Cierzo
El cierzo (del llatí cercius, per circius)[1] és el vent de component noroest en la part septentrional espanyola. En Aragó, en la Ribera de Navarra, La Rioja i en Castella i Lleó. És un fort vent fresc i sec per la diferència de pressió entre el mar Cantàbrica i el mar Mediterrànea.
Descripció
[editar | editar còdic]És un vent molt freqüent en el vall de l'Ebre, i es pot presentar en qualsevol més de l'any. En el centre de la vall poden donar-se raches de 100 km/h. La màxima observada, segons les senyes disponibles, va anar de 160 km/h en juliol de 1954.[2]
Floristán Samanes (1978) va senyalar que era un vent de característiques similars a la tramontana (Empordà), al mistral (vall del Ródano) i al bora (Balcans), ya que és desapacible, fret en hivern i aporta frescor en estiu i es produïx pel contrast atmosfèric en baixes pressions del Mediterràneu.[3]
Ya Catón el Censor (s. II a. C.) es referix en les seues cròniques a este vent cercio de la Hispania Citerior, que era capaç de derribar a un home armat o carretas carregades. Aulo Gelio ho denomina circius, que provindria del ibèric cercius.[4]
El cierzo condiciona la vida de la vall de l'Ebre perque és un vent dessecant i les plantes deuen lluitar contra la sequetat que el cierzo produïx en el clima. Igualment, els agricultors deuen protegir els seus cultius d'horta en barreres de canyes o plantacions d'arbres, que es denominen pareteras de canya, enramadas, abrigaños o barts.[5] No obstant, també pot tindre efectes beneficiosos per a l'agricultura en dificultar el desenroll de certes plagues.
En Saragossa
[editar | editar còdic]
El vent bufa de forma continuada i intensa en Saragossa. Les calma suponen un 13,5% anual. La seua velocitat mija és de 19 km/h, de direcció dominant NW (cierzo) i SE (vergonya). La velocitat és particularment alta durant l'hivern i la primavera. En un 60% de les ocasions el vent s'observa en una velocitat superior als 12 km/h., velocitat llindar a partir de la que els efectes comencen a ser més perjudicials que beneficiosos. Un 43% de les ocasions bufa en una velocitat superior als 20 km/h i en un 16% supera els 30 km/h. Es registren raches màximes en velocitats de més de 100 km/h. El vent presenta, en Saragossa, importants perjuïns fisiològics i mecànics per a les plantes i els cultius.[6]
L'1 de juliol de 2018 es va registrar una racha en direcció 190 (suroest) de 135 km/h en l'observatori de l'aeroport de Saragossa, com a racha màxima alcançada en el periodo de recollida de senyes des de 1943.[7]
Tal és la fama d'este vent en la ciutat que Eugenio d’Ors va cridar a Saragossa la nóvia del vent.[8]
Inclús en el galliponter de Saragossa este fenomen meteorològic té una avinguda dedicada en la ciutat.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola (ed.): «cierzo». Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 23 de febrer de 2018.
- ↑ Cuadrat Prats, op. cit., pág. 22.
- ↑ Apud Perales Díaz, loc. cit.
- ↑ Capel Molina, art. cit., pág. 25.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Freqüència i intensitat del vent en Saragossa». Geographicalia. Consultat el 23 de febrer de 2018.
- ↑ AEMET (ed.): «Valores extrems. Saragossa Aeroport». Consultat el 23 de febrer de 2018.
- ↑ «Una història del cierzo». Consultat el 23 de febrer de 2018.
- ↑ Ajuntament de Saragossa (ed.): «Galliponter de Saragossa». Consultat el 23 de febrer de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cierzo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.