Coix

Coix ([pronunciat /'kox/]) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província d'Alacant i en la comarca de Vega Baixa del Segura. Conta en una població de . Es tracta d'un municipi castellanohablante, en el que el castellà conta en el predomini llingüístic reconegut llegalment.

Geografia

Localisació de Coix respecte a la Vega Baixa

La localitat es troba rodejada d'una horta al peu de la serra de Callosa i situada a 16 metros sobre el nivell del mar. Coix està ubicada en la cridada "Ruta de la Pedra", que compartix en les poblacions veïnes de Callosa i Oriola. Esta localitat també pertany a la ruta Camí del Cid i a la Senda del poeta.

Coix està situat en la vertent nordest de la serra de Callosa; als 0 graus i 53 minuts de llongitut oest i 38 graus i 8 minuts de latitut nort; a uns 10 km d'Oriola, 22 km d'Elig, 32 de Múrcia i 45 d'Alacant. El terme municipal està travessat per l'Autovia del Mediterràneu (A-7), la carretera N-340 entre els pK 693 i 696 i per carreteres locals que comuniquen en Granja de Rocamora i Callosa de Segura.

L'orografia és plana en la zona regada pel Segura i en els regadius de boquera de la rambla d'Abanilla, i és més abrupta al sur, a on està situada la serra de Callosa, pertanyent al Sistema Penibético en altures com el pico de l'Àguila, de 568 m. L'altitut oscila entre els 568 m (Alt de l'Àguila) i els 11 m en la vega del Segura.

El seu clima mediterràneu està caracterisat per hiverns suaus i estius calorosos en elevada humitat per la rodalia de la mar i l'influix propi de l'horta. La temperatura mija anual sol rondar els 19 graus, en precipitacions escasses pero en ocasions poden aplegar a ser torrencials (gota freda), els cels solen ser poc coberts i els vents fluixos.

Toponímia

Es desconeix l'orige del vocable Coix, puix no existix informació paleogràfica que ho acredite. Per tindre solament dos consonant es descarta el seu orige àrap. En el Repartimiento d'Oriola apareix com Benimancox, que es pot traduir com a família Amán, de Coix, és dir, el lloc a on residia esta família musulmana en el moment de la conquista cristiana.

Història

Mapa de 1729 dels térmens municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora

Encara que els materials arqueològics recollits en el privilegiat lloc que ocupa el cerro a on s'assenta el castell atesten una cronologia a cavall entre el Calcolítico i la Edat de Bronze, continuada sense interrupció fins a hui per la datació dels objectes trobats, la seguritat com a ocupació humana permanent fins al nostre dies podem datar-la entre els sigles V i IV abans de Crist, com atesten els basamentos de murs ibèrics trobats dins de la antemuralla medieval del castell. Va ser, puix, a la llum dels coneiximents actuals, el poble íbero el primer en establir-se, i que després va ser dominat successivament per romans, bizantino, visigodos, i àraps fins a l'arribada de les tropes aragoneses capitaneades per Jaime I.

Si en principi l'antiga alqueria àrap de Coix havia segut inclosa en els territoris de la Corona de Castella, per la sentència arbitral de Torrellas de 1304 quedava incorporat al Regne de Valéncia i adscrit a la jurisdicció municipal d'Oriola.

En 1320, Jaime II cedia esta població a Arard de Mur, el fill de la qual va ser autorisat a vendre-la a Jaume Vidal en 1339. Poc despuix, Vidal, pres del rei Pedro I (el Cruel, segons uns, el Justicier, segons uns atres), per a recuperar la seua llibertat enajenó el Lloc per 25.000 maravedíes a favor de Sancha de Lorca, viuda de Martín Morata, i de Lázaro Gilabert, i una volta recuperada la seua propietat, Jaume Vidal ho va vendre a Berenguer Togores, qui, a la seua volta, ho va vendre mediat el XIV a Juan Ruiz Dávalos, el qual va fer la primera restauració documentada del castell, l'aspecte del qual va conservar fins a principis del XX i del que existix documentació fotogràfica.

En el primer quarto del XVI, Coix conseguia la seua segregació com a municipi independent del d'Oriola. Va ser lloc de moriscos, contabilisant-se un total de 170 cases, habitades en la seua majoria per població musulmana. L'expulsió dels moriscos en 1609 i la gran pesta de 1648 va deixar a la Vega Baixa del Segura molt mermada d'efectius humans, cobrint-se este buit en immigracions de colon castellans.

Durant l'época foral va formar part de la governació d'Oriola, passant a pertànyer, en 1707, al corregimiento d'Oriola. En 1822 va quedar inclosa en la província de Múrcia, passant en 1833 a la d'Alacant.

Demografia

Coix conta en una població de .

