Anar al contingut

Cisell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:No confundir

Cincel.

Es denomina cisell[1], paraula provinent de el <abbr>francés antic</abbr> cisel,[2] i este del Llatí scindere,[3] a una ferramenta manual dissenyada per a tallar, ranurar o desbastar material en fredor per mig d'un colp en un martell adequat. El tall de cort es pot deteriorar en facilitat, per lo que és necessari un reafilado. L'extrem pot ser pla, dentado o de bou.[3] Els cinceles són comuns en el registre arqueològic,[4] per eixemple en Portugal fa 2.900 anys.[5] També s'han trobat materials tallats en cincel.


Història

Cinceles de la cultura dels gots d'embut al voltant del 4100 al 2700 a. C.de Schleswig-Holstein, Alemània Ací els cinceles es tracten com a objecte d'investigació, pero per un atre costat, els cinceles, també poden servir com a ferramenta de busca en arqueologia.

Els cinceles són ferramentes llargues i estretes que s'utilisen per a mecanisar. La secció travessera pot ser rectangular o octogonal, redona o quadrada. L'ample del tall és aproximadament el mateix que la gruixa i la llongitut és d'uns 15 cm. El cincel és una ferramenta que canvia de forma i que es colpeja en un atre dispositiu. Eixemples de malls adequats són: fusta i percutor. El cincel es pot clavar en un material en colps medits (per eixemple, en partir ossos de ballena o d'atres animals o astes). La gúbia està curvada de forma cóncava (cap a dins) cap al tall i s'utilisa per a ahuecar.

Els cinceles antics es componen de pedernal, roca, asta, os i dentina, per eixemple de mamuts o àmbar.[6][7][8][9] Es varen utilisar principalment en la tècnica de la lasca i la de Levallois. Es coneixen des de finals del Paleolític i es varen utilisar més àmpliament com cinceles estrets o buits en el Neolític. Ewald Schuldt va trobar 60 cinceles plans i 36 buits en 106 jaciments megalítics de Mecklemburg-Pomerània Occidental.[10] El cincel per a ossos mòlt més antic procedix de Přezletice en República Checa i té al voltant de 700.000 anys.[11]

La primera prova fins ara de cinceles fets de coure casi pur per mig de fusió prové del sext mileni abans de Crist en lo que hui és Sèrbia (Pločnik).[12][13] Els seus talls varen ser forjats en fret i per lo tant solidificados.


Metalúrgia

Els cinceles utilisats en treballs de metal es poden dividir en dos categories principals: cinceles calents i cinceles frets.


Cincel fret

Dalt: cincel de punta de bou&lt;br /&gt;Avall: cincel fret.

Un cincel fret és una ferramenta feta d'acer templat que s'utilisa per a tallar metals "frets",[14] lo que significa que no s'utilisen junt en sopletes tèrmics, forges, etc. Els cinceles frets s'utilisen per a eliminar restants de metal quan no es requerix un acabament molt pla o quan el treball no pot realisar-se fàcilment en atres ferramentes, com una serra per a metals, una llima, cisalles de banc o ferramentes elèctriques.

El nom de cincel fret prové del seu us pels ferrers per a tallar metal mentres estava fret, en comparació a atres ferramentes que utilisaven per a tallar metal calent. Ya que els cinceles frets s'utilisen per a donar forma al metal, tenen un àngul menys agut en la part esmolada del full que un cincel per a fusta. Açò conferix al tall una major resistència a costa de l'esmolat.

Existixen cinceles frets de distints tamanys, des de fines ferramentes de gravat que es colpegen en martells molt llaugers fins a ferramentes massices que es claven en malls. Els cinceles frets es forgen per a donar-los forma i s'endurixen i templen (fins que adquirixen un color blau) en el tall.

El cap del cincel està biselada per a frenar la formació de la forma de fongo causada pel martilleo i es deixa blana per a evitar que els colps del martell astillen la fractura trencadiça.

Existixen quatre tipos comuns de cinceles frets. Estos són el cincel pla, el tipo més conegut, que s'utilisa per a tallar barres i varetes per a reduir superfícies i per a tallar chapes massa grosses o difícils de tallar en tijeras de hojalatero. El cincel de cort travessera s'utilisa per a tallar recalats i clavills. El full s'estretix darrere del tall de tall per a deixar espai lliure. El cincel de punta redona s'utilisa per a tallar recalats semicirculares per a vies d'oli en rodament. El cincel de punta de diamant s'utilisa per a netejar cantons o llocs difícils i per a eliminar marques de punzón central mal colocades per a trepar.

Encara que la gran majoria dels cinceles frets són d'acer, uns pocs es fabriquen en coure al berili, per al seu us en situacions especials en les que es requerixen ferramentes que no produïxquen purnes.

Els cinceles frets s'utilisen predominantment en els processos de repujado per a la fabricació d'escultures de bronze i alumini.


