Civilisació de Kish
La '___protected_title_0___' va ser una civilisació proposta en teories anteriors pels estudiosos del Antic Orient Pròxim, que comprenia els jaciments d'Ebla i Mari en l'Alce mediterràneu, Nagar en el nort,[1] i els jaciments protoacadianos d'Abu Salabikh i Kish en Mesopotamia central,[2] i que se situava en els inicis de l'era semítica oriental en Mesopotamia i el Llevant.
El terme en sí va ser falcat per Ignace Gelb. L'época en la que va existir esta suposta civilisació es va estendre des de principis de el IV mileni a. C. fins al sorgiment del Imperi acadio.[3] No obstant, esta teoria ha segut descartada per estudis més recents.[4]
Estat de la qüestió
[editar | editar còdic]Segons esta teoria, la població semítica oriental va emigrar des de lo que hui és el Llevant mediterràneu i es va estendre per Mesopotamia,[5] i esta nova població podria haver contribuït al colapse del periodo de Uruk cap a l'any 3100 a. C. Esta cultura semítica oriental primerenca es caracterisava per similituts llingüístiques, lliteràries i ortogràfiques que s'estenien des de Ebla, a l'oest, fins a Abu Salabikh, a l'est.[6] Els noms propis de la ciutat sumerio de Kish mostraven un caràcter semítico oriental i revelaven que la població de la ciutat tenia un fort component semítico des de les albors de la història documentada,[7] i ya que Gelb considerava que Kish era el centre d'esta civilisació, d'ahí el nom.[6]
Entre les similituts es trobaven l'us d'un sistema d'escritura que incloïa logogramas no sumerio, l'us del mateix sistema per a nomenar els mésés de l'any, la datació per anys de regnat i un sistema de mides similar.[6] No obstant, cada ciutat tenia el seu propi sistema monàrquic.
Si be les llengües de Mari i Ebla estaven estretament relacionades, Kish representava una entitat llingüística semítica oriental independent que parlava un dialecte (el kishita),[8] diferent tant del acadio presargónico com de la llengua de Ebla-Mari.[6]
La teoria ha segut rebujada per vàries raons: s'ha demostrat que les similituts i conexions llingüístiques, lliteràries i culturals entre les diferents parts de la suposta civilisació de Kish són molt menors de lo que Gelb pensava; el supost paper central de la ciutat de Kish seguix sense estar demostrat; i s'ha argumentat que les proves onomàsticas i d'un atre tipo sugerixen que els parlants de llengües semíticas seguien sent una chicoteta minoria en el nort de Babilonia durant el periodo en qüestió.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lauren Ristvet (2014). Ritual, Performance, and Politics in the Ancient Near East, Cambridge University Press. ISBN 9781107065215.
- ↑ Van De Mieroop (2002). Erica Ehrenberg (ed.). In Search of Prestige: Foreign Contacts and the Rise of an Elite in Early Dynastic Babylonia, Eisenbrauns. ISBN 9781575060552.
- ↑ Hasselbach (2005). p. 4.
- ↑ 4,0 4,1 Sommerfeld, Walter (2021). Juan-Pablo Vita (ed.). The "Kish Civilization", BRILL. ISBN 9789004445215.
- ↑ (2009).Proc Biol Sci.276(1668)doi:10.1098/rspb.2009.0408.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Hasselbach, Rebecca (2005). Sargonic Akkadian: A Historical and Comparative Study of the Syllabic Texts, Otto Harrassowitz Verlag. ISBN 9783447051729.
- ↑ (1971) The Cambridge Ancient History, Cambridge University Press. ISBN 9780521077910.
- ↑ Foster, Benjamin Read (2009). Civilizations of Ancient Iraq, Princeton University Press. ISBN 978-0691137223.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Civilización de Kish» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.