Cicló tropical mediterràneu
Un cicló tropical mediterràneu (conegut també com medicán,[1] de l'anglés medicane: Mediterranean hurricane, «huracà mediterràneu»)[2][3] és un fenomen meteorològic que es desenrolla en el Mar Mediterrànea. Estos sistemes de baixes pressions són objecte de debat per part de la comunitat científica en existir confusió sobre si realment són ciclons tropicals, ciclons subtropicales o baixes polars. Els seus orígens són generalment no tropicals desenrollant-se en aigües obertes.
Pel clima sec de la regió mediterrànea, la formació de ciclons tropicals és infreqüent, en sol 100 tormentes tropicals similars entre 1947 i 2011. No obstant, cap agència és oficialment responsable de monitorear la formació i el desenroll dels medicanes.
La ciclogénesis subtropical es produïx típicament en dos regions separades. La primera, que comprén àrees del Mediterràneu occidental, és més propícia per al desenroll que l'atra, el mar Jónico a l'est.
Els medicanes es distinguixen per la seua semblança visual en els ciclons tropicals en les imàgens de satèlit.[4] Compartixen similituts en les seues característiques dinàmiques en les dels ciclons tropicals: un núcleu càlit, una estructura asimètrica i vents giratoris en bandes de núvols en espiral al voltant de l'ull central.[5] Els forts vents associats poden alcançar la força d'un huracà (categoria 1).[6]
La geografia montanyosa de la regió planteja dificultats adicionals a pesar de ser favorable per al desenroll de condicions climàtiques severes i l'activitat convectiva en general per lo que només en circumstàncies meteorològiques anormals poden formar-se medicanes.
Formació
[editar | editar còdic]Els ciclons tropicals mediterràneus es poden desenrollar sobre aigües en temperatures superficials substancialment més baixes que les dels oceans tropicals en temperatura superficial (TSM) de 15 a 23 °C, molt per baix del llindar de 26.5 °C dels ciclons tropicals[5]. Es requerix la presència d'aire fret en les capes superiors de l'atmòsfera per a fomentar el desequilibri termodinàmic. Generalment es dona quan una depressió aïllada es mou sobre la regió. La massa d'aire deu ascendir i gelar-se per a mantindre l'equilibri. Per lo tant, l'aire davall és inusualment fret i humit. La seua baixa temperatura, en combinació en la calor relativa de la mar subjacent, i la seua alta humitat relativa proporcionen una incubadora ideal per a un desenroll similar al d'un huracà.[7]
La major incidència dels medicanes ocorre entre finals d'autumne i hivern per les TSM càlides que favorixen la convecció en el centre dels ciclons[4].
Eixemples de casos registrats
[editar | editar còdic]Setembre de 1996
[editar | editar còdic]
Tres medicanes notables es varen desenrollar en 1996. El primer, a mitan de setembre de 1996, era un típic cicló tropical mediterràneu que es va desenrollar en la regió de les Illes Balears.[8] En el moment de la formació del cicló, un poderós front fret atlàntic i un front càlit associat en un punt baix a gran escala, va produir vents del norest sobre la península ibèrica, estenent-se cap a l'est fins al Mediterràneu, mentres que l'abundant humitat s'acumulava en la baixa troposfera sobre el canal de Balears. En el matí del 12 de setembre, un destorbament es va desenrollar sobre Valéncia (Espanya) caent fortes pluges en la costa, inclús sense aplegar a terra. Un ull es va desenrollar poc despuix, ya que el sistema va travessar ràpidament Mallorca i Cerdenya en el seu camí cap a l'est. Va tocar terra en la costa del sur d'Itàlia en la nit del 13 de setembre en una pressió atmosfèrica mínima de 990 mbar, dissipant-se poc despuix d'aplegar a terra, en un diàmetro d'uns 150 km.[9]
En la Comunitat Valenciana i atres regions de l'est d'Espanya, la tormenta va generar fortes precipitacions, mentres que sis tornados varen aterrisar sobre les Illes Balears. En acostar-se a la costa de les Illes Balears, la baixa temperatura del núcleu càlit va induir una caiguda de pressió d'11 mbar en Palma de Mallorca, abans de l'arribada del cicló tropical. Medicanes tan menuts com el que es va formar en setembre de 1996 són atípics i, a sovint, requerixen circumstàncies diferents inclús a les requerides per a la formació regular de ciclons tropicals en el Mediterràneu. La advección càlida de baix nivell -transferència de calor a través de l'aire o la mar- causada per un nivell baix a gran escala sobre el Mediterràneu occidental va ser un factor primordial en l'aument de la convecció forta.
