Cochasquí

Cochasquí

Cochasquí és un lloc arqueològic ubicat en la Serra nort del Equador (província de Pichincha), en les faldes del volcà Mojanda, 52 km al nort de la ciutat de Quito. El complex destaca per les 15 piràmides trunques en rampes i a lo manco 15 montículs que ho conformen. Va ser construït per la cultura Caranqui durant el periodo d'Integració, entre el 1250 i el 1550 d. C. En el passat hauria existit un poblat al rededor del complex. Existixen varis llocs en montículs i piràmides trunques en la Serra nort de l'Equador que daten del mateix periodo, pero Cochasquí destaca per la cantitat i el tamany de les seues piràmides. Es creu que estes piràmides haurien servit com a temples per a realisar tota classe de cerimònies.La funció ceremonial del lloc contínua vigent fins a hui en dia, ya que allí les comunitats indígenes es reunixen a celebrar festivitats importants, com el Mushak Nina o l'Inti Raymi.

Context històric

Artícul principal → Caranquis.

La societat responsable per la construcció de Cochasquí és la cultura Caranqui del periodo d'Integració. Esta societat va viure en la serra note de l'Equador, i va ocupar els territoris compresos entre el riu Chota al nort, i el riu Guayllabamba al sur. La societat caranqui era primordialment agrària, la majoria de la població vivia dispersa pel territori, en chicotetes viles i caserius, treballant la terra. Vàries d'estes viles conformaven un señorío o cacicazgo, el qual estava governat per un cacic. Es creu que el cacicazgo de Cochasquí va ser un dels més poderosos del territori, junt en els cacicazgos d'Otavalo, Cayambe i Caranqui (hui en dia Ibarra). És en este context que sorgix l'arquitectura monumental de montículs, s'han registrat gran cantitat de llocs en estes estructures a lo llarc del territori caranqui. Cochasquí és el més conegut d'estos llocs, no obstant, no és el més gran, este títul correspon al lloc de la Zuleta, a on s'han registrat 148 montículs. Es creu que estos llocs en montículs haurien servit com a lloc de reunió per a les distintes comunitats d'un cacicazgo. En estos s'haurien realisat cerimònies i els cacics haurien construït les seues residències.

Història

Piràmide G vista des del nort, un gran forat va ser excavat en esta piràmide per saquejadors.

L'arqueòlec Max Uhle va ser dels primers en estudiar les piràmides de Cochasquí.

L'ocupació humana del lloc va començar aproximadament al rededor de l'any 950 d. C., quan es varen assentar els primers pobladors del lloc, els arqueòlecs els coneixen com la fase Cochasquí I. Estos primer habitants del lloc no varen construir ni piràmides ni montículs. No obstant, al rededor de l'any 1250 d. C. es va iniciar la fase Cochasquí II, este nou periodo en el història del lloc es va caracterisar per la construcció dels monuments, i va durar aproximadament fins al 1550 d. C.Sembla que no totes les piràmides es varen construir al mateix temps. Algunes piràmides inclús mostres vàries fases constructives, en piràmides antigues sent cobertes per noves piràmides més grans.

Cap a finals del periodo prehispánico, els Incas varen conquistar la regió. La seua influència en Cochasquí ha segut demostrada per mig de la troballa de ceràmica incaica en el lloc. En la conquista incaica, Cochasquí es va convertir en un tambo important, és dir una posada que donava ampara als viagers que recorrien el camí del Inca. S'ha especulat sobre la possibilitat de que indígenes de Cochasquí hagueren segut deportats a la regió de Cajamarca, en el Perú, en calitat de mitimaes, i de que igualment, indígenes cajamarquinos hagueren segut duts a Cochasquí.

Les primeres referències escrites sobre Cochasquí apareixen en 1538, en la conquista espanyola. No obstant, sembla que en aquell temps, el nom no feya referència a un lloc en concret, sino a tot el volcà que hui en dia és conegut com Mojanda. Per a 1561, Cochasquí va ser encomanat a don Antón Dèu, qui ademés tenia les encomanes de Patate, Píllaro, Tanta i Tulcán. Se sap també que el cacic de Cohcasquí en aquell temps era don Alonso Andaparinango. En les décades que varen proseguir, els pobladors de Cochasquí varen ser llentament trasladandoce a assentaments veïns, com Malchinguí, Tocachi i Cotacachi. En 1655 l'espanyol don Manuel Freire va establir el mayorazgo de la facenda Cochasquí, la qual va permanéixer en mans de la seua família fins a l'independència d'Espanya.

En els 1700s, la missió geodèsica francesa, que buscava medir la circumferència de la terra, va utilisar Cochasquí com un punt clau per a prendre medicions i realisar observacions astronòmiques. L'astrònom Pierre Bouguer va senyalar haver realisat les seues medicions des del cim d'una de les piràmides el 20 de març de 1740.

Ya durant l'época republicana és quan va escomençar a sorgir interés en Cochasquí pel seu valor arqueològic. En l'any de 1932 es realisa per primera volta una excavació arqueològica en el lloc, finançada per el historiador i arqueòlec equatorià Jacinto Jijón i Caamaño. La persona triada per a dirigir esta primera excavació va ser el renombrado arqueòlec alemà Max Uhle, qui tenia 76 anys per a aquell llavors. Cochasquí va ser l'últim dels molts llocs que este últim excavaria en l'Equador. Para quan Uhle va aplegar al lloc, la piràmide G havia segut greument destruïda per saquejadors, els efectes d'esta intervenció encara es poden vore hui en dia.

Entre 1964 i 1965 un grup d'investigadors de l'Unviersidad de Bonn varen continuar les excavacions iniciades per Uhle. Este grup va estar compost per Roswith Hartmann, Wolfgang W. Wurster, Jürgen Wentscher i entre uns atres, cal destacar la breu participació del renombrado arqueòlec colombià Juliol César Cubillos i el paper de Udo Oberem, líder de l'expedició. Estos investigadors varen ser coneguts com el Grup Equador.

Este renovat interés en l'arqueologia de Cochasquí va dur a la fundació del parc arqueològic en 1981.

Vore també

• Inca-Caranqui
• Quilago
• Cultura Yumbo
• Quitu
• Museu de lloc La Florida

Bibliografia

• Ugalde, María Fernanda (2015). Cochasquí revisitado: Historiografia, Investigacions Recents i Perspectives. ISBN 978-9942-07-929-9.