Abu Salabikh
Abu Salabikh (Abu Ṣa elābīḫ) és un jaciment arqueològic ubicat en Mesopotamia, 20 km al noroest del lloc de l'antiga Nippur en la governació del-Qādisiyyah, Iraq. Correspon a una chicoteta ciutat durant el periodo dinàstic arcaic que va florir a mitan del tercer mileni a. C.[1] Es trobava en l'àrea d'influència de Kish.[2] En esta ciutat es varen trobar tablillas a on el 40% dels noms escrits són semitas, "acadios abans de l'hegemonia d'Acad". El seu nom no nos és conegut en precisió, pot ser la ciutat de Eresh, aixina com també Kesh.[3] Va estar habitada fins que el riu Éufrates canvi de caixer durant el periodo acadio.[4][5]
Excavació
[editar | editar còdic]Va ser excavat en 1963 i 1965 per a un total de 8 semanes pel Institut Oriental de Chicago, que va trobar al voltant de 500 tabletas i fragments, que contenen alguns dels primers eixemples de lliteratura antiga.[6]
Despuix de 1975 varen seguir les excavacions a càrrec de l'Escola Britànica d'Arqueologia en Iraq (1975–89), despuix de lo que es varen suspendre per l'invasió iraquí de Kuwait en 1990; "Actualment, els plans per a recomençar el treball de camp s'han abandonat a la llum de les condicions polítiques actuals", informa Postgate.[7]
Urbanisme i arquitectura
[editar | editar còdic]En el jaciment hi ha 4 montículs tipo tell, el més antic està ubicat en el suroest, poblat durant el periodo Uruk. El montícul principal s'estén sobre 12 hectàrees i va ser habitat durant el periodo de la periodo dinàstic arcaic, esta rodejat per un mur defensiu de casi 1400 metros de llarc, que cobrix un àrea de 10 hectàrees. La ciutat construïda a l'inici del periodo dinàstic arcaic sembla tindre un pla geomètric. És provable que l'Éufrates llimitara en montícul principal fins que canvi de curs sent deshabitat durant el periodo acadio (sigle XXIV a. C.).[6]
La ciutat posseïx cases grans, pegades entre sí, entre les quals es tracen menuts carrers, hi ha carrers que comencen des de les portes de la ciutat que varen poder servir com les principals artèries de la ciutat. Les excavacions es varen concentrar en un àrea de 4 hectàrees (unes vint cases). Els edificis excavats són en la seua majoria cases, no s'ha identificat cap atre tipo d'establiment en certea: un temple s'ubicaria al sur del montícul (a on es va trobar la majoria dels archius), i és provable que hi haja un edifici administratiu al nort. Les residències, que ocupen la major part de l'espai del montícul principal (potser fins al 90% del montícul), medixen en promig 343 m2 i s'organisen entorn a un espai central.[6]
Les tombes s'ubicaven baix de les cases. Algunes són individuals; unes atres, colectives. Són simples pous, en materials que sugerixen una situació de considerable diversitat social, encara que la majoria són persones enterrades en objectes de valor. En l'extrem nort de la ciutat hi havia un àrea en molts forns de ceràmica. En eixos llocs es varen trobar molts sagells lo que semblen indicar que els artesans estaven treballant per a una institució. S'han descobert atres forns del mateix tipo fòra dels murs.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ian Shaw, in Shaw and Robert Jameson, eds., A Dictionary of Archaeology (Blackwell) 2002, s.v. "Abu Salabikh".
- ↑ P. R. S. Moorey, "Abu Salabikh, Kish, Mari and Ebla: Mid-Third Millennium Archaeological Interconnections", American Journal of Archaeology 85.4 (October 1981:447–448).
- ↑ Roger Matthews, The Archaeology of Mesopotamia: Theories and Approaches (Routledge) 2003:163; see also Mark E. Cohen's speculation in note below
- ↑ Identified to the west of the Main Mound by coring techniques.
- ↑ "Occupation ceased at the end of Early Dynastic Period IIIa, or shortly thereafter, and the site was never reoccupied:", concludes D. Hanson in Oriental Institute Papers 99, p. 55).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 R. D. Biggs, with a chapter by D. P. Hansen. Inscriptions from Tell Abu Salabikh, (Chicago: The University of Chicago Press), 1974 ISBN 0-226-62202-9. Transcribes all of the cuneiform tablets excavated at Tell Abu Salabikh in 1963 and 1965. (also available online OIP 99 [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Prof. Nicholas Postgate : Postgate turned his attention to the multiperiod site at Kilise Tepe, in the province of Mersin in southern Turkey.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (anglés) John N. Postgate, "Abu Salabikh" d'Eric M. Meyers (ed.), Enciclopèdia Oxford d'Arqueologia en el Próximo Oriente Antic, Volum 1, Oxford i Nova York, 1997, p. 9-10
- (anglés) Robert D. Biggs, inscripcions de Tell Abu Salabikh, Chicago 1974
- (alemà) Manfred Krebernik, "El text en Fāra und Tell Abu Ṣa elābīḫ", en Joseph Bauer, Robert K. Englund i Manfred Krebernik, mesopotámico: Späturuk-Zeit und Frühdynastische Zeit, 1998, p. 235-427
- (anglés) Bendt Alster, , en, Leiden Boston Cologne, Brill Academic Publishers, 1999 (ISBN 978-0802824912), p. 828 834.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abu Salabikh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.