Clima de les illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur
.svg)
El clima de les illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur és oceànic subpolar i segons la classificació climàtica de Köppen, de tundra (en Geòrgia del Sur) i polar (en les Sandwich del Sur).
Característiques
[editar | editar còdic]Georgias del Sur
[editar | editar còdic]
En les illes Georgias del Sur, el clima és fret i rigorós, similar al nort de Noruega.
Les temperatures màximes diàries típiques en l'illa Sant Pedro (o Geòrgia del Sur) a nivell de la mar són al voltant de 0 °C en hivern (agost) i 8 °C en estiu (giner). Les temperatures mínimes d'hivern són típicament al voltant de -5 °C, i rara volta baixa els 10 °C.
En la costa sur batuda pel vent, la temperatura és alguna cosa més baixa i en altura, en l'interior, és molt més rigorosa. El registre màxim en Grytviken és de 28 °C mentres que en la costa de barlovent de l'illa Pardal/Bird (en l'extrem noroest de Sant Pedro) és de 26 °C. No obstant la més baixa temperatura registrada en els mateixos llocs és de -19 i -12 °C respectivament.[1][2]
La precipitació anual en l'illa Sant Pedro és d'uns 1500 mm, gran part cau en forma d'araboga o neu, sent açò possible en qualsevol més, pese a que les temporades d'hivern i estiu estan ben definides. Els mesos més plujosos són juny i juliol.[1] En l'interior, la llínea de neu en estiu està a una altitut d'uns 300 m s. n. m. L'illa està normalment coberta en neu de maig a octubre. L'aigua en la costa se sol congelar una miqueta en hivern.[3]
Per les montanyes de les afores, Grytviken i Punta Coronel Zelaya, en la caleta Vago, en general posseïxen un clima més sec i més tranquil que el de la major part de Sant Pedro. Les temperatures varien des de -15 °C a 20 °C. Ademés, s'ha registrat un baix percentage de boires.
Els vents de l'oest bufen durant tot l'any, intercalados en periodos de calma. La velocitat mija del vent és d'al voltant de la mitat de la de les illes Malvines. Açò li dona a la part oriental de l'illa Sant Pedro (costat de sotavent) un clima més agradable que el costat occidental, més expost. Les condicions climàtiques que prevalen en general fan les illes de difícil abordage per via marítima, encara que la costa nort de Sant Pedro té vàries baïes grans que proporcionen un bon anclaje.
Les hores de sol, com succeïx en moltes de les illes del Oceà Atlàntic Sur, és baixa, en un màxim de sol 21,5%. Açò equival a al voltant de 1000 hores de sol a l'any. La topografia local, no obstant, també contribuïx significativament a la baixa insolación. Un estudi publicat a principis dels anys 1960[4] va indicar que els instruments de registre del sol varen quedar enfosquits significativament a lo llarc de l'any i totalment enfosquits durant juny. Es va estimar que l'exposició del sol, sense obstrucció seria d'al voltant de 14% (650 hores) en l'illa Pardal i el 35% en Grytviken (1500 hores). Açò ilustra l'efecte que posseïx la cordillera de Sant Telmo per a trencar la coberta de núvols.
Els vents de montanya bufen cap a dalt el costat oest i cap a avall de la part oriental de les montanyes i apleguen a ser molt més càlits i secs; açò produïx que les condicions siguen més agradables quan les temperatures apleguen a més de 20 °C en els dies d'estiu. El costat oriental, en ser protegit, provoca en hivern temperatures mínimes absolutes.
Les mars que rodegen Geòrgia del Sur són frets durant tot l'any per la proximitat de la corrent antàrtica. Per lo general, permaneixen lliures de gèl en hivern, encara que el gèl fi en baïes protegides, i els icebergs són comuns.[5] Les temperatures de la mar apleguen a 0 °C a finals d'agost i s'eleven a al voltant de 4 °C, solament a principis d'abril.