Economia

Coix és un dels municipis més dinàmics de la zona, té un puixant comerç de frutes i hortalices que va començar en els humils carros cap als mercats pròxims i es va expandir vertiginosamente en la multitut de vehículs de venda ambulant que cada matinada es dirigixen als distints mercadillos de la província d'Alacant, aixina com de les proviancias limítrofes. D'això donen conte la gran cantitat d'almagasens majoriste de fruta, verdures i hortalices que es dediquen al comerç tant nacional com internacionalment d'estes, a banda d'abastir a tot comerç de la zona. També s'han desenrollat atres indústries de fabricació de calcer, textils, rets i derivats de la construcció que s'estagen en els dos polígons industrials de la localitat. La construcció és també un sector en auge, creant-se en els últims anys gran cantitat d'empreses relacionades en este sector. No cal oblidar que, durant molts anys, l'agricultura va ser el principal sector, Coix posseïx una rica horta que encara que hui no és la principal font de l'economia local encara conserva cert pes.

Administració i política

Resultats de les eleccions municipals en Coix

Partit polític	2023			2019			2015			2011			2007
	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP)	65,51	2548	9	48,89	1873	7	42,72	1687	6	69,43	2685	9	69,59	2735	9
Partit Socialiste del País Valencià (PSPV-PSOE)	24,73	962	3	28,53	1093	4	25,04	989	3	28,94	1119	4	28,98	1139	4
Vox	9,02	351	1	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Ciutadans (CS)	—	—	—	15,06	577	2	12,64	499	2	—	—	—	—	—	—
Esquerra Unida del País Valencià (EUPV)	—	—	—	4,43	170	0	8,64	341	1	—	—	—	—	—	—
Compromís	—	—	—	2,50	96	0	9,90	391	1	—	—	—	—	—	—

En les passades eleccions municipals del 24 de maig de 2015, el PP (Partit Popular) va tornar a guanyar per sèptima volta consecutiva les eleccions municipals pero no va conseguir la majoria absoluta. La qual cosa l'alcaldia està formada per un cuatripartito. Liderat, durant els dos primers anys de govern el candidat de Ciutadans en els respals de Compromís, el PSOE i Esquerra Unida, els quals participen en el govern municipal. I durant els dos anys restants governat pel candidat del PSOE.

En lo que es configura la següent corporació municipal:

Corporació municipal en Coix

Nom	Càrrec		Partit
Francisco Cambra Hurtado	ORD tinent d'alcalde, Sanitat i Servicis Socials, alcalde durant els anys 2017-2018		PSOE
Antonio M. Manresa N.	Regidor de Seguritat Ciutadana, Tràfic, senyalisació i protecció civil i Cementeri		PSOE
María I. Bernabé Soriano	Regidora de Facenda, Educació i Dòna		PSOE
Miguel A. Gambín Puig	Alcalde		Ciutadans-Partit de la Ciutadania
José M. Marín Conca	4.º tinent d'alcalde, regidor de Comerç, mercat, indústria i desenroll local, urbanisme, modernisació, noves tecnologies i transparència		Ciutadans-Partit de la Ciutadania
Beatriz Nadal Rodríguez	3.ª tinent d'alcalde, regidora de Mig ambient		Compromís
José Pamies Marcos	2.º tinent d'alcalde, regidor de Cultura, Joventut, Turisme, Biblioteca, Patrimoni, Parcs i jardins		Esquerra Unida del País Valencià
Tayo Pineda Pamies	Oposició		PP
Antonio Bernabeu Sant	Oposició		PP
Inma V. Martínez Serrà	Oposició		PP
Dori Lozano Àvila	Oposició		PP
Manuel A. Pérez Manresa	Oposició		PP
Andrés F. Saez Ramón	Oposició		PP

Cultura

Patrimoni

Castell de Coix

Castell de Coix

És el principal monument de la localitat, d'orige musulmà està declarat com un dels més antics de la Comunitat Valenciana i d'Espanya.

El Castell de Coix se situa sobre el cim d'uns 80 m d'altura, el qual, gràcies al tall produït per al pas de l'antiga carretera Alacant–Múrcia, forma una chicoteta illa en una estribación al noreste de la serra de Coix, presidint la població. Oferix una bella vista de la Vega Baixa del Segura i en les seues ales i cims s'han trobat restants arqueològics de totes les cultures sense interrupció des de l'Edat de Bronze fins a hui, en especial presència ibèrica, romana i medieval. Cap a l'any 1466 es va acometre una restauració a fondo a instàncies del senyor del lloc, Juan Ruíz Dávalos, que ho dote d'una capella en honor de Santa Bàrbara, a on tots els anys per la seua festivitat pujaven els veïns de Coix a sentir santa missa. En el XVIII es varen fer obres en el Via Crucis creant un accés més fàcil al castell. Segons Montesinos que ho va visitar cap a l'any 1795, est contava en forts calabossos o masmorres cavats en la penya, a on servien de presó. Aixina mateix, este autor va escriure que el recint disponia de "almenas, garitas i miradors". Este castell es compon d'una massiça mole de mampostería sense matacanes ni almenas. Consta d'un recint amurallado i palau de planta poligonal.

