Archiu General de la Nació (Argentina)

El Archiu General de la Nació (AGN) és el major archiu de l'Argentina, en sèu en Parc Patricios i baix la dependència del Ministeri de l'Interior. Va ser fundat el 28 d'agost de 1821 com "Archiu de la Província de Buenos Aires", durant la gestió de Martín Rodríguez com governador d'eixa província. En 1884 va ser federalizado en la seua actual denominació. En 1957 es varen incorporar a les seues coleccions els materials del Archiu Gràfic de la Nació, que havia segut constituït en 1939.
El AGN alberga numerosos fondos documentals escrites, visuals i sonores que es remonten a l'época colonial. El patrimoni documental del Virreinato del Riu de l'Argent, el fondo de la Direcció Nacional de Migracions entre 1882 i 1937, i els documents vinculats al terrorisme d'Estat són part del programa Memòria del Món de l'Unesco.[1][2] També té documents procedents del Poder Eixecutiu Nacional, peces produïdes pel Poder Judicial i algunes coleccions d'orige privat (com, per eixemple, la biblioteca personal de Juan Dumenge Perón).
Els seus fondos documentals comprenen des de el XVII fins a aproximadament la década de 1970, encara que existixen peces aïllades anteriors i fondos que apleguen fins a l'actualitat, com els decrets presidencials. Els fondos documentals ocupaven fins a 2015, aproximadament més de 25 km llineals.[3] La seua nova sèu de Parc Patricios, construïda entre 2015 i 2020, va ser ocupada a partir de 2020 en el trasllat del seu acervo documental.[4][5] Des de 2021 s'eixercita com a Director Pablo Antonio Fontdevila.
Objectiu
[editar | editar còdic]Segons la seua pròpia definició, correspon a l'Archiu:
Departaments
[editar | editar còdic]El AGN està integrat per cinc departaments i tres àrees:
- Departament de Documents Escrits
- Àrea de Comunicació i Acció Cultural
- Àrea de Conservació i Restauració
- Àrea de Digitalisació
- Departament de Documents Fotogràfics
- Departament Biblioteca
- Departament de Documents de Cine, Àudio i Video
- Departament d'Archiu Intermig
Documents Escrits
[editar | editar còdic]El departament de Documents Escrits conserva manuscrits oficials produïts per les autoritats colonials dels virreinatos del Perú i del Riu de l'Argent, aixina com els governs independents instalats a partir de la Revolució de Maig de 1810. També conta en documentació epistolar i atres archius pertanyents als presidents de la Nació Juliol Argentí Roca, Miguel Juárez Celman, Victorino de la Plaça, José Figueroa Alcorta, José Evaristo Uriburu, Agustín P. Just i Juan Dumenge Perón.
Documents Fotogràfics
[editar | editar còdic]El departament de Documents Fotogràfics conté una colecció de fotografies (i similars) d'al voltant de 800.000 peces disponibles per a consulta pública, datades entre 1853 i 1983, la gran majoria d'elles en els seus negatius. La consulta de les peces és lliure i gratuïta, pero l'obtenció de reproduccions està arancelada, i el seu us cultural o comercial requerix la menció de la font. El departament també alberga la Colecció Witcomb, negatius fotogràfics sobre plaques de vidre que pertanygueren a la "Galeria Witcomb".
La Colecció Witcomb està conformada per negatius fotogràfics sobre plaques de vidre que varen pertànyer a la Galeria Witcomb. La galeria, fundada per l'anglés Alexander Witcomb, va funcionar entre 1880 i 1970; el seu acervo, transferit a el AGN, comprenia més de 300.000 plaques. En el trasllat i almagasenament moltes varen sofrir severes deterioració, encara que en diversos aportes i el treball del personal de el AGN s'havien conseguit recuperar 47.000 peces fins a l'any 2007.
Biblioteca
[editar | editar còdic]El departament Biblioteca comprén el servici als usuaris, l'edició i venda de les publicacions que edita l'organisme, i la capacitació en matèria archivística. La biblioteca és responsable de la custòdia del material bibliogràfic, i està integrada per uns 100.000 volums distribuïts en els següents fondos:
- Fondo Bibliogràfic de el AGN, en més de 80.000 volums sobre història nacional, filosofia, política, sociologia, economia, art, arqueologia, etnografia i atres disciplines, i una hemeroteca en prop de 1500 coleccions.
- Colecció Ernesto Celesia, que reunix 13 000 volums centrats en l'estudi del Riu de l'Argent i l'Amèrica espanyola, més una hemeroteca de revistes i periòdics de el XIX de l'Argentina, Uruguay, Chile i Paraguai en 190 coleccions completes, 87 incompletes i 200 títuls.
- Colecció José Juan Biedma: 717 volums en títuls referits a la Guerra de la Triple Aliança, història i geografia de la Patagonia, i qüestions de llímits.
- Colecció José A. Pillat: 1044 obres sobre història argentina i americana.
- Colecció Juan Dumenge Perón, que conté al voltant de 4000 volums rebuts com obsequie per l'expresident i la seua esposa María Eva Duarte, en molts eixemplars autografiados pels autors i en edicions especials.
- Hemeroteca, en publicacions periòdiques dels sigles XIX i XX.
Cine, Àudio i Videos
[editar | editar còdic]El departament de Cine, Àudio i Videos és el més important, en térmens de tamany dels fondos, de l'Argentina, i dispon de 3000 films que reflectixen fets succeïts en el país i en el món entre 1900 i 1980; numerosos registres sonors en veus de personalitats de la política i la cultura en diversos soports, i un archiu videogràfic en temes d'actualitat, publicitats i propaganda política. Les dates extremes del acervo documental del Departament de Documents de Cine, Àudio i Video, corresponen al periodo 1900-2017, contant en més de 30.000 hores de material audiovisual.
Archiu Intermig
[editar | editar còdic]El departament d'Archiu Intermig va ser creat en 1979, per a assistir als organismes de l'administració pública nacional en qüestions d'ordenament, classificació, descripció i selecció dels seus documents. A partir de la privatisació d'empreses estatals en la década de 1990, es varen incorporar a el AGN uns 9100 metros llineals de material corresponent a eixes empreses que cobrix el periodo 1882-1992; el procés d'incorporació va estar a càrrec d'este departament.
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Archiu General de la Nació (Argentina).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La Memòria del Món també està en l'Archiu General de la Nació». Archiu General de la Nació. Consultat el 3 de novembre de 2025.
- ↑ «L'Archiu General de la Nació és Memòria del Món». Archiu General de la Nació. Consultat el 3 de novembre de 2025.
- ↑ ambito.com. «Designen a periodiste i al fill de Soledad Silveyra en l'Archiu General de la Nació». Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2016. Consultat el 5 de febrer de 2016.
- ↑ «L'Archiu General de la Nació tindrà un edifici especialment dissenyat per al seu funcionament». Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2022. Consultat el 7 de febrer de 2015.
- ↑ «200 anys de l'Archiu General de la Nació». Archiu General de la Nació. Consultat el 3 de novembre de 2025.
- ↑ Ministeri de l'Interior - Archiu General de la Nació. «Respondabilidad primària i accions». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2008. Consultat el 11 de febrer de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archivo General de la Nación (Argentina)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.