Anar al contingut

Clima d'Aragó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
l'Aneto, pico més alt del Pirineu, en el nort de la província d'Osca.

El clima d'Aragó és en térmens generals mediterràneu continental en hiverns frets i estius calorosos i secs.

Aragó geogràficament es troba encajonada pels Pirineus pel nort, el Sistema Ibèric per l'oest i sur, i les serres costeres catalanes per l'est; estes cadenes de montanyes actuen com a barreres i frenen l'influència suavizadora dels marés i, al mateix temps, l'arribada dels vents humits, lo que produïx alta amplitut tèrmica i poques precipitacions.

Hi ha una gran varietat de paisage pels diferents microclima que s'originen per l'orografia: Aragó té des de zones esteparias com els Monegros fins a glaciars i neus perpètues en el Pirineu central.

Les temperatures miges anuals en Aragó són relativament altes per la protecció que rep el territori pels sistemes montanyosos; en la vall de l'Ebre la temperatura mija anual és d'al voltant de 15 °C i en les zones més altes tan sol de 7 °C. L'alta amplitut tèrmica és molt notable en casi tot el territori, sobretot en la zona de Terol a on en hivern se sol baixar per baix dels 10 °C negatius, mentres que en estiu es ronden els 35 °C. El restant del territori ronda entre els 10 °C i els 14 °C de mija anual.

El Moncayo, pico més alt del Sistema Ibèric, en l'oest de la província de Saragossa

Les precipitacions són escasses i irregulars en moltes zones del territori, per l'orografia com ya s'ha dit; en el Pirineu es produïx l'efecte Föhn que provoca un gran contrast entre les zones més altes que poden rebre més de 2000 mm a l'any entre pluja i neu i les zones més baixes que no aplega a 350 mm a l'any. Les precipitacions en el restant del territori ronden entre els 800 mm i els 300 mm anuals.

En casi tot el territori sempre hi ha sequia estival, els mesos d'estiu són molt secs i solament són paliats per les tormentes estivals, les estacions més plujoses són la primavera i l'autumne. cita requerida

El vent dominant és el cierzo, que discorre per tot el vall de l'Ebre en direcció noroest; s'origina quan hi ha un anticiclón en el golf de Viscaya i una borrasca en el Mediterràneu occidental que canalisa el vent per tota la vall, provocant una sensació de fredor en hivern i de fresca en estiu; ademés de ser molt sec, el cierzo pot alcançar velocitats de 100 km/h. Este vent encara que per un costat siga sec i provoque un efecte negatiu en la vegetació, per un atre costat s'utilisa per a la producció d'energia eòlica a pur d'aerogeneradores, sobretot en la Molga, ademés servix per a lliurar de la contaminació atmosfèrica les grans ciutats com Saragossa; quan hi ha molts dies d'estabilitat atmosfèrica les partícules contaminants s'acumulen en l'aire, lo que provoca l'esmog.

L'atre vent important és el vergonya un vent de direcció surest templat i humit en primavera i hivern i molt sec en estiu, lo que provoca una baixada brusca i ràpida de la humitat relativa en l'ambient. cita requerida

Tipos climàtics d'Aragó

[editar | editar còdic]

Clima mediterràneu continental semidesértico

[editar | editar còdic]
Parage dels Monegros.

Es dona en tot la zona del entanque de l'Ebre, la província de Saragossa, sur de la província d'Osca i noroest de la província de Terol. Es pot considerar BSk, o semiárido fret en la classificació climàtica de Köppen.


Este microclima és igual al mediterràneu continental en la diferència de les temperatures més altes i menor cantitat de precipitacions. Com en tota la vall este clima s'origina per la baixa altitut i el encajonamiento pels Pirineus i el Sistema Ibèric. Les temperatures miges anuals ronden entre els 14,5 °C i els 15 °C i els hiverns són relativament frets; per eixemple en Saragossa la mija de giner de les temperatures mínimes diàries és de 2,4 °C i la mija de juliol de les temperatures màximes diàries és de 32,4 °C; és un eixemple del gran contrast entre hivern i estiu. Les precipitacions ronden en tota la vall entre 300 mm i 450 mm; es concentren en autumne i primavera, i en hivern les nevades són molt ocasionals. Un atre fenomen atmosfèric és la boira que es pot produir en qualsevol estació menys en estiu i pot reduir la visibilitat a menys d'un quilómetro i provocar que les temperatures siguen més baixes en la vall que en els picos més alts si la boira és persistent. El cierzo és el vent dominant que marca la vegetació de la zona.