Octubre de 1996
[editar | editar còdic]El cicló de tipo baroclínico es va originar en les costes d'Argèlia el 6 d'octubre de 1996, es va ubicar baix d'una depressió aïllada alvançant cap al nort fins a Cerdenya i les Illes Balears, mantenint estructures frontals que indicaven el seu orige extratropical. El 7 d'octubre presentava un núcleu calent en una estructura en forma d'ull i una pressió de 999 hPa a nivell de l'mar. El sistema va tocar terra per primera volta en Cerdenya[10] perdent la seua estructura tropical; no obstant, el 8 d'octubre, el cicló es reintensificó generant novament una forma d'ull en una convecció profunda. El 9 d'octubre passe per l'illa d'Ustica per la vesprada en vents de 22.5 m/s2 i finalment el 10 d'octubre es dissipa en Calàbria.[11]
Cicló Rolf
[editar | editar còdic]En novembre de 2011, es va formar el primer cicló tropical mediterràneu designat oficialment per l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), batejat com a Tormenta Tropical 01M per la Subdivisió d'Anàlisis de Satèlits, i va rebre el nom de Rolf per l'Universitat Lliure de Berlín. Un canal de nivell superior en la part continental d'Europa es va estancar quan s'acostava als Pirineus abans d'acostar-se i interactuar en la baixa coneguda com Rolf. En conseqüència, les fortes pluges varen caure sobre les regions del sur de França i el noroest d'Itàlia, lo que va provocar solsides i inundacions generalisades. El 5 de novembre, Rolf va rebaixar la velocitat mentres estava estacionat sobre el Massiç Central francés, mantenint una pressió de 1000 mbar. Un front estacionario, situat entre Madrit i Lisboa, es va acostar a Rolf el mateix dia. El front fret més tart es va trobar i es va associar en Rolf, que continuaria durant varis dies.[12]
Cicló Qendresa
[editar | editar còdic]
Un medicán, nomenat com Qendresa I per l'Universitat de Berlín, es va formar en el Mar Mediterrànea el 7 de novembre de 2014.[13] El cicló tropical es va desplaçar per l'illa de Malta, produint vents sostinguts de 110 km/h i raches superiors als 154 km/h, en una pressió mínima de 979 hPa.[14] Més a l'oest, l'illa de Lampedusa va ser devastada en vents sostinguts de fins a 140km/h i que varen afectar dotzenes de pots destruïts.[15]
Cicló Numa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cicló Numa.
El Cicló Numa va ser un cicló tropical mediterràneu en característiques de cicló subtropical. Es va formar el 12 de novembre de 2017 sobre les illes britàniques a partir dels restants de la tormenta tropical Rina, la dessetena tormenta nomenada de la temporada d'huracans en l'Atlàntic de 2017. Posteriorment, el 17 de novembre, Numa va adquirir característiques subtropicales, devenint en un medicán.
Despuix del seu pas per França i Itàlia, es dividix en dos centres de baixa pressió, Numa I i Numa II; Numa I es dissipa el 14 de novembre i Numa II domina el sistema denominant-se simplement "Numa". Alvança i es deté sobre l'illa de Sicília en fortes pluges, despuix es desplaça el 16 de novembre al surest adquirint característiques subtropicales. Estacionat en el mar Jónico el 17 de novembre, Numa va perdre el seu sistema frontal i Meteo France va anunciar que Numa va alcançar l'estatus de depressió mediterrànea subtropical.
El 18 de novembre Numa va tocar terra en Grècia generant marejadas ciclòniques en el golf de Patras en raches de vent amoladores. Pluges d'atres sistemes de tormentes s'havien produït dies abans en Grècia continental, i en l'arribada de Numa les inundacions varen empijorar deixant al seu pas 21 persones fallides, 1 desapareguda, més d'un terç dels edificis destruïts en la ciutat de Nea Peramos,[16] colapse dels servicis bàsics i aproximadament més de 100 millons (USD, 2017) en pèrdues econòmiques.
Cicló Jenofonte
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cicló Jenofonte.
El cicló tropical mediterràneu Jenofonte va ser un cicló sobre el mediterràneu en vents i raches equivalents als d'un huracà categoria 1 o 2. El 26 de setembre de 2018 el cicló no estava pràcticament format pero es notaven les fortes tormentes generades per una DANA que va ser la que va donar lloc a la formació del medicán en sí. Jenofonte va afectar el surest d'Itàlia, Grècia, Líbia, Malta i Turquia en vents d'uns 100 a 150 km/h i precipitacions quantioses.
Cicló Ianos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cicló Ianos.