Cincel calent

Un cincel calent s'utilisa per a tallar metal que ha segut calfat en una forja per a ablanir el metal. Un tipo de cincel calent és el hotcut hardy, que s'utilisa en un enclusa en el tall cap a dalt. La peça calenta que es va a tallar es coloca sobre el cincel i es colpeja en un martell. El martell introduïx la peça en el cincel, lo que permet arrancar-la en unes tenazas. Esta ferramenta també s'utilisa a sovint en combinació en un tall en calent del tipo "top fuller", quan la peça que es va a tallar és especialment gran.


Busca de cantero

Busca.

La busca de cantero és un tipo de cincel que és una barra d'acer en punta endurida. Se subjecta en una mà mentres es colpeja el seu extrem en una test.

Els albañil ho utilisen per a desbastar o preparar superfícies en les que es van a realisar atres treballs. També l'utilisen els canteros en les pedres en les que es vol deixar una superfície rústica.

Cincel, pedra polida - Edat de Bronze.


Cincel per a pedra

Un cincel per a pedra dentado, utilisat per escultors i constructors en pedra.

Els cinceles per a pedra s'utilisen per a tallar o tallar pedra, rajoles o lloses de formigó. Per a tallar, en lloc de tallar, s'utilisa un reforç de rajola; açò té un full ample i plana que es colpeja a lo llarc de la llínea de tall per a produir un recalat, despuix es colpeja en força en el centre per a trencar la pedra. Els escultors usen un cincel de cullera, que està doblat, en el bisell en abdós costats. Per a aumentar la força, els cinceles per a pedra a sovint es colpegen en mazas, un tipo de martell més pesat.

Quan està llest per a tallar, l'artiste o escultor sol començar llevant grans porcions de pedra no desijada. Esta és l'etapa de "esbós" del procés d'escultura. Per a esta tasca poden seleccionar una punta de cincel. També es pot utilisar una ferramenta de llançament en esta etapa inicial; que és un cincel en forma de falca en una vora ampla i pla. La ferramenta de llançament és útil per a dividir la pedra i eliminar trossos grans no desijats. Eixos dos cinceles s'utilisen en combinació en un martell d'albañil.[15] En esta última aplicació, el seu pes afona el cincel més profundament en el material que s'està tallant que els martells més llaugers. Ademés, un atre us és que els martells de pal junt en els cinceles són comuns en les vies navegables interiors britàniques per a clavar passadors d'amarre en el camí de sirga o en la vora del canal.

També és útil per a treballs llaugers de derrocament, per a usar en un cincel d'acer en tallar pedra o metal.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «cincel | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  3. ↑ 3,0 3,1 Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte, Madrid - España: Akal, p. 48. ISBN 978-84-460-0924-5. Consultat el 8 de mayo de 2015.
  4. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada demaquinasyherramientas.com
  5. ↑ Ágreda Lovera, Leopoldo. «Un cincel de hierro de 2.900 años hallado en Portugal puede reescribir la historia», Red Historia, 4 octubre 2023. Consultat el 18 de enero de 2024 (en es).
  6. ↑ A. A. Abbasi, Shiv Kumar Tiwari: Dimensions of human cultures in central India, publicado por: Sarup & Sons, 2001.
  7. ↑ A. Ono: Flaked bone tools and the Middle to Upper Paleolithic transition: A brief perspective. En: Archaeology, Ethnology, Anthropology Eurasia, Band 28, Nr. 1, 2010, S. 38–47, .
  8. ↑ I. Morley: Mousterian Musicianship? The case of the Divje babe I bone. En: Oxford J. Archaeology, Band 25, 2006, S. 317–344, .
  9. ↑ Petr Neruda, Karel Valoch: Palaeolithic people and Moravian Caves. En: Scripta Fac. Sci. Nat. Univ. Masaryk. Brun. Band 35 (2005), 2007, S. 65–76 (PDF).
  10. ↑ Klaus-Dieter Gralow: Es in Grundprinzip: nahezu ständige Anwesenheit auf Ausgrabungen; der Archäologe Prof. Dr. Ewald Schuldt. En: Mecklenburg. Bd. 46, Nr. 9, 2004, S. 14–15.
  11. ↑ Timothy Champion, Clive Gamble, Stephen Shennan, Alisdair Whittle: Prehistoric Europe, herausgegeben von: Left Coast Press, 2009.
  12. ↑ 7500 Jahre alte Werkzeuge. Mensaje en n-tv, 22 de septiembre de 2009 (consultado el 2 de octubre de 2013).
  13. ↑ Angelika Franz: Archäologen rätseln über 7000 Jahre alte Kupferfunde. En: Spiegel Online del 27 de diciembre de 2010 (consultado el 2 de octubre de 2013).
  14. ↑ Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Chisel" . Encyclopædia Britannica. Vol. 6 (11th ed.). Cambridge University Press. p. 247.
  15. ↑ «Different types of hammers - what there are, and what each type is designed for». www.diydata.com. Consultat el 2018-04-05.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cisell&oldid=1656336»