Octacarbonilo de dicobalto
El octacarbonilo de dicobalto és el compost inorgànic Co2(CO)8. Este carbonilo metàlic és un reactiu i catalisador usat en química organometálica i síntesis orgànica.[1] S'utilisa com a catalisador per a la reacció d'hidroformilación (conversió d'alquenos en aldehits).[2]
Síntesis, estructura i propietats
És sintetisat per la carbonilación a alta pressió de sales de cobalt (II), a sovint en la presència de cianur. És un sòlit de color taronja, pirofórico que és tèrmicament inestable. Existix com dos isòmers en dissolució[3] que es interconvierten ràpidament:
8NoCo-Co.png)
L'isòmer principal conté dos ligandos pont CO i tres ligandos CO terminals, i es descriu com (CO)3Co(μ-CO)2Co(CO)3 (grup de simetria C2v). S'assembla al Fe2(CO)9, pero en un lligant pont CO menys. La distància Co-Co és de 2,52 Å, i les distàncies Co-COterminal i Co-COpont són 1,80 i 1,90 Å, respectivament.[4] L'anàlisis de l'unió sugerix l'absència d'un enllaç Co-Co directe.
Reactivitat
Es necessita octacarbonilo de dicobalto en la reacció de Pauson-Khand per a la síntesis de ciclopentenonas. Est proporciona fins a dos ligandos carbonilo en la coordinació en l'alquino que s'inserta posteriorment per a formar la ciclopentenona.
Lo mateixa s'aplica per a la reacció de Nicholas, en la que es requerix a la mateixa espècie de cobalt:
La reacció més característica del Co2(CO)8, és el seu hidrogenació per a donar l'HCo(CO)4:
Est és l'hidrur que s'usa com a agent actiu per a les reaccions de hidroformilación. Es adiciona als alquenos per a donar com el producte (alquil)Co(CO)4 que despuix procedix a insertar CO i sometre's a hidrogenólisis per a produir l'aldehit corresponent.[5]
La reducció del Co2(CO)8 també dona l'hidrur de carbonilo metàlic HCo(CO)4:
El calfament d'este compost provoca la descarbonilación (pèrdua de monòxit de carbono) i la formació del clúster tetraèdric:
Referències
- ↑ Pauson, P. L. “Octacarbonyldicobalt” in Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis (Ed: L. Paquette) 2004, J. Wiley & Sons, New York. doi:10.1002/047084289.
- ↑ Elschenbroich, C.; Salzer, A. ”Organometallics : A Concise Introduction” (2nd Ed) (1992) Wiley-VCH: Weinheim. ISBN 3-527-28165-7
- ↑ Ray L. Sweany and Theodore L. Brown "Infrared spectra of matrix-isolated dicobalt octacarbonyl. Evidence for the third isomer" Inorganic Chemistry 1977, 16, pp 415 - 421. doi:10.1021/ic50168a037
- ↑ Thelma Y. García, James C. Fettinger, Marilyn M. Olmstead, Alan L. Balch, "Splendid symmetry: crystallization of an unbridged isomer of Co2(CO)8 in Co2(CO)8·C60" Chem. Commun., 2009, p. 7143-7145. doi:10.1039/b915083h.
- ↑ Christoph Elschenbroich: Organometallchemie. 6. Auflage, Teubner Wiesbaden, 2008, ISBN 978-3-8351-0167-8, S. 633–637.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Octacarbonilo de dicobalto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.