Anar al contingut

Ciutat vella de Berna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ciutat vella de Berna

La Ciutat Vella (en alemà: Altstadt) és el centre de la ciutat migeval de Berna, Suïssa. Construïda sobre un estret tossal rodejat per tres costats pel Riu Aar, el seu disseny compacte s'ha mantingut pràcticament sense canvis des de la seua construcció, des del XII fins al XV. L'antiga ciutat de Berna ha conservat el seu caràcter migeval a pesar d'un gran incendi en 1405, despuix del com gran part de la ciutat va ser reconstruïda en pedra arenisca i es varen portar a terme grans obres en el XVIII.

La Ciutat Vella alberga la catedral més alta de Suïssa, aixina com atres iglésies, ponts i una gran colecció de fonts renaixentistes. Ademés de molts edificis històrics, les sèus dels governs federal, cantonal i municipal també estan situats en la Ciutat Vella. És un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1983 pel núcleu migeval generalment intacte, i és un excelent eixemple d'incorporació del món modern a una ciutat migeval. Numerosos edificis en la Ciutat Vella han segut designats com Propietats Culturals Suïsses d'Importància Nacional, aixina com tota la Ciutat Vella.[1]

Història

Els primers assentaments en la vall del Aar es remonten al periodo Neolític. Durant el II, la vall va ser colonisada pels helvecios. Despuix de la conquista romana d'Helvetia, es va establir un chicotet assentament romà prop de la Ciutat Vella. Este assentament va ser abandonat durant el II Des d'eixe moment fins a la fundació de Berna, l'àrea va permanéixer escassament poblada.

Fundada en 1191 pel duc Berchtold V de la casa Zähringen[2] en un tossal rodejat pel Aar, oferix una protecció natural per tres costats, i el quarto ho està per la muralla, la Torre del Rellonge i els fossos. El pla va ser elaborat d'acort en un principi urbanístic excepcionalment clar. En extinguir-se la casa de Zähringen en 1218, la ciutat va passar a ser lliure i va obtindre els privilegis del emperador Enrique IV. La ciutat va ser reconstruïda en 1405 despuix d'un greu incendi.

Edificis significatius

Si ben tot el caixco antic de Berna és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, hi ha una série d'edificis i fonts dins de la ciutat que mereixen una menció especial. Tots estos edificis també s'enumeren en l'Inventari Suís de Bens Culturals d'Importància Nacional i Regional.[1]

Catedral

La catedral de Berna vista des del pont de Kirchenfeld, mostrant el campanar i el gran terrat

La catedral de Berna (en alemà: Berner Münster) és una catedral protestant gòtica, ubicada en el costat sur. La construcció va escomençar en 1421 i va terminar en el campanar en 1893. El campanar té 100 mnbsp; d'altura, sent el més alt de Suïssa. La campana més gran en el campanar és també la campana més gran de Suïssa. Esta enorme campana, que pesa al voltant de 10 tonellades i té 247 cm de diàmetro, es va fondre en 1611 i encara s'usa cada dia.

Sobre la portada principal hi ha una colecció d'escultures gòtiques. La colecció representa la creència cristiana en el Juí Final, a on els impíos seran separats dels justs. Les 47 grans estàtues independents són rèpliques (les originals estan en el Museu d'Història de Berna) i les 170 estàtues més chicotetes són totes originals.


L'interior és gran, obert i prou buit. Casi tot l'art i els altars de la catedral es varen eliminar en 1528 durant l'iconoclasia de la Reforma protestant. Les pintures i estàtues varen ser dutes a lo que es va convertir en el terrat de la catedral, fent del terrat un ric lloc arqueològic. Les úniques obres d'art importants que varen sobreviure a la iconoclasia dins de la catedral són les vidrieres i la sillería del cor.

Les vidrieres daten de 1441–1450 i es consideren les més valioses de Suïssa. Les finestres inclouen una série de símbols heràldics i imàgens religioses, aixina com tota una finestra per a la "Dansa de la mort". Esta finestra mostra la mort, com un esquelet, reclamant persones de totes les professions i classes socials. La "Dansa de la mort" pretenia ser un recordatori de que la mort aplegaria a tots, independentment de la seua riquea o estatus, i podria haver segut un consol en un món ple de plagues i guerres.

El cor, en el costat oriental de la catedral entre la nau i el presbiteri, alberga la primera sillería d'un cor renaixentiste en Suïssa. La sillería està tallada en animals reals i imàgens de la vida quotidiana.

