Difracció d'electrons
La difracció d'electrons és una tècnica utilisada per a estudiar la matèria fent que un fes d'electrons incidixca sobre una mostra i observant el patró d'interferència resultant. Com fora observat per primera volta per Louis de Broglie, este fenomen ocorre gràcies a la dualitat ona-partícula, que establix que una partícula de matèria (en este cas l'electró que incidix) pot ser descrita com una ona. Per esta raó, un electró pot ser considerat com una ona molt similar al sò o a ones en l'aigua. Esta tècnica és similar a la difracció dels rajos-X o la difracció de neutrons.
Utilisació
[editar | editar còdic]La difracció d'electrons és freqüentment utilisada en física i química de sòlits per a estudiar l'estructura cristalina dels sòlits. Estos experiments es realisen normalment utilisant un microscopi electrònic de transmissió (MET o TEM per les seues sigles en anglés), o un Microscopi electrònic d'agranada (MES o SEM per les seues sigles en anglés), com l'utilisat en la difracció d'electrons per retrodispersión. En estos instruments, els electrons són accelerats per mig d'un potencial electrostàtic, per a aixina obtindre l'energia desijada i disminuir la seua llongitut d'ona ans que este interactue en la mostra en estudi.
L'estructura periòdica d'un sòlit cristalí actua com una reixeta de difracció, dispersant els electrons d'una manera predible. A partir del patró de difracció observat és possible deduir l'estructura del cristal que produïx dit patró de difracció. No obstant, esta tècnica està llimitada pel problema de fase.
A banda de l'estudi dels cristals, la difracció d'electrons és també una tècnica útil per a l'estudi de sòlits amorfos, i la geometria de les molècules gaseoses.
Història
[editar | editar còdic]La hipòtesis de De Broglie feta dins de la seua tesis, formulada al final de 1924, propon que les partícules també es comporten com a ones. Tres anys més vesprada, la fòrmula de De Broglie es va comprovar per als electrons (que posseïxen massa en repòs) per mig de l'observació de la difracció d'electrons en dos experiments independents. Un realisat per George Paget Thomson en l'Universitat d'Aberdeen, qui va fer passar un fes d'electrons a través d'una prima capa de metal i va observar els patrons d'interferència predits. L'atre experiment ho varen realisar Clinton Joseph Davisson i Lester Halbert Germer en els Laboratoris Bell, ells varen fer passar un fes d'electrons a través d'una reixeta cristalina. Per este treball, Thomson i Davisson varen compartir el Premi Nobel de Física en 1937.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències de l'artícul original
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Electron Diffraction» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Leonid A. Bendersky and Frank W. Gayle, "Electron Diffraction Using Transmission Electron Microscopy", Journal of Research of the National Institute of Standards and Technology, 106 (2001) pp. 997–1012.
- Gareth Thomas and Michael J. Goringe (1979). Transmission Electron Microscopy of Materials, John Wiley.