Sandwich del Sur
[editar | editar còdic]Les illes Sandwich del Sur són molt més fredes que les Georgias del Sur, i estan més expostes a brots de fredor des del continent antàrtic, ya que es troben en el perímetro de la convergència antàrtica. Les illes en general són brumosas, soporten forts vents provinents del suroest i es troben casi totalment cobertes per gèls i neus permanents. També estan rodejades de gèl marí des de mediats de maig fins a finals de novembre (inclús més temps en el seu extrem sur).
Per l'influència de la corrent marina del mar de Weddell, les illes són molt fredes. Les condicions climàtiques són extremadament rigoroses, en freqüents boiras, i molt pocs dies rebujats en l'estiu, ya que són abundants els dies nuvolats durant tot l'any. Els cims de les montanyes i volcans solen quedar amagades darrere de núvols baixos, i el sol lluïx durant molt poques hores.
Els registres efectuats en la base Corbeta Uruguai varen determinar que el percentage de dies en mal temps és del 90%. Sobre la temperatura, la mija anual registrada és de -4,4 °C, en promijos de 0,5 °C en febrer (més més calorós), i de -13,1 °C en juliol (més més fret). Les temperatures extremes registrades en les illes Tule del Sur han oscilat entre -29,8 i 17,7 °C.
Sobre la pressió atmosfèrica, les Sandwich del Sur es troben en una zona de depressió atmosfèriques.
El refugie Tinent Esquivel es va instalar en 1955, sent habitat per tres persones durant un parell de mesos per una erupció volcànica a principis de 1956. En 1957, el govern argentí va planejar construir una estació meteorològica per a estudiar les característiques de les illes i les seues mars adjacents. Recent en 1976 es torna a habitar l'illa, en la Base Corbeta Uruguay, instalant-se l'estació meteorològica.[6]
Registres meteorològics
[editar | editar còdic]l'Observatori Meteorològic Argentí de Grytviken va funcionar entre 1905 i 1950 registrant les següents senyes:
Per la seua banda, l'Estació d'Investigació de l'Illa Bird va registrar les següents senyes:
La Base Corbeta Uruguay d'Argentina en l'illa Thule/Morrell, de l'archipèlec volcànic deshabitat de les Sandwich del Sur, va registrar durant el seu funcionament les següents senyes:
Des de 1995, el Servici Meteorològic de Suràfrica (South African Weather Bureau), en permís britànic, manté dos estacions meteorològiques automàtiques en les illes Zavodovski i Thule/Morrell.[7] L'estació meteorològica en esta última illa dispon d'una boya meteorològica unida als restants de l'antiga base argentina destruïda en 1982.[8] Va ser instalada en giner de 2006, sent transportada en el barco SA Agulhas.[9] S'ubica a 18 m s. n. m. i el seu còdic en el sistema Argos en el que està conectada és 88986. L'estació va deixar de realisar observacions en agost de 2013.[10] L'estació de l'illa Zavodovski va ser colocada pel buc SA Agulhas, que va realisar diverses visites posteriorment. El seu còdic en el sistema Argos en el que estava conectada era 88981. L'estació va deixar de realisar observacions.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Informació sobre les Georgias del Sur». Navegar cal.
- ↑ «Extreme Temperatures Around the World» (en anglés). mherrera.org.
- ↑ «King Edward Point Research Station» (en anglés). British Antarctic Survey.
- ↑ «Bolletí del British Antarctic Survey» (en anglés). British Antarctic Survey. Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2012.
- ↑ «Environment – ocean» (en anglés). sgisland.org.
- ↑ Humberto Brumatti. «El Correu en les Illes Sandwich del Sur». Patagonia Databse.
- ↑ «The South Sandwich Islands» (en anglés). NNSS. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2014. Consultat el 31 de juliol de 2014.
- ↑ «South Africa will have a new multi-purpose polar research vessel next season» (en anglés). MercoPress.
- ↑ International Support for the SA Agulhas's mission in Antarctica
- ↑ 10,0 10,1 Stations and AWS sites in Antarctica (89xxx) and sub Antarctic Islands (88xxx and others). List updated 2014 January 27, land station changes since 2011 August 12 shown highlighted. (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima de las islas Georgias del Sur y Sandwich del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.