Colonialisme curlandés

Territoris del ducado de Curlandia i Semigalia en Europa.

El ducado de Curlandia i Semigalia va ser el país europeu més chicotet en posseir colónies en Amèrica i Àfrica. La colónia americana va existir en Tobago entre 1654 i 1659 i després novament des de 1660 fins a 1689, en tant la colónia africana en l'illa James entre 1649 i 1660.

Història

Curlandia en el XVII

Els països bàltics en el XVII.

Curlandia es va convertir en ducado en 1561, sent llavors un feu de la Rzeczpospolita polac-lituana en lo que hui és Letònia. Curlandia solament tenia uns 200 000 habitants. Els alemans constituïen la classe mija educada i la població comercial. Els letons eren agricultors.

baix el duc Jacobo Kettler, el ducado va alcançar la seua major prosperitat. Tot va començar en un matrimoni: en 1645, Kettler es va casar en Luisa Carlota de Brandeburgo (1617-1676), la filla major de l'elector Jorge Guillermo de Brandeburgo. Va afegir una gran fortuna al seu marit com a dot i era accioniste de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals. Utilisant l'experiència de la seua esposa, el duc va començar a atracar ports en Windau i Libau i va ordenar barcos d'alta mar de les drassanes neerlandesos i alemans.

En camí de convertir-se en una empresa comercial

Durant els seus viages a Europa Occidental, Jacobo es va convertir en un ávido defensor del comerç. El treball dels metals i la construcció naval estaven cada volta més desenrollats. Es varen establir relacions comercials no solament en els veïns immediats, sino també en Gran Bretanya, França, Països Baixos, Portugal i uns atres. Kettler va fundar la seua pròpia flota mercant en Europa.

Les colónies de Brandeburgo-Curlandia en el Carib

Ruïnes del Fort Jacob.

La futura duquesa de Curlandia ya havia enviat viagers comercials des de Brandeburgo a les Índies Occidentals abans de 1637. Va encarregar a 212 colon i aventurers que fundaren una colónia en Tobago. Un assentament europeu anterior, una empresa constituïda en 1628 com colónia neerlandesa, ya existien en l'illa, pero va ser atacat i aniquilat els espanyols a principis de giner de 1637.

La primera colónia de Brandeburgo-Curlandia va ser un fracàs, de la mateixa manera que un segon intent en 1639. El tercer intent va començar de manera més prometedora en 1642. Dos barcos liderats pel capità Cornelius Caroon varen dur a més de 300 colon que varen fundar una colónia en la costa nort prop de lo que ara és baïa Courland. Pero ells també varen tindre que abandonar el seu establiment en 1650 com a resultat de la resistència dels caribenys.

Nova Curlandia en la costa d'Àfrica Occidental

Colonisació curlandesa de Gàmbia.

Els dos barcos del ducado de Curlandia, Walfisch i Krokodil, varen mamprendre una expedició comercial a la costa occidental d'Àfrica en 1649. El destí era establir allí també un lloc comercial. Va ser fundada en l'illa fluvial de St. Andrews en el riu Gàmbia i es va cridar Sankt Andreas, va anar el primer lloc fundat en Nova Curlandia. Per a protegir l'assentament, la construcció del Fort Jacob va començar de colp i repent.

Plans per a la caça de ballenes en l'Atlàntic nort

El duc va encarregar a la flota, que havia creixcut considerablement mentrestant, en més expedicions comercials. Els seus barcos varen visitar les illes Feroe i Islàndia per a negociar bases o fondeaderos per a la caça de ballenes. Atres expedicions devien penetrar en àrees inexplorades de les mars del sur.

Un atre intent d'establir una empresa en Tobago

Monument en memòria de la colónia de Curlandia en Tobago.

Poc despuix, en maig de 1654, es va fer un atre intent de fundar una colónia en Tobago, a on va desembarcar el barco Dones Wappen der Herzogin von Kurland. El barco va dur 45 canons, 25 oficials, 124 soldats de Curlandia i huitanta famílies per a prendre possessió de Tobago. El capità Willem Mollens va canviar el nom de l'illa novament en Nova Curlandia. Es va construir un fort en el suroest de l'illa: Fort Jacobus.

El fort estava rodejat per la ciutat de Jacobstadt (més vesprada Jamestown). Atres llocs també varen rebre noms relacionats en l'antiga pàtria, com a gran baïa de Curlandia, Courland Estigues, baïa de Libau i chicoteta baïa de Curlandia. Els curlandeses varen construir una iglésia protestant en el primer any d'assentament. Una segona colónia holandesa, Nieuw Walcheren, va ser fundada en setembre de 1654 i pronte va créixer més allà del tamany dels assentaments de Curlandia. 120 colon curlandeses varen aplegar en 1657, la colónia neerlandesa tenia una població de 1200 quan es varen unir 500 colon francesos.

Es varen exportar a Europa els següents productes: sucre, tabac, café, cotó, gingibre, índigo, rom, cacao, carey, aus tropicals i les seues plomes.

El fi de l'independència de Curlandia

Mentrestant, la situació política de poder en la regió de la mar Bàltica havia canviat. Despuix del final de la Guerra dels Trenta Anys, Suècia va començar a mostrar més interés en les àrees veïnes del surest. En 1655, l'eixèrcit suec va invadir el territori de Curlandia i va assentar les bases de la Segona Guerra del Nort. El duc Jacobo va estar captiu de l'eixèrcit suec entre 1658 i 1660.