Clima mediterràneu continental

[editar | editar còdic]

Es dona en la part central de la província d'Osca i en zones de la província de Terol, i en general en les parts no molt altes més alluntades del centre de la depressió de l'Ebre. Este clima es dona en els somontanos i és com si fora un transició entre el clima de montanya i el semidesértico.

Les temperatures solen rondar entre els 9 °C i els 14 °C. Els hiverns són frets i els estius càlits, l'amplitut tèrmica és molt semblada a la de la vall de l'Ebre. Les precipitacions solen estar entre els 400 mm i els 1000 mm, es concentren en primavera i autumne; en hivern hi ha més provabilitat de que hi haja nevadas. També es produïxen bancs de boira en les faldes de les grans montanyes, i en estiu es produïxen tormentas estivals. El cierzo també afecta encara que de menor manera que en el centre del entanque d'Ebre.

Les temperatures i les precipitacions varien molt en este entorn ya que depenen de l'altitut i de factors microclimáticos.

Clima continental moderat de montanya

[editar | editar còdic]

Es dona en la depressió Calatayut-Daroca-Terol.

Es produïx pel encajonamiento entre montanyes per l'oest i l'est, que fa que no apleguen els humits vents atlàntics o mediterràneus. L'altitut ronda entre els 600 m i els 950 m. Este clima és un dels més durs d'Europa ya que conta en brusques variacions de fins a 20 °C en un mateix dia en les estacions equinoccials. Ademés en esta zona es registren les temperatures mínimes més fredes de la península ibèrica, a pesar de no ser una zona especialment elevada; Calamocha va registrar una mínima de -30 °C en decembre de 1963.[1] L'amplitut tèrmica és també prou elevada.

Les precipitacions són escasses, els nivells més alts apleguen als 500 mm. Les nevades són habituals en hivern per les baixes temperatures pero no per l'abundància de precipitació. Les tormentes també són freqüents en estiu.

Clima de montanya

[editar | editar còdic]
Nevada en Formigal (Osca).

Es dona en el Pirineu i en les parts més altes del Sistema Ibèric.

El clima és més extrem en el Pirineu donada la seua major altitut i la seua localisació més al nort. En el Pirineu les temperatures miges anuals solen ser de 7 °C, en nevadas importants durant l'hivern. Els estius són curts i alguna cosa calorosos i els hiverns són frets i llarcs. En algunes localitats pot haver riscs de geladas durant 8 mesos a l'any. Les precipitacions solen rondar entre els 1400 mm i els 2000 mm, en els cims, no aplega a haver sequia estival pero en estiu la cantitat de precipitacions decau prou. Des de finals d'octubre fins a mediats d'abril hi ha risc de nevades, encara que depén de la comarca.

En el sistema Ibèric el clima és una miqueta menys fret i prou menys plujós degut la seua posició geogràfica. Les temperatures miges anuals solen rondar els 8 °C i les precipitacions entre els 700 mm i els 900 mm, en els cims.

Récorts en les capitals de província[2]

[editar | editar còdic]
  • Temperatura màxima absoluta: 44,5 °C (7 de juliol de 2015) en Saragossa.
  • Temperatura mínima absoluta: -21.0 °C (12 de giner de 2021) en Terol.
  • Racha máx. vent:157 km/h (1 de juliol de 2018) en Saragossa.
  • Precipitació mensual més alta: 236.4 l/m2 (març de 1974) en Osca.
  • Precipitació màxima en un dia: 110.8 l/m2 (24 de setembre de 1959) en Osca.
  • Màxim número de dies de tormenta en el més: 13 (setembre de 1986) en Terol.
  • Màxim número de dies de neu en el més: 8 (giner de 1945) en Osca.
  • Màxim número de dies de pluja en el més: 24 (maig de 2008) en Osca.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. El pol fret d'Espanya Estreles i borrascas
  2. Senyes consultades en la web oficial de la AEMET. Senyes de capitals de província.