Companyia de Canàries
La Companyia de Canàries (Canary Company) va ser una companyia privilegiada anglesa fundada en 1665 en l'objectiu d'adquirir a baix preu vins de Canàries establint un monopoli sobre el comerç en les illes. Les reticències de les autoritats canàries a negociar en la companyia, l'oposició dels comerciants anglesos aliens a esta i l'illegalitat de la seua condició monopolística varen dur a la seua desaparició en 1667.
Història
Context
El comerç entre Espanya i Anglaterra s'hi havia vist interromput per la guerra anglo-espanyola de 1655, en la que la república baix el liderage d'Oliver Cromwell s'hi havia vist enfrontada a l'Espanya de Felipe IV. La guerra, i l'interrupció del comerç entre abdós països, havia terminat en 1660 en la restauració de Carlos II en el tro d'Anglaterra.
La producció i exportació de sucre, que durant el XVI havia segut la base de l'economia canària, va ser decaent a mida que aumentava l'arribada a Europa del sucre provinent de les Índies occidentals; a lo llarc del XVII les illes varen trobar un substitutiu econòmic en la producció de malvasía, que en Anglaterra i les seues colónies era àmpliament apreciada i demandada.[1][2] No obstant, en terminar la guerra, el vi canari havia aumentat fortament el seu valor en Anglaterra, doblant el seu preu en el periodo 1640-1660. En la finalitat de conseguir una sustanciosa rebaixa en la compra d'este producte, els comerciants anglesos varen propondre al parlament que es restringira el negoci de l'importació de vi a un reduït grup d'ells: llimitant el comerç del vi a una única empresa anglesa seria possible pactar els preus per a forçar als productors canaris a baixar-los.[3]
Fundació de la companyia
 |
El 17 de març de 1665 Carlos II va otorgar la palesa real per a l'instauració de la nova corporació, cridada originalment Governour and Company of Merchants trading to the Canary Islands, o més popularment Canary Company. La companyia estava presidida per un governador i un tinent de governador elegits per votació, i estava formada per 71 comerciants londinencs en llicència per a importar anualment mercaderies per valor de 1000 lliures esterlines durant sèt anys. Tant les aportacions econòmiques com les existències serien gestionades en un fondo comú. El seu primer governador va ser Arthur Ingram.[4]
Encara que l'objectiu principal de la companyia era el vi, varen comerciar en un atre tipo de gèneros, introduint en Canàries llorer, peix salat, grane, roba i textils manufacturados, productes de Noruega, adolixques de barril o ferramentes, i extraent fusta, cuiro, índigo i cochinilla.[5]
Reacció en Canàries: el derrame del vi
Els procediments anglesos varen contar en el respal del governador i capità general de les illes, pero no varen tindre bo acolliment entre els ajuntaments canaris i els oidors de la Real Audiència de Canàries, que varen ordenar l'expulsió dels agents comercials anglesos i varen prohibir als cosecheros vendre vi a la companyia.[6] Els viticultores es varen manifestar violentament en contra d'esta disposició: en agost de 1666, davant l'impossibilitat de vendre la mercaderia almagasenada als anglesos, els productors de Garachico varen optar per destruir la collita, en un episodi conegut com el "derrame del vi", que va requerir l'intervenció del capità general Gabriel Lasso de la Vega, qui pacificó els ànims en una demostració de força dels seus terços.[7][8]
Per a solucionar les desavenències, en agost de 1667 va aplegar a Canàries Lorenzo Sants de Sant Pedro, comissionat per la cort baix la regència de Mariana d'Àustria. Sants va conseguir ajustar un acort entre les parts, que incloïa la llibertat dels canaris per a vendre el seu vi a un preu fixat entre 45 i 55 ducados la pipa (450 litros), l'obligació dels comerciants anglesos de fixar els preus dels seus productes i la dissolució de la Companyia de Canàries. L'ajust va ser aprovat per la cort de Madrit en febrer de 1668.[7][8]
Desaparició de la companyia
No obstant, en Anglaterra no va ser necessari esperar tant per a dissoldre la companyia: les dificultats que havia experimentat en la seua curta vida, el fracàs en els objectius plantejats en la seua fundació, les protestes dels comerciants anglesos que havien quedat fòra de la corporació i la consideració que d'illegal i perjudicial per a Anglaterra tenia qualsevol classe de monopoli, varen aconsellar la seua dissolució. El 18 de setembre de 1667 Carlos II va retirar a la Companyia de Canàries els privilegis d'exclusivitat otorgats en la palesa real de 1665.[4]
La desaparició de la companyia va supondre el començ del decliu de l'exportació de vi canari, que es va vore agravada en 1668 quan Carlos II, casat en l'infanta portuguesa Catalina de Bragança, va prohibir l'importació de vins canaris a Anglaterra, en benefici dels vins portuguesos.
Adicionalment, en el procés portat a terme en novembre de 1667 contra el canceller anglés Edward Hyde, una de les acusacions va ser la de haver rebut soborns per a conseguir l'aprovació de la fundació de la companyia.[9]
Referències
- ↑ José A. Alemà: Ensaig sobre història de Canàries (1978), págs. 105-115.
- ↑ Antonio de Bethencourt Massieu: Canàries i Anglaterra: el comerç de vins (1650-1800), inclós en l'anuari d'estudis atlàntics, n.º. 2, pags. 195-308 (1956).
- ↑ 3,0 3,1 Edward Hyde: The life of Edward earl of Clarendon, written by himself, vol II. págs. 109 i ss.
- ↑ 4,0 4,1 Caroline Anne James Skeel: The Canary Company, inclós en The English historical review (1916), vol. XXXI, págs. 529-544.
- ↑ The General shop book, pág. 86.
- ↑ Juan Núñez de la Penya: Conquista i antiguetats de les illes de la Gran Canària (1676), pág. 490.
- ↑ 7,0 7,1 José Vera i Clavijo: Notícies de l'història general de les illes de Canària (1776), vol. III, págs. 300-304.
- ↑ 8,0 8,1 Mariano Nougués Secall: Cartes historico-filosofico-administratives sobre les Illes Canàries (1858), págs. 84-86.
- ↑ Articles of treason exhibited in parliament against Edward earl of Clarendon, art. III.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compañía de Canarias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.