Va ser restaurat a finals del XX d'acort al seu aspecte original.

Iglésia de Sant Joan Batista

És un temple d'estil Barroc-Neoclàssic, construït entre els anys 1774 i 1778 per l'arquitecte don Miguel de França Guillén, baix el episcopado de don José Tormo i Juliá. Va ser cimentat sobre les bases de l'anterior iglésia i primitiva mesquita àrap i des dels seus començos dedicat a la advocación de sant Juan Bautista en la categoria de primer ascens i altar privilegiat, sent en 1597 convertit en parròquia. La solidea d'esta iglésia va quedar palesa en l'espantós terremot del 12 de març de 1829, que no li va fer el menor dany. La advocación en honor a sant Juan Bautista es deu presumiblement al senyor de Coix, Juan Ruiz Dávalos que va voler perpetuar la seua onomàstica en esta iglésia. Aixina mateix la plaça de Sant Joan deu el seu nom a este sant patró.

Santuari de La nostra Senyora del Carmen

Situat a les afores del Lloc, hui centre urbà i junt al Camí Real, s'alça este convent, a on segons una antiga llegenda, es va produir l'aparició i troballa de la primitiva patrona de Coix, María Santíssima de les Virtuts, i sobre l'antiga ermita medieval d'esta. En l'any 1611 el senyor del Lloc de Coix D. Juan Ruiz Dávalos que posseïa un palau junt a l'ermita de les Virtuts, dona a l'Orde dels Carmelitas Calçats estos dos edificis per a edificar sobre ells el convent. La seua construcció finalisa en juliol de 1611.

Del complex arquitectònic de llavors (claustre, celes, capella...) només ha aplegat fins a nosatres l'iglésia del monasteri. Senzilla i tosca, consta d'una sola nau abovedada en capelles embotides ent els contraforts. La frontera, austera i monacal, presidix una bella plaça descollant el seu campanar en un primer cos de portentós basamento de sellars de cantería. De decoració sòbria en l'interior, crida l'atenció el camarín circular de la patrona que presidix l'altar major, construït en 1780.

• La Verge del Carmen de Coix.

S'ha convertit en el major signe d'identitat de la localitat, puix pocs municipis alcancen una simbiosis tan profunda en la seua patrona. Cada més de juliol mils de peregrins apleguen fins al seu altar; el convent s'ompli de renou davant una de les imàgens més populars de la Vega Baixa, puix la seua processó convoca a mils de devots. En el document "Memoramum" de juliol de 1504 s'arreplega la cessió d'una image de la Verge del Carmen per part del Sr. de Coix i en la fundació del Convent Carmelita de 1611 esta festivitat escomença a establir-se. En 1877 es funda la Confraria del Carmen i en el seu registre apareixen devots de tots els pobles circumdants i d'atres pobles d'Espanya. La Verge del Carmen de Coix és des de mediats del XIX la patrona, pero açò es confirma en la celebració de l'IV Centenari de 1904 a on passa a ocupar el camarín de l'Altar Major del Convent. En l'any 1953 és coronada canónicamente pel bisbe d'Oriola, rebent aixina la més alta distinció que l'Iglésia concedix a les imàgens de María. En l'any 2004 es va celebrar el V Centenari de la advocación de la Verge del Carmen i va ser nomenada alcaldesa Honoraria i Perpètua de Coix. En els seus cinc sigles d'història vàries han segut les representacions iconográficas de la Verge fins a aplegar a la bellíssima talla actual de l'escultor José Sánchez Lozano.

Museu Vila de Coix

Es troba en la casa de cultura. En el museu es poden observar curiositats del poble, com a fotos, restants antics, ferramentes antigues usades en l'horta, etc.

molí de Coix

Edifici del XVII que pertanyia al Senyor de Coix. Consta de tres plantes i presenta unes dimensions poc comunes al restant de molins harineros de la Taca. És l'únic molí que es troba en la comarca de la Vega Baixa del Segura.

Cova del Gos

És una cova situada en el parage de Sant Isidro i als peus de la serra. Està formada per una geomorfología subterrànea d'una paret penjada i un alvenc piezométrica. En el seu interior alberga un important hàbitat i espècies destacables, sent una de les últimes colónies de quiròpters de la Comunitat Valenciana, com Myotis blythii, Myotis myotis i Rhinolophus ferrumequinum.

Gastronomia

Vore també: Gastronomia de la província d'Alacant

És típic una darreria cridada plat pujat, que s'elabora en merengue i atres ingredients comuns del poble.

Festes

• Sant Isidro (15 de maig), es realisa una romeria a l'ermita del sant.
• Verge del Carmen (16 de juliol), festes del 13 al 18, en desfilades de Moros i Cristians.

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Coix.
• Sitie web de l'Ajuntament de Coix
• Índex estadístic municipal de Coix Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
• Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
• http://www. convega. com/aytocox/ [1] archivat en Wayback Machine.
• http://www. caminodelcid. org/Poblacion. aspx? Poblacion=355