Zytglogge

La Zytglogge és l'històrica torre del rellonge migeval de la Ciutat Vella de Berna. Existix des d'al voltant de 1218-1220[3] i és un dels símbols més reconeixibles de Berna. El nom Zyglogge és una expressió en alemà de Berna i es traduïx com Zeitglocke en alemà estàndar o campana del temps en anglés. La "campana del temps" va ser un dels primers dispositius públics de cronometrage, que consistia en un mecanisme de rellonge conectat a un martell que tocava una chicoteta campana cada hora completa.[4] El rellonge de la Zytglogge és un dels tres rellonges més antics de Suïssa.[5]

La Zytglogge com es mostra en una pintura sobre vidre de 1542.

Despuix de la primera expansió de Berna, la Zytglogge va ser la torre de la porta de les fortificacions occidentals. En este moment, era una torre d'aproximadament 16 m d'altura que estava oberta en la part posterior.[5] Durant la segona expansió, fins a Käfigturm, la torre va ser relegada a segona llínea. Al voltant de 1270–1275, es varen agregar 7 m adicionals a la torre per a permetre-li superar a les cases circumdants.[4] Despuix de la tercera expansió, fins a Christoffelturm, la Zytglogge es va convertir en una presó per a dònes. Llavors, la Zytglogge també va rebre el seu primer sostre inclinat.[6]


En el gran incendi de 1405, la torre va resultar completament destruïda. El dany estructural no es repararia completament fins a 1983. Les celes de la presó varen ser abandonades[7] i es va instalar un rellonge damunt de la porta. Este rellonge, junt en una campana en 1405, va donar a la torre el nom de Zytglogge. A finals del XV, la torre estava decorada en quatre chicotetes torres de cantons decoratius i símbols heràldics.[8] El rellonge astronòmic es va completar al seu estat actual en 1527-1530. Ademés del rellonge astronòmic, la Zytglogge té un grup de figures mecàniques. Tres minuts abans de l'hora, les figures -un gall, un mec, un cavaller, un gaitero, un lleó i orsos- realisen un espectàcul. Els animals es perseguixen, el mec toca les campanes i el gall canta. Durant el dia, és comú vore grups d'espectadors al voltant del peu de la Zytglogge esperant que escomence l'espectàcul.

L'exterior de la Zytglogge va ser repintado per Gotthard Ringgli i Kaspar Haldenstein en 1607-10, els qui varen introduir les grans cares del rellonge que ara dominen les fronteres este i oest de la torre.[7] Les torres dels cantons es varen retirar en algun moment abans de 1603.[9] En 1770–71, la Zytglogge va ser renovada per Niklaus Hebler i Ludwig Emanuel Zehnder, els qui varen reformar l'estructura per a satisfer els gusts del barroc tardà, donant a la torre el seu perfil contemporàneu.[10]

Rudolf von Steiger va tornar a pintar abdós fronteres en estil Rococó en 1890. El disseny va ser rebujat en el XX, i en 1929 es va fer un concurs que va donar lloc al disseny actual de la frontera: en la frontera oest, la fresca de Victor Surbek "Beginning of Clave" i en la frontera este, una reconstrucció del disseny de 1770 per Kurt Indermühle.[10] En 1981–83, la Zytglogge va tornar a ser completament renovada i en general va ser restaurada a la seua apariència de 1770.[11]

Edificis del parlament

Cara sur de l'edifici del Parlament des de l'atre costat del Aar
Cúpula del Palau Federal. El nom "Jura" es pot llegir en la part inferior de l'image, que indica on es troba l'escut d'armes del Cantó de Jura.

L'edifici del Parlament (en alemà: Bundeshaus, en francés: Palais fédéral, en italià: Palazzo federale, en llatí: Cúria Confoederationis Helveticae) està construït a lo llarc de l'extrem sur de la península i es troba en l'ubicació de l'antic mur Käfigturm. L'edifici és utilisat tant pel Consell Federal o Eixecutiu de Suïssa com pel Parlament o l'Assamblea Federal de Suïssa. El complex inclou el Bundeshaus West (construït en 1852–57), l'edifici central del Parlament (de 1894–1902) i el Bundeshaus Ost (de 1884–1892). En 2004, es va construir una font en la plaça central front a l'edifici del Parlament, es pavimentó en lloses de granit i té 26 chorrada d'aigua, un per cada cantó. El disseny de la plaça ha guanyat dos premis internacionals[12]

Cara nort de l'edifici del Parlament i de la Bundesplatz (Plaça de la Confederació)

L'edifici central del Parlament va ser construït per a ser molt visible i està cobert en vàries grans cúpules de coure. L'interior va ser decorat per 38 artistes de tots els racons del país. Tres temes principals varen unir totes les obres. El primer tema, l'història nacional, està representat per events i persones de l'història suïssa, tals com el Jurament de Rütli o la fundació de Suïssa en 1291 i figures com Guillermo Tell, Arnold von Winkelried i Nicholas von der Flüe. El segon tema són els principis fonamentals sobre els que es va fundar Suïssaːindependència, llibertat, separació de poders governamentals, orde i seguritat. El tema final és la varietat cultural i material de Suïssa.