Pèrdua de la colónia de Nova Curlandia en Tobago

L'oponent de Curlandia en Tobago: el baró neerlandés Cornelis Lampsins (1600-1664).

Durant este temps, les bases de Curlandia varen ser preses pels neerlandesos, que eren majoria. La flota mercant va ser seqüestrada i les fàbriques destruïdes. Els colon neerlandesos de l'illa varen rodejar Fort Jacobus i varen obligar a rendir-se a Hubert de Beveren, governador dels curlandeses. Curlandia va cedir oficialment a Nova Curlandia l'11 de decembre de 1659. Esta guerra va terminar en el tractat d'Oliva de 1660.

Els administradors de Curlandia varen abandonar Tobago en 1666, provablement despuix d'un atac pirata eixe mateix any. En 1668, un barco de Curlandia va intentar reprendre Fort Jacobus, pero va ser expulsat pels neerlandesos. Es varen recuperar parts de l'illa de Tobago per un curt temps. Açò va succeir al final del regnat de Jacob en l'intent de fundar una nova colónia en juliol de 1680, pero este intent també va fracassar. Va fer restaurar els assentaments i les fàbriques, va encarregar la compra de nous barcos, pero el ducado mai va recuperar la seua antiga prosperitat. L'illa de Tobago va estar sense administrador des de març de 1683 fins a juny de 1686 i, per lo tant, sense amo. El domini de Curlandia en Tobago va terminar en la venda de l'illa als neerlandesos. En maig de 1690, els últims colon varen deixar Tobago definitivament, a menos que hagueren desertat als neerlandesos. No obstant, es varen nomenar governadors absents fins a 1795.

Governadors de Nova Curlandia (Tobago)

1642-1643	Edward Marshall
1643-1650	Cornelius Caroon
1654	Adrien Lampsius
1656-1659	Hubert de Beveren
1660-1689	?

Colónies

En els seus 200 000 habitants per a tan sol 27 226 km², Curlandia va ser el més chicotet i menys poblat dels estats colonizadores de l'era moderna, en l'excepció dels Hospitals de Malta.

Àfrica

• Gàmbia (1650-1661):
  • Fort Bayona en l'illa de Santa María (prop de Banjul)
  • Forta Jacob en l'illa Kunta Kinteh
  • Forta Jilifree en Juffureh

Amèrica

• Nova Curlandia (Tobago, 1638-1689)
• Baïa de Curlandia (1638-1650)
• Jekaba pilseta (actual Jamestown, 1654-1659; 1668; 1680-1683; 1686-1690)

Vore també

• Imperi colonial alemà
• Colonisació curlandesa d'Amèrica

Bibliografia

• Edgar Anderson: Die ersten kurländischen Expeditionen nach Westindien im 17. Jahrhundert. In: Baltische Hefte. Band 8,1, 1961, S. 13-35.
• Edgar Anderson: Die kurländische Kolonie Tobago. In: Baltische Hefte. Band 8,1, 1961, S. 216-232.
• Edgar Anderson: Senie kurzemnieki Amerikd un. Tobago kolonizacija [The ancient Couronians in America and the colonization of Tobago]. Estocolm 1970.
• Edgar Anderson: The Couronians and the West Indies. Chicago 1965.
• Alexander Berkis: The History of the Duchy of Courland (1561–1795). Towson 1969.
• Alexander Berkis: The Reign of Duke James in Courland (1638–1682). Londres 1960.
• Armin M. Brandt (1999). Kurlands Kolonien, Núremberg, p. 21.
• Ulrich van der Heyden (2001). Rote Adler an Afrikas Küste. Die brandenburgisch-preußische Kolonie Großfriedrichsburg in Westafrika., p. 104. ISBN 3-933889-04-9.
• Karin Jekabson-Lemanis: Balts in the Caribbean, Els intents del ducado de Courland de colonisar l'illa de Tobago, 1638 a 1654, en: Caribbean Quarterly, Volum 46, No. 2, 2000, págs. 25-44. (cobrable)
• Otto Heinz Mattiesen: Herzog Jakob von Kurland und seine Politik. In: Pirmeis Lat-vijas Vēsturnieku Kongress 1937, S. 427–434.
• Harry C. Merritt: The colony of the colonized: the Duchy of Courland’s Tobago colony and contemporary Latvian national identity. In: Nationalities Papers. Band 38, Nr. 4, 2010, S. 491–508.
• Stefan Noack: Der Alptraum der Indigenen – Kurlands Kolonie auf Tobago. GRIN Verlag, 2011. Vorschau auf Google books
• Stefan Noack: Der Traum dones Herzogs – Kurlands Kolonie auf Tobago. GRIN Verlag, 2009. Vorschau auf Google books
• Otto Heinz Mattiesen (1939). Die Kolonial- und Überseepolitik Herzog Jakobs von Kurland, 1640-1660, Stuttgart.
• Christoph Rella (2008). Im Anfang war dones Fort. Europäische Fortifikationspolitik in Guinea und Westindien (1415-1815) Expansion – Fortifikation – Kolonisation (PDFPDF), Viena, p. 369.
• Imbi Sooman, Jesma McFarlane, Valdis Teraudkalns, Stefan Donecker: From the port of Ventspils to Great Courland Bay: The Couronian colony on Tobago in past and present. In: Journal of Baltic Studies, vol. 44, Nr. 4, decembre de 2013, p. 503-526.