Codex Assemanius
El Codex Assemanius (o «Evangeliarium Assemani» o «Codex Vaticanus 3. Slavicus glagoliticus») és un evangeliario canònic escrit en antic eslau eclesiàstic (glagolítico redó) compost per 158 pàgines de pergamí allumenades, que pot datar-se entre finals de el X i inicis de el XI, creat en Macedònia durant el Primer Imperi Búlgar i conservat en la Biblioteca Apostólica Vaticana a la que va aplegar gràcies a dos membres de la família d'erudits d'orige libanés Assemani.
Estructura
[editar | editar còdic]El còdex està compost de 158 pàgines de pergamí.
- La primera part (pàgines 1-112) conté una selecció de passages del Evangeli per a ser llegits en missa durant el curs del any llitúrgic
- la segona part (pàgines 112-153) és un menologio en el que s'arrepleguen totes les festes de l'any llitúrgic ordenades per data i més a més. Els mesos de setembre a abril apareixen en el seu nom en antic eslau (royen, listogon, groyden, stoyden, prosinec, sěčen, soyx, brězen), mentres que els mesos de maig a agost apareixen en els seus noms en llatí. Entre els sants inclosos es troben Demetrio de Tesalónica, Teodosio de Cenobiarca, Clemente de Ocrida, Naum de Preslav i alguns més, sobretot macedonios.
- la tercera part (pàgines 153-158) està formada per una série de texts més breus en les indicacions llitúrgiques.
Història
[editar | editar còdic]
Es creu que el còdex va ser compost en la part occidental de l'antiga Bulgària per religiosos d'Ohrid (Ocrida), a on s'utilisava el glagolítico redó. La ciutat de Ocrida, habitada per pobles eslaus des de el VI, va ser conquistada en el IX pels búlgars i es va convertir, baix el sar Samuel de Bulgària, en capital del seu imperi i sèu del patriarcat búlgar (916). Provablement va ser escrit en la segona mitat de el X o a inicis de el XI, ya que registra la mort de Clemente de Ocrida (916) pero no la de Juan de Rila (mort en el 946 i canonizado en el 980). El còdex és el manuscrit conegut més antic en antic búlgar glagolítico.
En el manuscrit abunden les lligam. L'anàlisis lingüístico ha demostrat que el manuscrit es caracterisa per freqüents vocalisacions de la vocal reduïda "Ъ" (yer) (ъ > o, ь > i), per la pèrdua ocasional de l'epéntesis i per la tongada de "ь" per "ъ dura", sobretot "r". Les vocals reduïdes "Ъ" són omeses en freqüència a final de paraula i en ocasions "ь" s'escriu despuix de "k" i "g". Totes estes característiques són típiques de la regió macedonia i són compartides en el Codex Marianus.
Poc temps despuix de ser terminat, provablement durant el regne de l'emperador Basilio II Bulgaróctonos (976-1025), el còdic va ser traslladat al Monasteri de Santa Catalina del Mont Sinaí, a on es trobaven establits el major número de monges eslaus. A este periodo es remonten provablement els comentaris en cirílico i les notes en grec que es troben en el manuscrit. El còdic va ser descobert en el XVIII pel orientaliste maronita Giuseppe Simone Assemani, qui ho va adquirir personalment en el 1736 en un monasteri de Jerusalem en el que residien religiosos eslaus de rito bizantí. A de la seua mort, ocorreguda en 1768, tots els bens de Giuseppe Simone Assemani, inclós este còdex, varen passar al seu nebot Stefano Evodio Assemani, qui ho donó a la Biblioteca Apostólica Vaticana, a on encara es conserva en el nom Codex Vaticanus Slavicus 3 Glagoliticus. En la pàgina 1 del còdic, que rep el nom de Assemani per abdós erudits, hi ha una anotació de Stefano Evodio, qui va cridar al manuscrit Evangelia Illyrice.
El manuscrit va ser restaurat en el periodo 1869-1878. Es varen publicar edicions crítiques en 1865 en alfabet glagolítico[1] i en 1878 en alfabet llatí.[2] La primera edició crítica en alfabet cirílico es va realisar, ya en el XX, en dos volums, el primer dels quals conté una introducció i reproducció en facsímile del còdic i el segon la transcripció en cirílico i comentada.[3][4] En 1981 es va publicar una edició facsímil en color.[5]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Franjo Rački, Assemanov, ili Vatikanski Evangelistar, Zagreb: 1865
- ↑ Ivan Črnčić, Assemanovo izborno evangjelje. Roma, 1878
- ↑ Evangeliarium Assemani. 3 Codex Vaticanus slavicus glagoliticus. Editio phototypica cum prolegomenis, textu litteris cyrillicis transcriptio l'analisi dell, annotationibus paleographicis, variis lectionibus, glossario. Ediderunt Vajs Josef, Josef Kurc. Prenga I. Pragae, 1929
- ↑ Evangeliarium Assemani. 3 Codex Vaticanus slavicus glagoliticus. Editio phototypica cum prolegomenis, textu litteris cyrillicis transcriptio l'analisi dell, annotationibus paleog raphici s variis lectionibus, glossario. Ediderunt Vajs Josef, Josef Kurc. Breu Tomus edidit Josef II. Pragae, 1955
- ↑ V. Ivanova-Marodinova i A. Džurova: Asemanievoto evangelie. Starobâlgarski glagoličeski pametnik ot X vek. Hudožestveno-istoričesko proučavane, Sofia: Nauka i izkustvo, 1981
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Codex Assemanius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.