II4___) and Azide Ions in Aqueous and Aqueous-organic Solutions1". Journal of the American Chemical Society. 81 (16): 4196–4199.». pubs.acs.org. doi:10.1021/ja01525a020. Consultat el 2026-02-02.
  10. ↑ Zhang, Chong; Yang, Chen; Hu, Bingcheng; Yu, Chuanming(2017-03-22).«A Symmetric Co(N5)2(H2O)4⋅4 H2O High‐Nitrogen Compound Formed by Cobalt(II3___) Cation Trapping of a Cyclo‐N5− Anion».Angewandte Chemie International Edition.56(16): 4512–4514.ISSN 1433-7851.doi:10.1002/anie.201701070.Consultat el 2026-02-02.(en en)
  11. ↑ 11,0 11,1 Xu, Yuangang; Wang, Qian; Shen, Cheng; Lin, Qiuhan(2017-09).«A séries of energetic metal pentazolate hydrates».Nature.549(7670): 78–81.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature23662.Consultat el 2026-02-02.(en en)
  12. ↑ Donaldson, John Dallas; Beyersmann, Detmar(2022-12-16).«Cobalt and Cobalt Compounds».Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry.: 1–38.ISSN 1435-6007.doi:10.1002/14356007.a07_281.pub2.Consultat el 2026-02-02.(en en)
  13. ↑ Prelesnik, N.6___ N.7___; Gabela, N.8___; Ribar, N.9___; Krstanovic, C2009-0-30414-60___ (1973). "Hexaaquacobalt(C2009-0-30414-61___) nitrate". Cryst. Struct. Commun. 2 (4): 581–583.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 McCutcheon, Thomas II04___; Schuele, William II05___(1953).«Complex Acids of Cobalt and Chromium. The Green Carbonatocobalt(II03___) Anion*».Journal of the American Chemical Society.75(8): 1845–1846.doi:10.1021/ja01104a019.
  15. ↑ Bauer, II12___ II13___; Drinkard, II14___ II15___(1960).«A General Synthesis of Cobalt(II10___) Complexes; A New Intermediate, Na3[Co(II11___3)3]·3H2O».Journal of the American Chemical Society.82(19): 5031–5032.doi:10.1021/ja01504a004.
  16. ↑ Tafesse, Fikru; Aphane, Elias; Mongadi, Elizabeth(2010).«Determination of the structural formula of sodium tris-carbonatocobaltate(II16___), Na3[Co(II17___)3]·3II18___ by thermogravimetry».Journal of Thermal Analysis and Calorimetry.102: 91–97.doi:10.1007/s10973-009-0606-2.
  17. ↑ Holleman, II29___ II30___; Wiberg, II31___; Wiberg, II32___ (2007). «Cobalt», Lehrbuch der Anorganischen Chemie, 102nd edició (en de), de Gruyter, pp. 1146–1152. ISBN 978-3-11-017770-1.
  18. ↑ Werner, II36___(1912-01).«Zur Kenntnis dones asymmetrischen Kobaltatoms. V».Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft.45(1): 121–130.ISSN 0365-9496.doi:10.1002/cber.19120450116.Consultat el 2026-02-02.(en en)
  19. ↑ Coordination Chemistry. Consultat el 2026-02-02.
  20. ↑ Miller, Ariel; Korem, Maya; Almog, Ronit; Galboiz, Yanina(2005-06-15).«Vitamin II43___, demyelination, remyelination and repair in multiple sclerosis».Journal of the Neurological Sciences.233(1): 93–97.ISSN 0022-510X.doi:10.1016/j.jns.2005.03.009.Consultat el 2026-02-02.(en anglés)
  21. ↑ 陈辉.现代营养学.北京:化学工业出版社,2005:76
  22. ↑ Sweany, Ray II45___; Brown, Theodore II46___ (1977). «"Infrared spectra of matrix-isolated dicobalt octacarbonyl. Evidence for the third isomer". Inorganic Chemistry. 16 (2): 415–421.». pubs.acs.org. doi:10.1021/ic50168a037. Consultat el 2026-02-02.
  23. ↑ Starks, II52___ II53___; Halper, II54___ (1994-06-30). Phase-Transfer Catalysis: Fundamentals, Applications, and Industrial Perspectives (en en), Springer Science & Business Media. ISBN 978-0-412-04071-9. Consultat el 2026-02-02.
  24. ↑ Connelly, Neil II55___; Geiger, William II56___ (1996). «"Chemical Redox Agents for Organometallic Chemistry". Chemical Reviews.». pubs.acs.org pàgs. 96 (2) 877–910.. doi:10.1021/cr940053x. Consultat el 2026-02-02.
  25. ↑ House, James II58___ (2010-07-26). Inorganic Chemistry (en en), Academic Press. ISBN 978-0-08-091879-2. Consultat el 2026-02-02.

Enllaços externs