Cirilización del japonés
La cirilización del japonés és el procés de transliteraació o transcripció ortogràfica del idioma japonés al alfabet cirílico en la finalitat de representar noms propis o térmens japonesos en diversos idiomes que utilisen el cirílico, com a ajuda a l'aprenentage del japonés en dits idiomes o com un possible substitut de l'actual sistema d'escritura japonés.[1]
Açò pot fer-se de manera ad hoc (per eixemple, quan "sushi" es translitera com «суши» en cirílico rus) o per mig d'algun dels distints sistemes existents.
Existixen varis sistemes de cirilizaació utilisats per diferents idiomes basats en l'alfabet cirílico, tals com:
- El sistema estàndar i més utilisat per a la cirilizaació en cirílico rus és el conegut com Sistema Polivanov, que du el nom del llingüiste rus i soviètic Yevgueni Polivanov, que també dissenye un sistema similar pero per al llenguage chinenc. Una de les qüestions més debatudes en este sistema és la representació de し, ち i じ com «си» (si), «ти» (tu) i «дзи» (dzi), respectivament.[2]
- El sistema estàndarcita requerida i més àmpliamentcita requerida usat (per eixemple, en publicacions de l'Universitat Nacional Tarás Shevchenko de Kiev) per a la cirilizaació en cirílico ucranià es coneix com sistema Kovalenko, nomenat en honor al llingüiste ucranià Oleksandr Kovalenko.
- També s'ampren atres sistemes de transcripció per a transcribir el japonés al ucranià.
Texts de mostra
[editar | editar còdic]Declaració Universal dels Drets Humans, Artícul 1
[editar | editar còdic]| Text en japonés | Hepburn | Polivanov | Romanización |
|---|---|---|---|
| すべての人間は、生まれながらにして自由であり、かつ、尊厳と権利と について平等である。人間は、理性と良心とを授けられており、互いに同 胞の精神をもって行動しなければならない。 | Subete no ningen wa, umarenagara ni shite jiyū de ari, katsu, songen to kenri to ni tsuite byōdō de aru. Ningen wa, risei to ryōshin to o sazukerarete ori, tagai ni dōhō no seishin o motte kōdō shinakereba naranai. | Субэтэ но нингэн ва, умарэнагара ни ситэ дзию: дэ ари, кацу, сонгэн то кэнри то ни цуитэ бё:до: дэ ару. Нингэн ва, рисэй то рё:син то о садзукэрарэтэ ори, тагаи ни до:хо: но сэйсин о моттэ ко:до: синакэрэба наранай. | Subete no ningen va, umarenagara ni site dziyu: de ari, katsu, songen to kenri to ni tsuite byo:do: de aru. Ningen va, risey to ryo:sense to o sadzukerarete ori, tagai ni do:kho: no seysin o motte ko:do: sinakereba naranay. |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alpatov, V. M. (2021). “E.D. Polivanov on Chinese and Japanese”. Pis'mennye pamiatniki Vostoka 18 (3): 179-186. doi:.
- ↑ Alpatov, V.M. (2021). “E.D. Polivanov on Chinese and Japanese”. Pis'mennye pamiatniki Vostoka 18 (3): 179-186. doi:.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cirilización del japonés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.