Pont Untertor

El pont deUntertor en 2005

El Untertorbrücke, o pont de la porta d'avall, és el pont més antic de Berna que encara existix. El pont original, provablement una passarela de fusta junt a una porta de les muralles, es va construir en 1256 i es va prolongar pel Aar en la Fortalea Nydegg. El pont va ser destruït per una inundació en l'any 1460. Al cap d'un any va escomençar la construcció d'un nou pont de pedra. La chicoteta Mariakapelle (La Capella de María), ubicada prop de la columna del pont en el costat de la ciutat, va ser beneïda en 1467. No obstant, el pont no es va terminar fins a 1489. El nou pont tenia 52 m de llarc en els tres arcs que medien 13.5 m, 15.6 m i 13.9 m.[13] El pont es va modificar vàries voltes, inclosa el removiment dels rieles de protecció de la pedra que varen ser reemplaçats per rieles de ferro en 1818–19.[13]

Fins a la construcció del Pont de Nydegg en 1840, el Untertorbrücke va ser l'únic pont que creuava el Aar prop de Berna.

Iglésia de Nydegg

Iglésia de Nydegg

El castell original de Nydegg va ser construït al voltant de 1190 pel duc Berchtold V. de Zähringen[14] o el seu pare Berchtold IV, com a part de les defenses de la ciutat. Despuix de la segona expansió, el castell va ser destruït pels ciutadans de Berna en 1268. El castell estava ubicat a on ara es troba el cor de l'Iglésia, en la torre situada en el cantó sur del torreón.

Des de 1341 fins a 1346 es va alçar una iglésia en un chicotet campanar sobre les ruïnes del castell. Després, entre 1480 i 1483 es va afegir una torre a l'iglésia. La nau central va ser reconstruïda en 1493 a 1504. En 1529, despuix de la Reforma, l'Iglésia Nydegg va servir com a almagasén de fusta i gra. Més tart, en 1566, l'iglésia va ser utilisada de nou per a servicis religiosos.

Iglésia de l'Esperit Sant

Iglésia de l'Esperit Sant


L'Iglésia de l'Esperit Sant (en alemán: Heiliggeistkirche) és una iglésia protestant en Spitalgasse 44. És una de les majors iglésies reformades suïsses en Suïssa. La primera iglésia va ser una capella construïda per a l'hospital i l'abadia de l'Esperit Sant. La capella, l'hospital i l'abadia varen ser mencionats per primera volta en 1228 i en eixe moment estava situada al voltant de 150 m fòra de la porta occidental de la primera muralla de la ciutat. Este edifici va ser substituït per una segona iglésia entre 1482 i 1496. En 1528 l'iglésia va ser secularizada pels reformadors, i els últims dos monges de l'abadia varen ser expulsats de Berna. Durant els anys següents es va usar com a graner. En 1604 varen tornar a celebrar-se servicis religiosos, com l'iglésia de l'hospital per al Oberer Spital. La segona iglésia va ser demolida en 1726 per a donar pas a un nou edifici que va ser construït en 1726-1729 per Niklaus Schiltknecht[15]

El primer orgue en la nova iglésia va ser instalat en 1804 i reemplaçat en 1933 per un segon orgue. L'iglésia té sis campanes, una dels dos majors va ser instalada en 1596 i l'atra en 1728. Les atres quatre campanes varen ser foses en 1860. L'interior se sustenta en 14 columnes monolítiques de pedra arenisca i té un púlpit independent en la partix nort de la nau. De la mateixa manera que la Catedral de Sant Pedro en Ginebra, l'Iglésia de l'Esperit Sant té capacitat para prop de 2000 persones i és una de les iglésies protestants més gran de Suïssa.

De 1693 a 1698, el ministre principal de l'hospital va ser el teòlec pietista Samuel Heinrich König. En 1829 i 1830, el vicari de l'iglésia era el poeta Jeremias Gotthelf.

Fonts

Hi ha més de 100 fonts públiques en la ciutat de Berna, que estan coronades en estàtues alegóriques renaixentistes. Les estàtues varen ser creades durant el periodo de millorament cívic que va ocórrer en la ciutat, la majoria durant el sigle XVI. Les fonts varen ser construïdes originalment per al suministrament públic d'aigua. A mida que Berna va créixer en poder, les fonts originals es varen expandir i varen decorar, pero varen mantindre el seu propòsit original.

