Compendio mathematico

Compendio mathematico és un llibre de Tomás Vicente Tosca publicat entre 1707 i 1715 per l'editor valencià Antonio Bordazar. Constava de nou volums i va ser reeditat tres voltes en el XVIII (Madrit, 1717; Valéncia, 1757; Valéncia, 1760).

Introducció

En el panorama de la lliteratura científica espanyola, a on la cinemàtica de Galileo Galilei i Evangelista Torricelli, l'òptica de Johannes Kepler, René Descartes i Francesco Maria Grimaldi, l'atomisme de Pierre Gassendi i la filosofia corpuscular, i en general el nou horisó obert per la revolució científica havia mereixcut poca atenció en obres impreses, la publicació del Compendio mathematico de Tosca va ser un acontenyiment important. En esta obra apareixen exposts en claritat molts dels capítuls de la nova ciència, en llengua romançada i des dels supòsits metodològics moderns de Galilei i els científics mecanicistas. Aixina mateix, va representar un ensaig de renovació del discurs filosòfic per mig de l'incorporació de les corrents científiques i filosòfiques modernes.

Antecedents

L'obra està elaborada prenent com a eixemple els cursos de tipo enciclopèdic que es publicaven en Europa en la segona mitat de el XVII, principalment aquells en finalitat didàctica. Entre estos cursos, un dels més difosos és el Cursus seu mundus mathematicus, de Claude François Milliet Dechales. En este tipo d'obres s'entenia per matemàtiques, a banda de la geometria, l'aritmètica, l'àlgebra o la trigonometria —designades per llavors com a matemàtiques pures— una série de matèries calificades com a matemàtiques mixtes, fisicomatemáticas o aplicades, com l'astronomia, la geografia, l'òptica i la perspectiva, la música, la mecànica, l'estàtica, la hidrostàtica i la hidràulica, l'agrimensura i topografia, l'artilleria, la nàutica, la cronologia i l'arquitectura civil i militar. A lo llarc de el XVII estos cursos varen acusar l'influència de la revolució científica i varen incorporar de modo progressiu els nous coneiximents en dites matèries.

Tosca va usar alguns d'estos cursos, especialment el Mundus mathematicus de Milliet Dechales, sense aplegar a ser una mera còpia o versió castellana del mateix. L'estudi del Compendio posa de manifest que Tosca va utilisar una abundant lliteratura, mencionada a lo llarc de l'obra, per lo que no era un treball original ni era eixa la seua pretensió. Destaca l'atenció de Tosca per incorporar les aportacions d'autors espanyols com Sebastián Esquerre, Juan Caramuel, Vicente Mut, José Saragossa i Antonio Hugo de Omerique, en un esforç per considerar, en la mida de lo possible, la tradició científica pròpia.

Vore també

• Revolució científica