Anar al contingut

Hidrur de tetracarbonilcobalto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El hidrur de tetracarbonilcobalto és el compost organometálico en la fòrmula HCo(CO)4. És un hidrur de carbonilo metàlic líquit de color groc que es volatiliza en un vapor incoloro i té una olor insoportable.[1] El seu us principal és com un catalisador en la reacció d'hidroformilación.

Estructura i propietats

[editar | editar còdic]

El HCo(CO)4 és una molècula de geometria bipiramide trigonal. El lligant hidrur ocupa una de les posicions axials, per lo tant la simetria de la molècula és C3v.[2] Les distàncies d'enllaç Co-CO i Co-H es varen determinar per difracció d'electrons en fase gaseosa i són d'1,764 i 1,556 Å respectivament.[3] L'estat d'oxidació de cobalt en este compost és +1.

De la mateixa manera que alguns atres hidrur de carbonilos metàlics, l'hidrur de tetracarbonilcobalto és àcit, en un pKa de 8,5.[4] Fon a -33 °C i, per damunt d'eixa temperatura, es descompon a Co2(CO)8 i H2.[1] Es pot sometre a reaccions de substitució en fosfinas terciarias. Per eixemple, en trifenilfosfina dona HCo(CO)3PPh3 i HCO(CO)2(PPh3)2. Estos derivats són més estables que el HCo(CO)4 i s'utilisen industrialment,[5] ademés són generalment menys àcits.[4]

Síntesis

[editar | editar còdic]

L'hidrur de tetracarbonilcobalto va ser descobert per primera volta per Hieber a principis de 1930.[6] Va ser el segon hidrur de metal de transició per descobrir, despuix de l'H2Fe(CO)4. Es va preparar per mig de la reducció de Co2(CO)8 en amalgama de sodi o un agent reductor similar seguit d'acidificació.[2]

Co2(CO)8 + 2 Na  2 Na+[Co(CO)4] H+ 2 HCo(CO)4

Com el HCo(CO)4 es descompon tan fàcilment, normalment es genera in situ per mig de l'hidrogenació de Co2(CO)8:[5]

Co2(CO)8 + H2  2 [HCo(CO)4]

Els paràmetros termodinàmics per a la reacció d'equilibri es varen determinar per espectroscòpia de infrarrojo:[5] ΔH = 4,054 kcal mol-1, ΔS = -3,067 calç mol-1 K-1


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2001).Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis..doi:10.1002/047084289X.rs105.
  2. 2,0 2,1 Donaldson, J. D.; Beyersmann, D. (2005). "Cobalt and Cobalt Compounds". Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley.doi:/14356007.a07_281.pub2
  3. McNeill, E. A.; Scholer, F. R. (1977). "Molecular structure of the gaseous metal carbonyl hydrides of manganese, iron, and cobalt". Journal of the American Chemical Society 99: 6243.doi:10.1021/ja00461a011
  4. 4,0 4,1 Moore, E. J.; Sullivan, J. M.; Norton, J. R. (1986). "Kinetic and thermodynamic acidity of hydrido transition-metal complexes. 3. Thermodynamic acidity of common mononuclear carbonyl hydrides". Journal of the American Chemical Society 108: 2257.doi:10.1021/ja00269a022
  5. 5,0 5,1 5,2 M. Pfeffer, M. Grellier "Cobalt Organometallics" in Comprehensive Organometallic Chemistry III, 2007, Elsevier.doi:10.1016/B0-08-045047-4/00096-0
  6. Hieber, W.; Mühlbauer, F.; Ehmann, E. A. (1932). "Derivate dones Kobalt- und Nickelcarbonyls (XVI. Mitteil. über Metallcarbonyle)". Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft (A and B Series) 65: 1090.doi:10.1002/cber.19320650709