Casi totes les fonts del sigle XVI, llevat la font Zähringer que va ser creada per Hans Hiltbrand, són obra del mestre de Friburgo Hans Gieng.

  • Läuferbrunnen

D'est a oest, la primera font és la font Runner prop de l'Iglésia Nydegg en Nydeggstalden. La figura data de 1545.[16] La font ha segut desplaçada vàries voltes des de la seua creació, i fins a aproximadament 1663 va ser coneguda com la font de la porta d'avall (''Brunnen beim unteren Tor''). Originalment tenia un canal octogonal i una columna alta i redona.[17] La columna redona va ser reemplaçada pel pilar de pedra calcàrea quadrat actual en el XVIII o XIX.

  • Font de la justícia

La següent font és la font de la justícia (Gerechtigkeitsbrunnen) en Gerechtigkeitsgasse. Construïda en 1543 per Hans Gieng, la font està arrematada en una representació de la Justícia. Té els ulls i els oïts embenats, sosté l'espasa de la veritat en una mà i la balança en l'atra. En el pilar d'avall hi ha quatre figuresː el papa, un sultà, l'emperador i l'alcalde. Açò representa el poder de la justícia sobre els governants i els sistemes polítics de l'épocaː Teocràcia, Monarquia, Autocracia i la República.[16]

L'estàtua ha segut molt reproduïda en ciutats de tota Suïssa. Actualment, hi ha onze "Fonts de la justícia" en Suïssa i moltes unes atres provablement han segut destruïdes.[18] Existixen còpies directes en Soleura (1561), Lausana (1585), Boudry, Cudrefin i Neuchâtel. L'artiste està influenciat per l'estàtua de Berna en les fonts d'Aarau (1643), Biel, Burgdorf, Brugg, Zuric i Lucerna.[19]

  • Vennerbrunnen

La Vennerbrunnen o Vexillum està ubicada front a l'antic ajuntament. Venner era un títul militar-polític en la Suïssa migeval. Era responsable de la pau i la protecció en un barri d'una ciutat. En Berna, venner era una posició molt poderosa i va ser clau en les operacions de la ciutat. El venner era membre d'un gremi i era elegit pel gremi. L'estàtua, construïda en 1542, mostra un verner en armadura completa i en el seu estandart.[16]

  • Mosesbrunnen

La font de Moisés, ubicada en la Plaça de la Catedral, va ser reconstruïda en 1790-1791. La pila, neoclàssica, va ser dissenyada per Niklaus Sprüngli. La figura de Moisés data del sigle XVI. L'estàtua representa a Moisés duent els Dèu Manaments a les tribus d'Israel. Moisés és representat en dos rajos de llum que es proyecten des del seu cap, que representen el passage del Èxodo que diu que despuix de trobar-se en Deu, la pell del rostre de Moisés es va tornar radiant. Els rajos de llum bessons provenen d'una llarga tradició que diu que a Moisés, en canvi, li varen créixer banyes.

  • Font de Sansón

La font de Sansón representa l'història bíblica de Sansón matant a un lleó que es troba en Juges 14: 5-20. Segons l'història, Sansón va nàixer d'una parella israelita estèril, va créixer en una gran fortalea. De jove, es va enamorar d'una dòna filistea i va decidir casar-se. En eixa época, els filisteos governaven sobre els israelitas i la decisió de Sansón de casar-se en una va causar gran preocupació entre la seua família. Ell va calmar les seues preocupacions i va viajar per a casar-se en el seu amor. En el camí, és atacat pel lleó i en la seua increible força li va matar. Més tart, veu que les abelles han construït un panal en el cos del lleó. Ell usa este event com la base d'un enigma, que, si no es respon, li dona el pretext per a atacar als filisteos i dur-nos a una rebelió sense èxit. La font, construïda en 1544 per Hans Gieng, va servir de model per a la Font de Sansón en Soleura.

  • Zähringerbrunnen


La font Zähringer va ser erigida en 1535 com un monument al fundador de Berna, Berchtold von Zähringen. L'estàtua és un orso en armadura completa, en un atre cadell d'orso als seus peus. L'orso representa al que, segons la llegenda, Berchtold va disparar en la península del Aar mentres buscava un lloc per a construir una ciutat.

