Clima de Castella-la Mancha

Castella-la Mancha presenta un clima mediterràneu, atenuat en gran part de la comunitat per l'altitut, i en una oscilació tèrmica anual moderada (20 °C en el cas de Toledo). És notable la sequia estival que s'estén pels mesos de juny a setembre en la major part del territori.

Archiu:Clima Castilla-La Mancha.jpg

Climes de Castella-la Mancha.

Castella-la Mancha està situada en el domini climàtic mediterràneu. Els factors més significatius en este aspecte són: hiverns rigorosos, estius càlits, sequia estival, irregularitat en les precipitacions, fortes oscilacions tèrmiques i notable aridez. Estes traces són resultat de les interrelacions entre uns factors geogràfics i atres dinàmics com són la latitut, la situació de la regió dins de la Península, la disposició del relleu i l'altitut.

Les temperaturas en Castella-la Mancha són molt extremes per l'efecte de la continentalidad, l'amplitut tèrmica anual (diferència entre la temperatura mija del més més fret i la del més més calorós) és molt elevada, normalment entre 18º i 20º. En juliol la temperatura mija mensual se situa per damunt dels 22º en la major part de la regió, i inclús es pot distinguir una gran franja calorosa, de més de 26º, que travessa tota la regió pel centre. Els estius més suaus, per baix dels 22º de mija mensual, es donen en el nort i nordest de Guadalajara i en les zones montanyoses de Conca, a on les miges no pugen dels 18º.

Els hiverns, no obstant, són frets puix en la major part de la regió la temperatura mija del més de giner se situa per baix dels 6º, i inclús per baix de 4º en certes zones de la Taca (Belmonte 3,4º), i les gelades són freqüents en hivern i inclús a principis de primavera i finals d'autumne. Els hiverns suaus (més de 6º de mija en giner) es donen en les àrees occidentals de Toledo i Ciutat Real (Calera i Barraques 7,8º, Almadén 6,6º), i els hiverns menys frets es donen en el sur d'Albacete (Liétor 8,40º.

La aridez procedix de relacionar les precipitacions en les temperatures. Com en esta regió les precipitacions són escasses, les temperatures d'estiu altes, i coincidix l'estació seca en les màximes temperatures; els índexs de aridez són molt alts, sobretot en La Taca i el Surest.

Castella-la Mancha es pot incloure dins de la denominada tradicionalment "Espanya Seca". Les precipitacions no són molt abundants seguint un patró molt semblat al del clima mediterràneu típic.

Es poden establir les següents zones pluviométricas depenent de les precipitacions:

• Zona Seca situada en el Surest de la província d'Albacete en menys de 300 mm anuals. La distribució de precipitacions a lo llarc de l'any presenta un règim típicament mediterràneu caracterisat per l'existència d'una estació seca molt marcada durant l'estiu, uns màxims de pluges en els mesos de primavera i autumne, i un mínim poc acusat en hivern.

• Zona Manchega o "banda seca" que travessa la regió pel centre en una direcció Noroest-Surest, i es caracterisa per l'escassea de precipitacions, entre 300 i 400 mm.

• Zona Occidental, situada en l'Oest de les províncies de Ciutat Real i Toledo i en precipitacions entre 600 i 700 mm.

• Zona plujosa situada en el Nort de la província de Guadalajara i Est de la de Conca i atres àrees montanyoses de la regió, a on les precipitacions superen els 700 mm i en alguns casos apleguen a superar els 1000 mm.