El 14 de setembre de 2020, un àrea de baixa pressió va començar a desenrollar-se sobre el Golf de Sidra, desenrollant-se ràpidament en les pròximes hores mentres es movia llentament cap al noroest en una velocitat del vent d'al voltant de 50 quilómetros per hora (31 mph). Per al 15 de setembre, s'havia intensificat a 65 quilómetros per hora (40 mph) en una pressió mínima de 1010 hPa, i es pronosticava un major desenroll en els dies següents. El cicló tenia un gran potencial de tornar-se tropical en els pròxims dies per les càlides temperatures de la mar de 27 a 28 °C (81 a 82 °F) en la regió. Els models meteorològics varen predir que provablement colpejaria la costa oest de Grècia el 17 o 18 de setembre. Ianos es va intensificar gradualment sobre la mar Mediterrànea, adquirint una característica similar a un ull. Ianos va tocar terra en Grècia en la seua màxima intensitat a les 03:00 UTC del 18 de setembre, en vents màxims de prop de 65 mph i una pressió mínima estimada en 995 mbar, equivalent a una forta tormenta tropical.
Grècia va assignar al sistema el nom "Ianos" (Ιανός),[17] a voltes anglicanizado com "Janus", mentres que el servici meteorològic alemà va utilisar el nom "Udine"; els turcs varen utilisar "Tulpar" i els italians "Cassilda"; adoptat del Centre de Ciclons del Mediterràneu no oficial. Quan Ianos va passar al sur d'Itàlia el 16 de setembre, va produir fortes pluges en la partix sur del país i en Sicília. Es varen reportar fins a 35 mm (1.38 polzades) de pluja en Regio de Calàbria, més que la precipitació mensual normal de la ciutat.[18]
Ianos va deixar quatre morts i una persona desapareguda, ademés de fortes marees en illes jòniques com Cefalonia, Zacinto, Ítaca i Léucade, i vents de 120 quilómetros per hora (75 mph) en Karditsa que varen derribar arbres i llínees elèctriques i varen provocar esmonyides de terra.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 2021-09-19 (en és).
- ↑ Picornell Alou, María Àngels; Campins Pons, {{{nom2}}} (2018). «33. Predicció de medicanes», Carlos Sants Burguete (ed.). Física del caos en la predicció meteorològica, p. 552. doi:10.31978/014-18-009-X.
- ↑ «Qué és un medicane, cóm es forma i quines conseqüències té» (en és). Meteorologia en Ret. Consultat el 2021-09-19.
- ↑ 4,0 4,1 Weather and Climate Dynamics.3(1)
- 173–208.doi:10.5194/wcd-3-173-2022.
- ↑ 5,0 5,1 Atmospheric Research.123
- 400–411.doi:10.1016/j.atmosres.2012.05.022.
- ↑ Journal of Climate.27(19)
- 7493–7501.doi:10.1175/JCLI-D-14-00339.1.
- ↑ Advances in Geosciences.2
- 217–220.doi:10.5194/adgeo-2-217-2005.
- ↑ Cavicchia & von Storch 2012, p. 2282
- ↑ Homar et al. 2003, p. 1469
- ↑ Climate Dynamics.39(9)
- 2273–2290.ISSN 1432-0894.doi:10.1007/s00382-011-1220-0.Consultat el 2023-01-24.
- ↑ Monthly Weather Review.145(7)
- 2575–2595.ISSN 0027-0644.doi:10.1175/MWR-D-16-0474.1.Consultat el 2023-01-24.
- ↑ Ilmer, P. (8 December 2011). "Lebensgeschichte: Tiefdruckgebiet Rolf". Freie Universität Berlin (in German). Institut für Meteorologie. Retrieved 23 February 2014.
- ↑ Silvia Ughetto. «Analisi vaig donar un Medicane sullo Stretto vaig donar Sicília» (en italià). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Dr. Jeff Masters. «Rare Medicane Hits Malta and Sicily With Tropical Storm-Like Conditions» (en anglés). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Peppe Caridi. «Maltempo, Lampedusa letteralment devastata dal ciclone tropicale [FOTO]» (en italià). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ «[2]». Consultat el 2023-02-10 (en en-GB).
- ↑ «Wetter und Klima - Deutscher Wetterdienst - Thema dones Tages - Medicane UDINE über dem Ionischen Meer». www.dwd.de. Consultat el 17 de setembre de 2020.
- ↑ «Preocupació en el Mediterràneu per la formació d'un huracà i els seus possibles problemes» (en és). espanadiario.net. Consultat el 17 de setembre de 2020.
- ↑ «Ciutats inundades i dos fallits pel pas de el "medicane" Ianós» (en és). és.euronews.com. Consultat el 19 de setembre de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclón tropical mediterráneo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.