  • Kindlifresserbrunnen

Una de les estàtues més interessants és la Kindlifresserbrunnen (font del comeniños), que es troba en Kornhausplatz. La font va ser construïda en 1545-46 en l'emplaçament d'una font de fusta del sigle XV. Originalment coneguda com Platzbrunnen, el nom actual data de 1666. L'estàtua és un jagant o ogre assentat que s'engol a un chiquet nuet. Atres chiquets són visibles en un sac als peus de la figura. Hi ha vàries interpretacions de lo que representa l'estàtuaː[20] que és un judeu en un capell judeu puntagut,[21] o el deu grec Cronos. No obstant, l'explicació més provable és que l'estàtua represente una figura del que esglaya als chiquets desobedientes.[22]

  • Font d'Anna Seiler

La font d'Anna Seiler, ubicada en l'extrem superior de Marktgasse, commemora a la fundadora del primer hospital en Berna. Anna Seiler està representada per una dòna que du un vestit blau i aboca aigua en un plat menut. Es troba sobre un pilar dut de la ciutat romana de Aventicum (actual Avenches). El 29 de novembre de 1354, en el seu testament li va demanar a la ciutat que l'ajudara a construir un hospital en la seua casa actualment en Zeughausgasse. Al principi, l'hospital tenia 13 llits i dos assistents,[23] i es va fundar com un hospital etern o un hospital perpetu. Quan Anna va morir al voltant de 1360,[24] l'hospital va passar a cridar-se hospital de la Seilerin. En 1531, l'hospital es va mudar al monasteri de l'Orde Dominicana en l'illa de Sant Miguel i és lo que es coneix hui com el Inselspital, que encara existix més de 650 anys en acabant de que Anna Seiler ho fundara. El modern Inselspital té aproximadament 6,000 empleats i atén aproximadament a 220,000 persones per any.[25]

Notes i referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Swiss Inventory of Cultural Property of National and Regional Significance» (27 de novembre de 2008). Consultat el 6 de febrer de 2009.
  2. ↑ Pertanyent a una família del sur d'Alemània (Friburgo).
  3. ↑ Ueli Bellwald (1983). Der Zytglogge in Bern, Gesellschaft für Schweizerische Kunstgeschichte, p. 2. ISBN 978-3-85782-341-1.
  4. ↑ 4,0 4,1 Markus Marti (2005). 600 Jahre Zytglogge Bern. Eine kleine Chronik der Zeitmessung, p. 19. ISBN 3-7272-1180-6.
  5. ↑ 5,0 5,1 (1982) Kulturführer Schweiz, Zürich: Ex Libris Verlag AG, pp. 68–73.
  6. ↑ Bellwald, 4.
  7. ↑ 7,0 7,1 Hofer, Paul (1952). Die Kunstdenkmäler dones Kantons Bern, Band 1: Die Stadt Bern (en de), Basel: Gesellschaft für Schweizerische Kunstgeschichte, p. 107. Consultat el 2 de novembre de 2018.
  8. ↑ Hofer, 107
  9. ↑ Hofer, 108.
  10. ↑ 10,0 10,1 Bellwald, 9.
  11. ↑ Bellwald, 13.
  12. ↑ Swiss World.org website accessed 25 Abril 2008.
  13. ↑ 13,0 13,1 Weber, Berchtold (1976). «Untertorbrücke}», (en de). Consultat el 30 d'abril de 2009.
  14. ↑ Hofer, Paul (1969). Band 5: Die Kirchen der Stadt Bern (en de), Basel: Gesellschaft für Schweizerische Kunstgeschichte, pp. 233–234. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  15. ↑ Paul Hofer und Lucas Mojón. Kunstdenkmäler Die dones Kantons Bern Band V, Die Kirchen der Stadt Bern
    • Archivat el 2 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine. '58. Band der reihe Die Kunstdenkmäler der Schweiz , Birkhäuser Basilea 1969 ISBN Seiten 157-232
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Flüeler (1982). Kulturführer Schweiz, Zurich, CH: Ex Libris Verlag AG, pp. 72–73.
  17. ↑ «Hofer, 323». Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  18. ↑ Hofer, 321.
  19. ↑ Hofer, 319.
  20. ↑ City Council of Bern minutes of the 14 May 1998 5:00PM session accessed 23 November 2008(alemà)
  21. ↑ Switzerland is yours.com travel guide accessed 25 Abril 2008
  22. ↑ «Hofer, 281». Archivat des de l'original, el 7 de juliol de 2011. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  23. ↑ Zurkinden (1983). Aral Auto-Reisebuch: Schweiz (en de), Zurich, CH: Ringier AG, pp. 222–224. ISBN 3-85859-179-3.
  24. ↑ Inselspital website-History
  25. ↑ Inselspital website-Home Page

Enllaços externs

Commons


Referències